La Constitució «més ecològica» de Xile, en perill

La tensió que envolta la consulta popular de diumenge a Xile ha relegat a un pla secundari els continguts de la nova Constitució xilena. Un no té precedents regionals perquè converteix la qüestió ambiental en una obligació medul·lar de l’Estat i en un instrument de la ciutadania per enfrontar-se als seriosos desafiaments del canvi climàtic. Els drets i les obligacions establerts responen a preocupacions socials de llarg recorregut. Segons el Centre d’Estudis de Conflicte i Cohesió Social (COES), un 7,68% de les 22.605 protestes que van sacsejar el país entre el 2008 i el 2020 van estar de relacionades amb assumptes ecològics. Durant els últims dos anys van tenir lloc 129 conflictes socioambientals. Pablo Parra Soto, president de l’Agrupació d’Enginyers Forestals pel Bosc Nadiu, va precisar que el 44% d’aquestes accions està relacionada amb l’aigua, el 35% es localitzen en territoris on habiten comunitats originàries i en el 31% restant afecta la biodiversitat. L’aigua és un dels grans problemes de Xile, preexisten al treball dels convencionals que van redactar el text. D’acord amb els especialistes, el 72% de la superfície xilena, on viuen més de sis milions de persones, s’enfronta a algun tipus de sequera i riscos de desertificació. La Carta Magna que va promulgar el 1981 la dictadura militar (1973-1990) considera tanmateix l’aigua com un bé social, però, alhora, un bé transable. L’1% dels propietaris dels drets de propietat concentra el 79% de l’aigua disponible en aquest sistema. L’aigua, un dret humà L’article 57 suposa un gir radical respecte a les regles vigents durant més de quatre dècades al consagrar el «dret humà a l’aigua i al sanejament suficient, saludable, acceptable, assequible i accessible». L’article 140, per la seva banda, és també categòric: «L’Estat ha de protegir les aigües, en tots els seus estats i fases, i el seu cicle hidrològic». L’enunciat 59 és en aquest sentit taxatiu: es reconeix el dret a «un mínim vital d’energia assequible i segura». Segons un grup d’investigadors i investigadores del Centre de Ciència del Clima i la Resiliència (CR)2, els avenços de la nova Constitució en matèria ambiental i climàtica i de bona administració són molt significatius en relació amb la institucionalitat vigent. La Carta Fonamental, van assenyalar en un article publicat al portal El Mostrador, podria «establir les bases per avançar cap a una governança climàtica integrada». En este video de @c_biskupovic del @CEASumayor nos habla sobre la gobernanza del agua problemas que en la propuesta de nueva constitución, tiene al menos dos derechos fundamentales en torno al agua en los artículos 57° y 58°. Este domingo #Vivelaconstitucionecologica #Plebiscito pic.twitter.com/Bia9PEC05a — Sociedad Civil por la Acción Climática (@SCAC_Chile) 1 de septiembre de 2022 El text incorpora en el seu article 128 els principis per a la protecció de la natura de «progressivitat, preventiu, de justícia ambiental, de solidaritat intergeneracional, de responsabilitat i d’acció climàtica justa». Qui danyi el medi ambient, s’afegeix, «té el deure de reparar-lo, sense perjudici de les sancions administratives, penals i civils que corresponguin». Per velar pel compliment d’aquests nous preceptes es crea la Defensoria de la Natura que podrà «fiscalitzar els òrgans de l’Estat i les entitats privades en el compliment de les seves obligacions en matèria de drets ambientals». Al seu torn se li ha donat rang constitucional als existents Tribunals Ambientals. Dret a respectar la natura La Constitució s’ha escrit al llarg d’un any en el marc d’una Assemblea amb predomini de l’esquerra i centreesquerra. La dreta no va tenir poder de veto. Bona part de les fake news que han inundat les xarxes han tergiversat el contingut dels articles. Bona part dels xilens que votaran diumenge desconeixen el que consagra l’article 103: «La natura té dret que es respecti i protegeixi la seva existència, a la regeneració, al manteniment i a la restauració de les seves funcions i equilibris dinàmics, que comprenen els cicles naturals, els ecosistemes i la biodiversitat». El següent article, en tant, garanteix el dret a viure en un «ambient sa i ecològicament equilibrat», mentre que l’apartat 105 afirma que «tota persona té dret a l’aire net durant tot el seu cicle de vida». Defensa dels animals L’article 98 suposa una de les grans singularitats de la Carta Magna: les ciències i tecnologies, les seves aplicacions i processos d’investigació «han de desenvolupar-se segons els principis bioètics de solidaritat, cooperació, responsabilitat i amb ple respecte a la dignitat humana» així com «la sintent dels animals». "La #CrisisClimatica viene con mucha, peligrosidad. Con esta #Constitucion vamos a estar mejor preparados para enfrentarlo. #Aprobar por eso es un acto de autocuidado y de sostenibilidad de la vida". Tremenda @pamela_poo en el conversatorio de @SCAC_Chile #Apruebo4deSeptiembre https://t.co/1XgUx2sDtw — Arianne van Andel 🌳 (@ariannevanandel) 1 de septiembre de 2022 La nova Constitució estableix les bases per enfrontar-se al canvi climàtic. L’Estat, es remarca a l’article 129, ha «d’adoptar accions de prevenció, adaptació i mitigació dels riscos, les vulnerabilitats i els efectes provocats per la crisi». Pamela Poo, portaveu de la Societat Civil per l’Acció Climàtica, va estimar que la Carta Magna pot ser referent per a altres països respecte a la protecció de la natura. Malgrat aquests significatius avenços, el text fonamental pot ser rebutjat diumenge vinent a les urnes, si es confirmen les enquestes.

La Constitució «més ecològica» de Xile, en perill

La nova Carta Magna, sotmesa a votació diumenge amb pronòstic desfavorable, introdueix grans avenços en matèria mediambiental i de protecció dels animals

El més llegit