Baker, Gorbatxov i la promesa, per Ernesto Ekaizer

Sis mesos i sis dies després del començament de la invasió d’Ucraïna llançada per l’Exèrcit rus, dimarts passat, 30 d’agost, va morir als 91 anys Mikhaïl Gorbatxov, l’últim secretari general del Partit Comunista soviètic i cap d’Estat que va abdicar al control de 290 milions de persones. Un multitudinari comiat amb la notòria absència deliberada del tsar Vladímir Putin, que li va denegar un funeral d’Estat, va tenir lloc ahir a la moscovita Casa dels Sindicats. Putin, malgrat les informacions procedents dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units i els reiterats avisos del president nord-americà Joe Biden, va desencadenar una guerra, amb unes devastadores conseqüències que no entraven en els seus càlculs, tenint en compte que el seu pla era el d’un passeig militar després del qual un titella ocuparia el palau de Mariïnski a la vora del riu Dniéper a Kíiv. Els seus camions i tanquetes no van poder, ja des de les primeres setmanes, travessar els 60 quilòmetres que els separaven de la capital ucraïnesa. Han abundat els obituaris, majoritàriament elogiosos, de Gorbi, com li deien de manera carinyosa els polítics que van negociar amb ell la reunificació d’Alemanya el 1990 i que es van comprometre un rere l’altre a frenar qualsevol intent d’expandir l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), l’única aliança militar que va sobreviure a la dissolució del Pacte de Varsòvia, l’aliança liderada per l’URSS, amb vuit membres i tres observadors, fundada el 1955 i dissolt el 1991. Aquesta liquidació, precisament, va estar precedida per les promeses i compromisos dels polítics i militars occidentals en el sentit que l’OTAN no passaria de ser una organització defensiva a una d’agressiva, ara que el Pacte de Varsòvia o Tractat d’Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, havia desaparegut. Va ser Robert Gates, director de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) amb el president George H. W. Bush el 1991 i 1993, qui va destapar, el juliol del 2000, el doble joc dels líders occidentals, després de la incorporació el 1999 de Polònia, Hongria i la República Txeca a l’OTAN. «Se’ls va fer creure» En una conferència pronunciada al Centre Miller d’Història Oral de la Universitat de Virgínia, el 14 de juliol del 2000, Gates va fer una crítica de passada, com qui no vol la cosa, que en tres línies ho deia tot. L’exdirector de la CIA va atacar els «que pressionen amb l’expansió de l’OTAN cap a l’Est [d’Europa] quan a Gorbatxov i altres se’ls va fer creure que això no passaria». En la segona expansió, el 2004, l’OTAN va incorporar Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania. En la tercera, va arribar el torn d’Albània i Croàcia. I a primers del 2017, s’incorporava Montenegro, enmig de protestes massives contra el seu ingrés. Precisament, el desembre del 2017, l’Arxiu de Seguretat Nacional dels Estats Units, (NSA, sigla en anglès) una organització no governamental localitzada a la George Washington University, a Washington DC, va aconseguir desclassificar els documents secrets de les converses que Gorbatxov havia mantingut amb els principals líders i mandataris occidentals el 1990, un dossier que va difondre amb el títol: «Expansió de la NATO (sigla en anglès): El que Gorbatxov va sentir». https://nsarchive.gwu.edu/briefing-book/russia-programs/2017-12-12/nato-expansion-what-gorbachev-heard-western-leaders-early#_edn1. Els documents desclassificats reflecteixen el diàleg i les negociacions de Gorbatxov i els ministres del seu equip que van mantenir amb els nord-americans George H. W. Bush, James Baker i Robert Gates; els alemanys Hans-Dietrich Genscher, Helmut Kohl, Manfred Wörner, el president francès François Mitterrand, i els britànics Margaret Thatcher, Douglas Hurd i John Major. Segons el relat de l’NSA, basat en els documents desclassificats (veure reproducció), «no només una sinó tres vegades va utilitzar James Baker la fórmula ni una polzada cap a l’est [d’Europa]’ amb Gorbatxov, en la reunió del 9 de febrer de 1990. Baker va expressar el seu acord amb la declaració de Gorbatxov sobre la necessitat de garantir que ‘l’expansió de l’OTAN és inacceptable’. El secretari d’Estat nord-americà va assegurar-li a Gorbatxov que ‘ni el president [Bush pare] ni jo busquem extreure eventuals avantatges unilaterals dels processos en marxa’ i que els nord-americans entenen que ‘no només per a la Unió Soviètica sinó també per als altres països europeus és important tenir garanties que si els Estats Units mantenen la seva presència a Alemanya dins el marc de l’OTAN, ni una polzada de la present jurisdicció militar de l’OTAN s’escamparà en direcció a l’est [d’Europa]’». Margaret Thatcher, la Dama de Ferro, va rebre Gorbatxov a Londres el 8 de juny de 1990. Segons va explicar-li al líder soviètic, a principis de juliol, l’OTAN el recolzaria amb una explicació sobre la nova orientació de l’aliança militar cap a un bloc més polític i menys amenaçador des del punt de vista militar. «Hem de trobar vies per donar a la Unió Soviètica confiança que la seva seguretat serà garantida... La CSCE [Conferència de Seguretat i Cooperació Europea] podria ser un paraigua per a tot això, així com el fòrum que incorpora completament la Unió Soviètica en el debat sobre el futur d’Europa». John Major, primer ministre del Regne Unit, va secundar més tard Thatcher. «Res d’això passarà», li va respondre al ministre de Defensa soviètic, el mariscal Dmitri Iazov, quan li va preguntar el març de 1991 pels països de l’est d’Europa interessats a ingressar en l’OTAN. «No estem parlant d’enfortir l’aliança atlàntica». Helmut Kohl, François Miterrand, tots es van comprometre amb la fórmula de «ni una polzada» cap a l’est europeu. Manfred Wörner, secretari general de l’OTAN va declarar davant parlamentaris soviètics a Brussel·les, el juliol de 1991: «No hem de permetre l’aïllament de l’URSS. El Consell de l’OTAN i jo estem en contra de l’expansió». Aquest, doncs, va ser el context en què Mikhaïl Gorbatxov, contra la seva voluntat, va declarar el desembre de 1991, després del cop d’Estat fallit de l’agost de 1991 –fracàs que va capitalitzar Borís Ieltsin al capdavant de la Federació Russa–, el final de la Unió Soviètica al mateix temps que assegurava que l’OTAN no s’expandiria a l’est i, per tant, no seria una amenaça per a la seva seguretat. Gorbatxov, premi Nobel de la pau 1990, va fer declaracions l’octubre del 2019 al presentar un nou llibre de memòries. «La decisió que anys després va prendre l’OTAN d’expandir-se va soscavar aquesta confiança que havia sorgit després del final de la guerra freda, i Rússia va haver de treure conclusions», va explicar. Putin, s’ha apuntat, ha estat absent del funeral de Gorbatxov, aquest dissabte a Moscou. Avui, per ordre de Putin, el retrat del tsar Nicolau I, l’instigador de la guerra de Crimea (l’imperi de Rússia versus el regne de Grècia 1853-1856) penja a l’avantcambra del despatx presidencial, al Kremlin. En nom de la Gran Rússia, precisament, Putin busca l’aniquilació d’Ucraïna i el poble ucraïnès.

Baker, Gorbatxov i la promesa, per Ernesto Ekaizer

«L’OTAN no s’expandirà ni una polzada cap a l’est d’Europa»

El més llegit