Un Lula moderat es presenta com l’esperança i el «mal menor» davant Bolsonaro

Luiz Inacio ‘Lula’ da Silva ultima els seus calculats esforços per derrotar Jair Bolsonaro en la primera volta de les eleccions presidencials del Brasil del 2 d’octubre. Les enquestes contemplen seriosament aquesta possibilitat. Però el líder del Partit dels Treballadors (PT) sap que travessa un camp minat fins diumenge. La seva millor arma, en aquestes hores de polarització i amenaces del capità retirat de posar en dubte els resultats, és la moderació. L’extorner mecànic és vist per aquestes hores coml’esperança d’un retorn a dies de més equitat social i, alhora, com un «mal menor» capaç de frenar les ambicions de continuïtat de la ultradreta. No és el primer gir al centre de Lula. Vint anys enrere, ja va temperar el seu discurs per vèncer a les urnes José Serra. Per llavors, el líder del PT va elegir com a company de fórmula José Alencar, un milionari empresari tèxtil i senador del Partit Liberal (PL), la mateixa formació que ara promou la candidatura de Bolsonaro. «Lulinha, pau i amor», es va dir aquell 2002 en relació amb una mesura programàtica que va provocar esquerdes en el mateix PT. La necessitat de vèncer Bolsonaro ha obligat Lula a una moderació més gran. Si la seva ‘Carta al poble brasiler’ de fa dues dècades va suposar una presa de distància de les posicions classistes de les dècades dels 80 i 90, l’abans candidat del PT ha tendit la mà a antics adversaris que el van arribar a difamar. Com a part d’aquest tomb va decidir que el seu vicepresident fos el conservador Geraldo Alckmin, amb qui va competir en durs termes en les eleccions del 2006. Dilema A principis d’any, un sector de la societat confiava en l’aparició d’una «tercera via» superadora de Lula i el capità retirat. Això no va passar. L’exmandatari intenta capitalitzar tot el desencant i la indignació acumulada en aquests quatre anys. «El PT per prudència, per càlcul polític, va tenir la tàctica d’unificar tota la gent que anés contra Bolsonaro. Llavors, el tema del neoliberalisme no és central sinó secundari», afirma Breno Altman, director del portal Opera Mundi. Lula va decidir que la seva campanya no fos programàtica. Alguns li han retret que calli sobre assumptes urgents, com el desenvolupament sostenible, en un país agredit ambientalment, la qüestió racial i les mesures per recuperar el creixement econòmic que va caracteritzar els anys de bonança dels seus dos governs. Es pregunten si no es paga un alt preu per guanyar tant sí com no. Per a Lula és imperatiu acabar amb l’amenaça de la ultradreta. Així ho va fer saber a grans empresaris i banquers aquesta setmana. El petista els va instar a recompondre l’aliança trencada el 2014. «Necessito que acabin amb la misèria del Brasil. No és només el meu problema». Lula ha rebut el suport de l’expresident del Banc Central Henrique Meirelles, l’opinió del qual té un pes no menyspreable entre magnats. Rubens Ometto, un multimilionari que ha acumulat part de la seva fortuna en l’agronegoci, s’ha reunit amb el candidat. Anys enrere, havia finançat la campanya del bolsonarisme. Amb la mateixa dosi de pragmatisme de Lula, diversos reconeguts economistes, part d’ells pròxims a la influent Federació d’Indústries de l’Estat de San Pablo (FIESP), van decidir donar-li el vot malgrat «les serioses discrepàncies amb polítiques implantades en el passat» pel Govern del PT. Já assistiu tudo nosso hoje? pic.twitter.com/ZU89MtCDhU — Anitta (@Anitta) 13 de julio de 2022 «Vot útil» i espectacle Per guanyar en el primer torn, Lula necessita que molts votants de Ciro Gomes (PDT, centreesquerra) i Simone Tebet (MDB, centredreta), comprenguin en la recta final la conveniència del «vot útil». Una enquesta de Genial/Quaest dona compte que la meitat dels seguidors dels dos aspirants podria modificar la seva opció. Es parla al seu torn del «vot vergonha (‘vergonya’)»: persones que no diuen que s’inclinaran per Lula, però han pres la decisió secretament de fer-ho. Les opcions del PT seran més grans si es redueix el nombre d’abstencions. Bolsonaro també ha sortit a captar aquestes voluntats. Diverses estrelles de l’espectacle d’insospitat «lul·lisme» han pres la decisió d’elegir-lo. Rachel Sheherazade, una presentadora televisiva coneguda pel seu conservadorisme, s’ha deixat fotografiar fent el signe de la «L». Per ella, la disjuntiva de diumenge és «entre la democràcia i l’autoritarisme». Anitta és una de les grans estrelles del país. Ha sigut considerada per Vanity Fair una «Beyoncé made in Rio» i l’«estrella llatina del pop més poderosa i influent». Anitta ha sigut emfàtica a les xarxes: «No soc petista i mai ho vaig ser. Però aquest any estic amb Lula». La seva paraula pesa: té 63 milions de seguidors a Instagram i 20 milions a Twitter i TikTok. Xuxa també va anticipar el seu vot favorable a un exsindicalista per qui mai havia simpatitzat. Pabllo Vittar, un dels ‘drag queens’ més famosos del món, va voler donar-li més fonament polític a la seva decisió electoral. «Vostè em va canviar la vida i espero que canviï la de molts adolescents», li va dir a Lula durant un recent acte de campanya. O ex-presidente Lula começou a seguir Pabllo Vittar no Twitter 🇧🇷 🏳️🌈. pic.twitter.com/JQwX4aQNDH — MPV Pabllo Vittar 🌪️ (@MPVpabllovittar) 14 de julio de 2021

Un Lula moderat es presenta com l’esperança i el «mal menor» davant Bolsonaro

Per guanyar en primera volta i no espantar possibles electors, Lula ha moderat el seu discurs

El candidat del PT ha rebut insospitades adhesions d’empresaris i estrelles de l’espectacle

El més llegit