El 1976 es va estrenar a Itàlia la pel·lícula ‘Lletjos, bruts i dolents,’ dirigida per Ettore Scola. L’acció transcorre en una barriada de la perifèria romana, on un vell guenyo viu apinyat en una barraca a mig construir amb la seva dona, fills, nores i nets. És un retrat de la humanitat amargada i oblidada pel ‘miracle econòmic’ italià del segle XX. Però avui, 46 anys després, les coses continuen funcionant igual o pitjor a les zones més deprimides d’alguns suburbis italians, com el districte 6 de Roma. La raó: el problemàtic barri de Tor Bella Monaca, el més pobre de la capital, on la població formigueja entre grupuscles de traficants de pa sucat amb oli, que dicten llei en el que és un dels grans hipermercats de la droga d’Itàlia. «L’equivalent de les barraques de Scola són aquí alguns edificis de formigó gris, on gent amb l’únic pecat de ser pobre ha de conviure amb d’altres que es dediquen a la delinqüència», diu Antonio Eusepe, un militar jubilat, habitant de la zona.