El setge d’Israel als drets dels palestins també arriba a l’amor

Ni l’amor se’n salva. L’ocupació israeliana es cola en les relacions de parella amb palestins, posant-hi més obstacles. Quan les autoritats d’Israel van anunciar a principis de mes que qualsevol persona estrangera que s’enamorés d’una palestina a Cisjordània ho havia de comunicar al Ministeri de Defensa israeliana, es va armar força enrenou. Entre el clima de violència creixent als territoris ocupats –al voltant de 140 palestins han mort a mans de l’Exèrcit israelià, l’any més letal des del 2016– i l’aprovació de nous assentaments, l’atropellament dels drets dels palestins també s’estén fins a les seves vides privades. Davant la polèmica, Israel no va tenir més remei que recular. La controvertida demanda per als estrangers d’informar sobre els vincles romàntics amb palestins ha sigut retirada, junt amb les quotes per a professors universitaris i estudiants estrangers que poden formar-se en universitats palestines. El primer ministre palestí, Mohammed Shtayyeh, les va qualificar de «mesures racistes». Per la seva banda, l’ambaixador dels Estats Units a Israel, Tom Nides, va afirmar haver-se «compromès agressivament» amb el govern israelià perquè les retirés però continuar «preocupat pels protocols publicats». Tot i així, s’han mantingut estrictes restriccions als cònjuges estrangers de palestins. «Regular com estimar» Les persones casades amb palestins a la Cisjordània ocupada només tenen dret a visites a curt termini i se’ls pot exigir que dipositin fins a 70.000 xéquels, uns 20.000 euros, per garantir que abandonin el territori. Aquestes mesures propicien la separació de famílies i contribueixen a l’abandonament global de la societat palestina, aquesta vegada també en el camp amorós. «Es tracta de l’enginyeria demogràfica de la societat palestina i del seu aïllament del món exterior», ha denunciat Jessica Montell, directora executiva de l’oenagé israeliana HaMoked, que va presentar una demanda davant el Tribunal Superior d’Israel contra les normes. «Regular qui i com les persones poden estimar només perquè són palestines fa que sigui encara més difícil per a aquells que neguen l’existència de l’apartheid a Palestina; és terriblement cruel», ha tuitejat l’especialista en dret internacional, Mark Kersten. La resta de mesures entraran en vigor el 20 d’octubre. Mentrestant, als carrers palestins, la població es divideix entre funerals i laments pels assassinats pràcticament diaris de l’Exèrcit israelià. Gairebé cada matí, la societat palestina es desperta amb un membre menys entre les seves files. Més de 140 palestins assassinats Des de principis d’any, les forces israelianes han matat més de 140 palestins a Cisjordània i Gaza. És l’any més mortal per als palestins dels territoris ocupats des del 2016. Jenin, bressol històric de la resistència palestina, és on no deixen de succeir-se funerals. Uns 34 palestins han mort en aquesta ciutat del nord des del gener. D’allà, eren precisament els dos palestins assassinats la matinada d’aquest dimecres després d’uns enfrontaments en un punt de control a Cisjordània. Un soldat israelià també ha mort en els intercanvis de trets. «Veiem l’escalada israeliana sistemàtica amb gran preocupació i farem un seguiment d’aquest crim amb el Tribunal Penal Internacional i el Consell de Drets Humans de l’ONU», ha denunciat el Ministeri de Relacions Exteriors palestí. Les contínues incursions de les forces israelianes són les causants de les seves morts. Alguns palestins, però, miren de respondre. En les últimes setmanes s’han produït diversos atacs contra autobusos a les principals ciutats dels territoris ocupats, com Ramal·lah i Jerusalem est, i als voltants d’assentaments colons a Cisjordània. La setmana passada Israel va publicar els resultats de la seva investigació per l’assassinat de la periodista palestina d’Al Jazeera Shireen Abu Akleh l’11 de maig. Ha reconegut l’«alta probabilitat» que un soldat israelià la matés «per error». Després d’aquestes declaracions, els Estats Units, el gran aliat d’Israel, ha fet una crida perquè el seu soci revisi les regles de les pràctiques d’enfrontament a la Cisjordània ocupada per evitar incidents com el d’Abu Akleh. «Ningú ens dictarà les nostres regles de compromís, quan som nosaltres els que lluitem per la nostra vida», ha respost el primer ministre israelià, Yair Lapid, en la primera picabaralla entre els grans aliats. Aquest reconeixement de la culpa en l’assassinat de la corresponsal, també amb nacionalitat nord-americana, no s’ha traslladat en una obertura d’una investigació penal contra el militar que l’hauria matat. 2.000 palestins en risc d’expulsió Una vegada més, Israel se sap impune. Mentrestant, no hi ha cap descans per als conciutadans d’Abu Aqleh. Durant la setmana passada, s’ha aprovat la construcció de 3.412 vivendes en dos nous assentaments colons al sud de Jerusalem est ocupat. Més de 2.000 palestins de comunitats beduïnes seran expulsats dels voltants del barri palestí de Beit Safafa. Muayyad Shaaban, el portaveu de la comissió de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) encarregat del monitoratge, ha denunciat aquest «desplaçament forçós» com un «crim de guerra». «Aquests plans transformarien així els llogarrets palestins en aquests enclavaments assetjats per colònies per consolidar el denominat ‘Gran Jerusalem’ i forçarien un gir demogràfic a l’àrea en favor de la població colona», ha afegit. L’expansió colonial d’Israel i les dures restriccions sobre els estrangers que visiten Palestina són només un altre engranatge més del sistema d’apartheid que aplica la potència ocupant sobre el seu poble ocupat, segons denuncien les organitzacions humanitàries. Sota l’apartheid, ni l’amor ni la terra se’n salven.

El setge d’Israel als drets dels palestins també arriba a l’amor

Les noves mesures imposades per Israel sobre les persones estrangeres amb vincles romàntics amb Palestina pretenen aïllar encara més aquest poble, mentre ja són 140 les víctimes mortals en mans de l’Exèrcit israelià des de principis d’any

El més llegit