Xile: de l’esclat social a la possible derrota de la nova Constitució

Gairebé tres anys abans, la «rebentada» social xilena va intentar resumir-se en una consigna d’immediata comprensió: «No són 30 pesos, són 30 anys». L’augment del preu del bitllet de metro tot just havia sigut l’espurna d’un incendi que l’elit política no va poder comprendre ni mesurar. Milions de persones van sortir al carrer i la presidència del dretà Sebastián Piñera va penjar d’un fil molt prim. La governabilitat es va recuperar a mitges quan es va pactar un canvi constitucional que pogués esfondrar els fonaments institucionals heretats de l’última dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90) i obrir el camí d’un Estat social i democràtic de dret. Gairebé un 80% dels xilens van aprovar el 2020 redactar aquesta nova Carta Magna. Aquest diumenge, la societat ha de decidir a través del vot si aprova o rebutja l’esborrany del text de 499 articles d’un fort caire progressista que va redactar una Convenció paritària i amb escons reservats per a pobles originaris. L’última enquesta de Cadem-Plaza Pública estima que el «rebuig» a la nova Constitució s’imposaria per nou punts. La possibilitat de revertir aquest resultat es xifraria en un augment important de la participació electoral. A Xile hi sol votar un 50% del padró. La consultora Pulso Ciudadano va calcular que aquesta vegada ascendiria entre 74,7% i el 79,5%. El gairebé 15% d’indecisos podria també incidir en la sort de l’«aprovo». El Govern del jove president Gabriel Boric ja es prepara per a un escenari advers, però, alhora, no descarta el miracle. Les forces que, amb major o menor intensitat van simpatitzar amb la «rebentada» i van dissenyar el text constitucional afronten una curiosa paradoxa: la dreta no ha tingut poder de veto en el si de l’Assemblea, però l’ha exercit mediàticament a través de les xarxes socials fins al punt de corroir les simpaties cap a la Constitució. Pulso Ciudadano ha constatat que només un 27,9% dels enquestats han llegit completament la proposta, mentre que un 49,1% va reconèixer només haver-ne llegit alguns articles, i el 23% restant ni tan sols l’ha llegit. L’imperi de les fake news fake newsAquest ha sigut el context que ha permès una proliferació sense precedents de fake news a Facebook, Instagram, Twitter, TikTok i WhatsApp. S’augura un Xile amb tribunals exclusivament indígenes, un avortament lliure fins al novè mes d’embaràs, l’abolició de la propietat privada i drets excepcionals per a immigrants nouvinguts. «La campanya pel rebuig està sustentada a infondre por», va assenyalar Pierina Ferretti, de la Fundació Nodo XXI. «Poques campanyes han sigut més verinoses i incendiàries que aquesta, que se suposa que ens pregunta per una cosa tan noble com pronunciar-nos sobre un text constitucional fill d’un inèdit exercici democràtic», va afirmar l’escriptor Rafael Gumucio. A l’autor de Mi abuela no li ha passat per alt que l’esclat del 2019 fos fill de les mateixes xarxes socials que van acabar per marcar el to de les actuals discussions. El tram final de la campanya No només els nostàlgics de Pinochet faran campanya a favor del «rebuig» fins dijous. Sectors del centre també es mobilitzen per impedir la victòria de l’altra opció. Aquestes forces només estan unides per l’espant a la Constitució plebiscitada. No comparteixen un full de ruta més enllà del 4 de setembre. Els promotors de l’«aprovo», mentrestant, es van desplegant per les ciutats. Els seus actes són multitudinaris i festius, però la seva campanya ha patit una inesperada ensopegada en la recta final. Un grup de travestis, conegudes com Les Indetectables, va extreure una bandera xilena d’un cul per simular un avortament durant una ‘performance’ realitzada a la ciutat portuària de Valparaíso. La diputada i portaveu del comando Aprueba x Chile, Karol Cariola, va haver de repudiar l’acció. «És molt trist», va dir, que la feina proselitista «quedi entelada per l’acció de tres persones» que van pujar a un escenari de manera «absolutament agressiva i fora de lloc». Data simbòlica «Impossible no girar la mirada a aquest altre 4 de setembre de 1970, quan Xile també va definir un gir radical. Han passat gairebé 52 anys i les empremtes del dia en què Salvador Allende va obtenir la primera majoria en l’elecció presidencial segueixen latents», va afirmar Mónica González, una de les grans periodistes d’aquest país. En plena Guerra Freda, Washington va engegar una màquina desestabilitzadora que, tres anys més tard, va generar les condicions per al cop d’estat, com han demostrat els arxius desclassificats als Estats Units. González es pregunta per què, a 32 anys de la recuperació democràtica «no hem sigut capaços de donar un pas de rosca a un sistema que, amb mínima regulació en àrees de l’economia, salut i educació, va enquistar la inequitat. Fins que l’olla a pressió va esclatar el 18 d’octubre de 2019». Tanmateix, els efectes d’aquell esclat no semblen suficients per garantir el triomf de l’«Aprovo». Sota aquest cel d’incertesa uns 15 milions de persones acudiran a les urnes.

Xile: de l’esclat social a la possible derrota de la nova Constitució

Les enquestes prediuen que el text que va permetre canalitzar l’enuig col·lectiu que va fer sortir milions de persones al carrer podria ser derrotat a les urnes

El més llegit