La policia moral, el cos més temut als carrers de l’Iran

Fa uns anys, amb el Govern anterior iranià de Hassan Rouhani, la importància de la policia moral s’anava a reduir. Els seus agents perdrien la potestat de detenir i de multar, i només podrien, amb el canvi de llei, recomanar i demanar. Res més. Però aquesta llei mai va arribar. Rouhani, moderat, va ser apartat pel sector més conservador i radical de l’Estat iranià, liderat pel líder suprem, l’aiatol·là Alí Jameneí, i en lloc de Rouhani, el líder va col·locar un altre president, Ebrahim Raisi, un ultraconservador com ell. En conseqüència, aquest cos es va veure reforçat. I des de l’any passat s’ha convertit en un terror a les grans ciutats. Les detencions a dones que no porten el vel de la manera «correcta» s’han multiplicat. Dret a portar armes Creada després del triomf de la Revolució Islàmica de 1979, la policia moral (Gasht-e Ershad o patrulles de guia) s’encarrega d’assegurar-se que les normes de vestimenta als carrers iranians és la correcta. Els clergues que van liderar aquesta revolució van imposar, aquell mateix any, el hijab obligatori a totes les dones del país –tot i que aquesta obligatorietat no es va convertir en llei fins uns anys després–. I per assegurar-se que es complia aquesta nova norma, molt discutida i combatuda per les dones urbanites del país, els nous amos de l’Iran van crear un nou cos policial: les Gasht-e Ershad. El seu rol, des d’aleshores, és un i el mateix: forçar que la gent –homes i dones però sobretot dones– segueixi les normes de vestimenta imposades des de dalt. Per fer-ho, la patrulla moral té el dret de portar armes, multar i detenir qualsevol persona que vesteixi «incorrectament», tot i que el seu focus principal, per descomptat, és el vel islàmic obligatori en dones. Evitar-la tant sí com no Evitar-la tant sí com no«Seria estrany trobar una dona iraniana o una família que no hagi tingut cap història, problema o interacció amb la policia moral. Això mostra com de presents hi són», explica en un comunicat Tara Sepehri Far, investigadora de l’oenagé internacional Human Rights Watch. De fet, la por d’aquestes patrulles és tal que fa uns anys una aplicació de telèfons va ser creada per localitzar els punts de control de la policia moral. Si un se’ls trobarà pel camí, millor buscar una ruta alternativa. El 2019, però, el Govern va filar una mica més molt prim. Aquell any, la policia moral va establir els seus propis centres d’arrest i «reeducació» per a les persones detingudes. Aquests centres es van convertir en comissaries de policia a l’ús, on les detingudes eren agredides i «reeducades» a la bona vestimenta i les regles de l’islam. Va ser en un d’aquests centres, a Teheran, on la jove Mahsa Amini va ser apallissada la setmana passada, segons la seva família. Les autoritats iranianes, en canvi, asseguren que la jove va tenir un infart. Amini va entrar en coma cerebral i va morir tres dies després: divendres passat, fa just una setmana. Després de la seva mort, l’Iran ha explotat en una onada de manifestacions massives que clamava, primer, en contra de la mort de la jove, però que ara va molt més enllà: «¡Mort al dictador!», criden ara els manifestants, les protestes dels quals s’han convertit en violentes. Les autoritats iranianes parlen de prop d’una trentena de morts.

La policia moral, el cos més temut als carrers de l’Iran

Quan la Revolució Islàmica de l’Iran de 1979 va guanyar, els clergues van imposar el vel obligatori, i van crear les Gasht-e Ershad, un nou cos policial encarregat de controlar el compliment de la norma

El més llegit