Cau la nit a Beirut i alguns carrers s’omplen de brillantor. En un país fosc on no hi ha llum ni gairebé energia, els locals oberts il·luminen el barri amb música pop i llums de colors. Mentrestant, una desfilada de lluentons, plomes i pompons s’uneix a la massa que, xopa de suor, es mou a l’uníson sobre la pista de ball. A la capital del Líban, la nit té més hores que el dia. Moltes tenen com a protagonistes els que durant el dia són forçats a mimetitzar-se entre la població. Però, al creuar el llindar d’aquests bars i discoteques, es deixen portar pel ritme de les cançons de la libanesa Haifa Wehbe i se senten com a casa, en llibertat. I és que la nit a Beirut és queer.