Liz Truss: la primera ministra ultraconservadora que va cridar contra Thatcher

«Maggie, Maggie, Maggie, out, out, out». La Maggie contra la qual corejaven els manifestants era Margaret Thatcher, i entre els que cridaven «fora, fora, fora» hi havia una nena anomenada Liz Truss. «Vivíem a Escòcia, a Paisley, a prop de Glasgow. El meu pare era professor a la universitat local. Recordo quan vaig estar a la plaça de Paisley cantant aquest i altres eslògans», ha explicat qui des d’aquesta setmana és la nova primera ministra del Regne Unit i emuladora de Thatcher i la seva retòrica de lliure mercat. Eren els anys 80, una època de grans protestes de l’esquerra britànica contra les armes nuclears, i la Dama de Ferro s’havia convertit en l’enemic públic número u del progressisme. La mare de Truss, una infermera i ensenyant anomenada Priscilla, solia visitar el campament de la pau instal·lat pels activistes als voltants de la base naval de Faslane, la principal base a Escòcia dels submarins nuclears Trident. «Em va portar a moltes manifestacions del CND (Campanya per al Desarmament Nuclear). Solíem anar al campament de la pau local». Al parlar de l’ambient polític en el qual es va criar, Truss ha descrit que els seus pares se situen «a l’esquerra del laborisme». Anys després, quan tenia vint anys, va decidir presentar-se com a candidata al Parlament pel Partit Conservador, una decisió que va generar un cisma familiar. Els pares de Truss s’havien divorciat i la mare, que va ser candidata pels liberals a l’Ajuntament de Leeds, va tenir, segons declaracions de gent pròxima, molts dubtes. Finalment, davant el dilema de triar entre l’amor filial i la tendència política, va preferir recolzar la seva filla, un suport cada cop més actiu. Del pare, en canvi, s’ha publicat que està «horroritzat» per la «conversió a la política d’extrema dreta» de Liz, que en el discurs després de ser elegida la nova líder va deixar clar el seu actual credo. «He fet campanya com a conservadora i governaré com a conservadora». Antimonàrquica Hi ha una foto de Truss quan tenia 17 anys amb la bandera dels Liberals Demòcrates en una manifestació a favor del medi ambient. En l’etapa universitària, com a alumna del Merton College d’Oxford, ja estava involucrada en el partit en l’àmbit nacional. Això li va permetre pujar a l’estrada en la conferència anual dels liberals el 1994 a Brighton i fer un discurs en el qual va defensar amb passió l’abolició de la monarquia. Fa setmanes que circula el vídeo rescatat dels arxius. La desafiadora oradora no podia sospitar que un dia rebria el mandat de formar govern de la reina a qui va voler destronar. Quan el periodista Nick Robinson de la BBC li va preguntar sobre aquest tema, Truss va respondre que de jove «era una professional de portar la contrària». Més tard va canviar: «Vaig començar a comprendre millor l’èxit de la Gran Bretanya i que part del nostre èxit és la monarquia constitucional que recolza una democràcia lliure». Alguns dels seus col·legues de llavors la recorden com una companya bastant molesta que muntava drames contínuament i que buscava sempre la publicitat i ser el centre d’atenció. La passió per la política la va viure des de la infància, tot i que la seva ideologia ha patit mutacions espectaculars que li han generat una capacitat d’adaptació extraordinària i l’han portat on és ara. Oportunista segons els seus detractors, als 47 anys, Truss ha demostrat que té instint per adaptar-se a les posicions més avantatjoses en cada etapa de la seva carrera. Objectiu: Westminster Després de llicenciar-se el 1996, va ingressar en el Partit Conservador i va treballar com a economista en un parell de multinacionals, però el seu objectiu era el Parlament de Westminster. Amb el canvi de partit va trobar marit. Hugh O’Leary (48 anys) i la seva futura dona es van conèixer en la conferència dels conservadors de 1997 i es van casar tres anys després. Graduat en Economia per la London School of Economics (LSE), treballa com a comptable després de deixar enrere algun intent fallit d’entrar en la política. El matrimoni té dues filles, Frances, de 16 anys, i Liberty, de 13. Descrit com a «tranquil» i «assenyat», les seves aparicions públiques han sigut fins ara mínimes i fa l’efecte que no disfruta gaire d’estar exposat a les càmeres. El matrimoni va sobreviure a una aventura extraconjugal de Truss amb un diputat ‘tory’, quan ella era candidata al Parlament després de dos intents fallits d’aconseguir un escó. Allò va estar a punt d’acabar amb les seves aspiracions polítiques, però va evitar ser desqualificada pels afiliats locals de South West Norfolk, d’on continua sent diputada des del 2010 i on va arribar gràcies a l’impuls de David Cameron. Només dos anys després, va entrar en el Gabinet i va anar ocupant càrrecs ministerials amb Cameron, Theresa May i Boris Johnson. A favor i en contra d’Europa La modernitzadora ha anat corregint posicions per acabar representant els ultraconservadors més radicals. Truss va fer campanya el 2006 a favor de la permanència a Europa. «Veurem salaris més baixos a la Gran Bretanya, el consum caurà i la gent serà pobra permanentment», va advertir llavors sobre els perills de deixar la Unió Europea. Avui defensa el Brexit més intransigent i, amb el protocol per a Irlanda del Nord estancat, el seu nomenament preocupa Brussel·les i els Estats Units. Sense carisma i poc brillant en les seves intervencions però persistent, hiperactiva i molt ambiciosa, els britànics amb prou feines la coneixien i si la recordaven era per una penosa intervenció en una altra conferència dels conservadors parlant de la «desgràcia» que era que s’importessin formatges estrangers. Pel que sembla, ella mateixa fa broma amb allò i alguns amics fins i tot sospiten que es va fer la tonta a propòsit per evitar que li tallessin les ales per despuntar massa. Molts dels seus col·legues no se la van prendre prou seriosament, ni a l’altura del càrrec que avui ocupa. De gairebé desqualificada a guanyadora Truss no era la candidata preferida dels diputats conservadors i en les primeres rondes de votacions va estar a punt de ser desqualificada. L’exministre de Finances, Rishi Sunak, un antic corredor de borsa amb uns pares que van emigrar de l’Índia als anys 60, anava al capdavant. Durant la campanya hi va haver algunes connotacions racistes i els 170.000 afiliats que van decidir el lideratge no li van perdonar l’haver «traït Boris Johnson». Tampoc va jugar a favor seu la immensa fortuna que té i un estil de vida que va ser motiu de crítiques. Així, Truss va recórrer al populisme per guanyar-se el grup de gent entrada en anys, tendent a la nostàlgia i sense hipoteca que tenia l’última paraula amb el seu vot. Es va presentar com la salvadora de l’economia amb la fórmula màgica d’abaixar els impostos enmig d’una crisi econòmica agreujada pel preu de l’energia i amb la inflació disparada. «Contes de fades tranquil·litzadors», deia Sunak, que va titllar d’«irresponsables» aquests plans. «No vaig entrar en la política per dir el que queda bé. De vegades s’ha d’agafar el camí més difícil, dir la veritat amb un missatge menys popular». A dos anys de les pròximes eleccions generals, el seu mandat pot ser molt més breu si el pla energètic no funciona i si la inestabilitat social i econòmica s’agreuja. El país està en una situació lamentable. És el llegat, els ciutadans no ho obliden, de 12 anys de governs conservadors dels quals ella formava part.

Liz Truss: la primera ministra ultraconservadora que va cridar contra Thatcher

Nascuda en una família d’esquerres, de jove es va manifestar a favor de l’ecologisme i contra la monarquia britànica.

Després de coquetejar amb els liberals, en el Partit Conservador va trobar el pare de les seves dues filles i la plataforma on desenvolupar una carrera política que l’ha portat fins al 10 de Dowing Street.

La seva persistència, hiperactivitat i ambició li han permès suplir la seva falta de carisma

El més llegit