Gairebé tres dècades separen el 31 d’agost del 1994, data en què els últims soldats russos van abandonar el territori de la ja extinta Alemanya Oriental després que Mikhaïl Gorbatxov es negués a reprimir manu militari la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d’Alemanya, i el 24 de febrer del 2022, dia en què el president Vladímir Putin va ordenar al seu Exèrcit irrompre a Ucraïna, el país veí ja convertit en un estat independent, per col·locar-hi un Govern afí. En aquest lapse de temps, els successius líders al capdavant del Kremlin han donat la volta com un mitjó a la política del país, tant en l’àmbit domèstic com a l’exterior, transitant d’un país immers en un procés d’obertura i amb al·lèrgia a fer servir la força per resoldre les seves penes exteriors a un estat marcadament totalitari i capaç de llançar una invasió terrestre en tota regla contra un altre Estat, un fet no vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial.