Retrats d’Arafat, banderes palestines a cada cantonada, retrats de la cúpula daurada que presideix Jerusalem... Entrar al camp de refugiats de Shatila a Beirut és fer un viatge a Palestina. Però també és un viatge en el temps, en un moment congelat de la Història. L’embolic de cables que corona cada carreró i els edificis improvisats amb escales impossibles són la constatació que el temps no avança per als refugiats palestins al Líban. Fa 40 anys, entre aquests mateixos carrerons, corrien espaordides famílies senceres intentant escapar-se de la inhumana violència exercida per les forces cristianes. El 1982, en plena Guerra Civil libanesa, la massacre dels camps de Sabra i Shatila va acabar amb les vides de més de 3.000 palestins.