Així van votar les Itàlies: la victòria de Meloni, en dades, claus i gràfics

¿Com es pot explicar que Itàlia, un dels països fundadors de la Unió Europea i la tercera economia del continent, s’hagi entregat de manera tan rotunda a l’extrema dreta? La coalició conservadora, encapçalada pels Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni i que inclou la Lliga de Matteo Salvini i la Força Itàlia de Silvio Berlusconi, ha guanyat les eleccions i tindrà una sòlida majoria a la Cambra de Diputats i al Senat. El partit ultra ha tenyit del seu color tota la bota italiana, amb excepcions molt puntuals, i ha desplaçat sense contemplacions el Partit Democràtic i al Moviment 5 Estrelles, tot i que aquest últim ha aconseguit mantenir un sòl bastant significatiu. Aquestes són les claus, les dades i els gràfics més importants que ajuden a entendre el contundent triomf de Meloni. La Itàlia meridional, desencisada amb la democràcia Itàlia és un país en el qual la participació al vot ha sigut històricament alta. Tanmateix, a partir del 2013, l’afluència a les urnes ha començat a descendir per sota del 80% i aquest fenomen ha sigut particularment accentuat a la Itàlia meridional. Durant la jornada electoral de diumenge, s’ha mantingut aquesta tendència. Calàbria, la Campània, la Pulla, la Basilicata, els Abruços i l’illa de Sicília han registrat una abstenció més gran que la d’altres regions del nord i centre del país. En el cas de Calàbria, una regió afectada pel desgovern i les infiltracions mafioses, només la meitat de la població (el 50,8%) dels habitants van decidir exercir el seu dret, uns 13 punts menys que en els anteriors comicis del 2018. I, dins d’aquesta regió, una de les localitats que més han patit el fenomen ha sigut Crotone, on només el 45% va acudir a votar. Un reflex de la magnitud de la desafecció per les institucions i la classe política italiana a les zones meridionals del país. Nàpols, encara captivada pels 5 Estrelles Malgrat que el Moviment 5 Estrelles (M5E) va perdre a nivell nacional més de la meitat dels vots que havia obtingut en els comicis del 2018, la formació populista ha aconseguit mantenir bona part del seu consens a Nàpols. De fet, en el Senat italià, l’M5S fins i tot va conquerir la regió de Nàpols, la Campània. La formació populista ha així mateix aconseguit els escons destinats als diputats d’altres localitats del sud del país, per exemple, els de les ciutats de Cosenza (Calàbria) i Foggia (la Pulla). Les grans ciutats, progressistes Com també ha passat en altres països, també en aquestes eleccions italianes s’ha tornat a veure la dicotomia ciutats ‘vs.’ zones rurals. De fet, malgrat els seus mals resultats a gairebé tot el país, la coalició liderada pel Partit Democràtic (PD) ha triomfat a grans urbs com Bolonya, Florència, Bolzano, Torí, Gènova i Roma. En aquesta última ciutat fins i tot va guanyar al barri perifèric de Tor Bella Monaca, la zona més pobra de la capital italiana, que l’any passat es va convertir en l’única administrada per una coalició liderada per Germans d’Itàlia. Observant encara més de prop es veu que, a més, el PD ha aconseguit els seus millors resultats a les zones cèntriques de les grans ciutats, repetint un patró ja vist en altres comicis. La dreta i la ultradreta, fortíssimes en el nord La coalició liderada per Germans d’Itàlia, i integrada per Força Itàlia i la Lliga, ha triomfat àmpliament a les regions del nord del país. Tanmateix, la repartició del consens entre els socis de la coalició no s’ha mantingut igual a la d’altres anys. En particular, es nota un traspàs del vot de la Lliga a Germans d’Itàlia en regions com la Llombardia, el Vèneto, i el Piemont. Una cosa inconcebible fa quatre anys i que, segons els analistes, es deu també al fet que Germans d’Itàlia ha aconseguit atraure el vot de les petites i mitjanes empreses, que en els últims mesos han sigut les més afectades per la crisi energètica i la seva conseqüència directa, la inflació. Una peculiaritat: la de la Vall d’Aosta, on ha guanyat un partit autonomista, el Vall d’Aosta – Autonomia Progrés Federalisme. Els joves, populistes i moderats D’acord amb dades de l’agència YouTrend, els joves italians d’entre 18 i 24 anys han votat majoritàriament pels 5 Estrelles i els partits centristes, encarnats per la formació Atienza-Itàlia Viva, que lideren Matteo Renzi juntament amb un dels seus antics ministres, Carlo Calenda. Per contra, els entre els 55 i 65 anys s’han decantat més pel centreesquerra, i els de més de 65 anys, per Germans d’Itàlia. Força Itàlia, en canvi, ha aconseguit més èxit entre els d’entre 40 i 60 anys.

Així van votar les Itàlies: la victòria de Meloni, en dades, claus i gràfics

Les dretes es van fer fortes al nord del país afavorides per l’abstenció, mentre l’esquerra i 5 Estrelles resistien a les ciutats i el sud

PERFIL MULTIMÈDIA | Així és Giorgia Meloni

El mapa de l’extrema dreta a Europa

La ‘doctrina Meloni’, en 5 claus

El més llegit