La inflació agreuja el risc de pobresa a Alemanya

El poder adquisitiu de la ciutadania alemanya va tornar a caure el segon trimestre d’aquest any. Així ho ha confirmat aquesta setmana l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis), que estableix el retrocés dels salaris reals en un 4,4% entre l’abril i el juny d’aquest 2022. I això malgrat que els salaris van augmentar un 2,9% respecte al mateix període de l’any passat. Però la inflació –actualment gairebé en el 8%– està polvoritzant les pagues extraordinàries, la pujada del salari mínim i les ajudes públiques per als sectors més vulnerables del país. Això genera un augment de la pobresa i també del risc de caure-hi en un dels països ja per si mateix més desiguals de l’OCDE. També segons dades de Destatis, els aliments són el bé de consum amb els preus que més van augmentar el juliol passat: més d’un 14%. Cada vegada és més car omplir el carretó de comprar i més encara alimentar-se de manera sana. La compra de productes frescos com la fruita i la verdura, i també la carn, es complica especialment per a les llars de menors ingressos, per a aturats, mares solteres, famílies nombroses i jubilats, sent aquest últim un sector que ja arrossegava un empobriment abans de la invasió russa d’Ucraïna i el conseqüent encariment dels preus energètics que està atiant la inflació. Gairebé 14 milions de persones –16,6% de la població– són pobres a Alemanya, segons l’informe anual que presenta l’ONG Paritätischer Gesamtverband, especialitzada en la investigació de la pobresa i de la desigualtat social. Des que es publica l’informe, mai s’havia registrat un índex de pobresa tan elevat al país. L’actual augment dels preus se suma a les conseqüències econòmiques generades per la pandèmia. La cronificació de la pobresa no és un fenomen nou a Alemanya: des del 2006 n’hi ha hagut un augment mantingut. Més de dos milions de persones han caigut en el grup social considerat pobre al llarg dels últims 15 anys, segons l’últim informe de Paritätischer Gesamtverband. L’actual inflació, la més elevada de les últimes tres dècades, agreuja ara aquesta tendència. Durant el mateix període, l’anomenada locomotora econòmica europea ha encadenat rècords d’ocupació, fet que posa a sobre de la taula la paradoxa del model alemany: malgrat crear llocs de treball, la pobresa continua creixent, ja sigui perquè els sous d’una part dels assalariats són insuficients –el que ha vingut a dir-se «pobresa treballadora»– o perquè una part dels aturats de llarga durada ja han deixat de computar com a aturats en les estadístiques oficials. «Durant un any i mig no vaig tenir frigorífic perquè no tenia diners per substituir la nevera espatllada». «Actualment gasto molts més diners per a alimentació del que tinc previst en general i, malgrat tot, amb prou feines puc menjar fruita i verdura». «Des del maig de 2016 soc pensionista i des d’aleshores soc pobre, per no dir terriblement pobre. La meva pensió simplement no em dona per a tot». Aquestes són només algunes de les declaracions recollides per ciutadans entrevistats per a últim l’informe sobre la pobresa de Paritätischer Gesamtverband. Les cites responen només al nom i a la primera lletra del cognom. ¿La raó? Moltes de les persones afectades per la pobresa a Alemanya s’avergonyeixen de la seva situació. Escenes normalitzades Una escena s’ha normalitzat, per exemple, als carrers de Berlín i altres grans ciutats alemanyes: persones de la tercera edat recullen ampolles de plàstics i vidre retornables per obtenir uns euros addicionals que complementi les seves pensions. En alguns casos, busquen les ampolles a primera hora de la nit o fins i tot en plena matinada per evitar ser vistos. L’actual situació, sumada a una perspectiva de més inflació amb l’inici del fred i el conseqüent augment del consum de gas, provoca que mitjans de comunicació i una part de l’oposició ja parlin obertament d’una «tardor calenta» a causa de les probables protestes socials. El Govern de coalició tripartit –conformat pels socialdemòcrates de l’SPD, Els Verds i els liberals de l’FDP– ja han posat en marxa tres paquets d’alleujaments fiscals i ajudes directes. Entre les mesures destacades hi ha la reducció d’impostos indirectes, reducció de la pressió fiscal de l’impost sobre la renda, el pagament d’entre 270 i 500 uns euros en un sol pagament en forma d’ajudes energètiques per a llars d’una sola persona i famílies. Els crítics d’aquestes mesures les consideren insuficients per la creixent inflació i per considerar que beneficien especialment a les rendes mitjanes i altes, i no aquelles llars més vulnerables amb uns ingressos tan baixos que els paquets d’alleujament fiscal ajuden poc fer front a les seves despeses mensuals. Les diferències fins i tot es projecten dins del Govern de coalició, els integrants del qual fa setmanes que estan embardissats en crítiques i les diferències ja s’airegen públicament.

El més llegit