Aldarulls i polarització a Xile al final de la campanya per la reforma constitucional

A molt pocs dies de la consulta popular que ha de decidir la sort de la Nova Constitució, Xile posa en escena una altra vegada les profundes divisions que nien a la seva societat. Aquest dijous conclou la campanya electoral. Els partidaris de l’«aprovo» sortiran massivament al carrer. Els que promouen el «rebutjo» a la Carta Magna de tall progressista portaran a terme petits actes i concentraran els seus esforços a les xarxes socials i els mitjans. Com sol passar en moments de grans decisions, l’ambient es tensa i afloren els discursos bel·ligerants. Aquesta vegada també va tenir lloc al Congrés una insòlita escena d’insults i cops entre parlamentaris. El president Gabriel Boric va haver de cridar a la calma. «Els actes de violència que hem vist a la Cambra de Diputats, en algunes regions, a l’Alameda [Santiago] en els últims dies, ens fan molt mal com a país. En el procés constituent en què estem embarcats, vull dir-los que necessitem tots estar més a l’altura». El bullici al Congrés sembla simbolitzar l’abisme traçat entre els defensors de les opcions en joc. Un diputat d’ultradreta, Gonzalo de la Carrera, va colpejar el vicepresident de la Cambra baixa, Alexis Sepúlveda, de centreesquerra, fet que va causar un enrenou transversal en les formacions polítiques. Carrera va ser expulsat de la seva formació. Història de polaritzacions Les vigílies de la consulta van elevar el to del llenguatge a l’espai públic i als mitjans. No és la primera vegada que això passa. El cert és que cada votació transcendent recrea ambients carregats de sotsobre. Va passar el 1988, quan el dictador Augusto Pinochet va veure frustrar a les urnes les seves ambicions de perpetuïtat. El «no» va obtenir llavors un 55,99% dels vots, contra el 44% dels xilens que volien la continuïtat del general que havia encapçalat el cop d’Estat contra Salvador Allende, l’11 de setembre de 1973, fa gairebé 49 anys. El novembre passat, Boric va derrotar l’ultradretà José Antonio Kast en un context també saturat de veus altisonants i per una diferència de vots molt similar. Les enquestes de cara a la consulta de diumenge auguren una victòria del «rebutjo» per un percentatge aproximat, però el 4 de setembre podria passar el contrari, asseguren il·lusionats en el Govern. Ha canviat l’estat d’ànim El clima s’ha enrarit en relació amb el 2020, quan un 78% dels xilens van aprovar canviar la Carta Magna i van donar majoria a l’esquerra i la centreesquerra en la Convenció que ha redactat el text. La dreta no va tenir poder de veto i va concentrar bona part del seu esforç a desacreditar l’Assemblea. Amb els mesos, la desconfiança sobre els continguts del text van anar creixent al compàs de les fake news. Aquesta vegada, però, ha passat una cosa diferent del 1988 i el 2021: s’ha sumat al «rebutjo» un sector del centre, una cosa inèdita respecte a situacions de polarització anteriors. Amb aquest rerefons s’ha arribat a la recta final de la campanya. El sectors conservadors han muntat en còlera per la participació de l’expresidenta Michelle Bachelet en la publicitat a favor de l’«aprovo». «Quan les dones fem coses, la història avança», va dir l’ex alta comissionada de Drets Humans de l’ONU. Bachelet va decidir posar en joc el seu prestigi a favor de la Nova Constitució, fins i tot reconeixent que «no és perfecta» però sí àmpliament superadora de la matriu institucional heretada del pinochetisme. «M’hauria agradat que l’expresidenta hagués tingut una visió d’Estat», va dir el dretà Diego Schalper, sobre la intervenció de l’exmandatària. Crida a la sensatesa Intel·lectuals que representen diferents corrents del pensament, citats pel portal El Mostrador, van advertir sobre els perills que es discerneixen de cara a l’escrutini de diumenge i van instar a gestionar les expectatives de les parts enfrontades, «la desil·lusió i l’angoixa que faran que molts xilens despertin dilluns amb un quadro d’angoixa i desafecció». Segons l’escriptora Pía Barros, el règim militar ha deixat en aquest país «una trista herència» que aflora en aquestes circumstàncies de disputa. «Si guanya el «rebutjo», molts es preguntaran ‘¿en qui crec ara, si aquells en els quals vaig creure van generar una situació que va portar a una derrota?’. És possible que es produeixi aquesta desafecció, ja que el triomf del «rebutjo» significa la tornada al poder real, al poder fàctic amb empat al Senat i amb dret a veto. Les elits són les que guanyen i imposaran les regles del joc. Fins i tot, en el cas que guanyi l’«aprovo», aquest procés de transformació mai tindrà les característiques amb què es va somiar, perquè quan un somia no té en compte els problemes de la realitat», va puntualitzar en aquest sentit el sociòleg», va afirmar el destacat sociòleg Manuel Antonio Garretón.

Aldarulls i polarització a Xile al final de la campanya per la reforma constitucional

La tensió ha arribat al mateix Parlament, on hi va haver escenes de pugilat entre parlamentaris

La sort de la Nova Constitució torna a evidenciar les profundes divisions en el si de la societat

El més llegit