Giorgia Meloni: «Amb Vox tenim una col·laboració sòlida»

Pocs fenòmens desperten a Europa tant interès com el vertiginós creixement polític de Giorgia Meloni (Roma, 1977), la líder de la formació ultradretana Germans d’Itàlia, que encapçala la intenció de vot de cara a les crucials eleccions del 25 de setembre al país transalpí. En exclusiva per a EL PERIÓDICO i per primera vegada des de la crisi de Govern que ha portat Itàlia a uns comicis anticipats, Meloni accepta respondre a preguntes d’un diari espanyol, oferint pistes de com seria el seu Govern si arribés al poder al seu país. La condició sine qua non: fer-ho de forma escrita. ¿Està segura que guanyarà? No dono per descomptat cap resultat. Encara hi ha molta gent que no ha decidit si anirà a votar i m’agradaria guanyar aquests comicis mobilitzant molta gent desmoralitzada perquè voti, ja que una democràcia en què els ciutadans no participen no és una democràcia sana. Dit això, si els italians li donen al centredreta (prou) majoria per governar i Germans d’Itàlia (obté) el lideratge de la coalició, estem preparats per assumir les responsabilitats de governar Itàlia en una etapa tan difícil. ¿Si guanya, què ha d’esperar la Unió Europea? Que Itàlia torni a tenir el paper que es mereix en l’àmbit europeu. Nosaltres som un país fundador, la tercera economia i la segona indústria manufacturera d’Europa, tenim la primacia per (la quantitat de productes amb) denominació d’origen, pels llocs (declarats patrimoni de la humanitat) de la Unesco, i moltes altres coses. Volem fer sentir l’orgullosa veu d’aquesta extraordinària nació i defensar els interessos d’Itàlia almenys tant com els alemanys i els francesos defensen els seus. També ens agradaria una Europa més forta sobre els grans temes internacionals i més respectuosa amb les particularitats nacionals. Ha dit que Itàlia hauria de renegociar el Pla de Recuperació i Resiliència europeu. ¿Què vol dir exactament? Està clar que la guerra d’Ucraïna, amb l’augment del preu de l’energia i l’escassetat de matèries primeres, poden fer menys eficaç un pla concebut fa un any. S’han de repensar les prioritats dels diners encara no assignats (del pla de recuperació), per recolzar projectes energètics que apuntin a disminuir la dependència de Rússia i intervencions de suport a la recuperació econòmica. Vostè és la líder del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). ¿Aquest és el seu vincle amb la dreta republicana nord-americana i amb Santiago Abascal, oi? La família dels conservadors europeus que tinc l’honor de presidir reuneix desenes de partits, i representa els primers ministres de Polònia i la República Txeca. Hem contribuït al nomenament de Roberta Metsola com a presidenta del Parlament Europeu, i un dels seus vicepresidents és d’ECR. Som una família política històrica en l’àmbit europeu i volem continuar creixent. Tinc una profunda consideració i una amistat que m’uneix a Santiago Abascal, una persona amb una absoluta lleialtat i claredat de postures que he après a apreciar. En això ens assemblem. Amb Vox tenim una col·laboració sòlida i també ens uneixen les absurdes crítiques de la premsa mainstream, que ens retrata com a monstres. Malgrat això, ens recolzen milions i milions de compatriotes que no creuen en aquestes notícies falses. Quant a la dreta nord-americana, l’ECR manté diverses col·laboracions amb els republicans. Jo mateixa he sigut convidada freqüentment al CPAC, que és el principal acte dels conservadors nord-americans. ¿Quines són les propostes més importants del seu programa? La nostra primera prioritat és recolzar les famílies i les empreses en aquesta terrible fase d’augment de preus. A Itàlia massa companyies han reduït o aturat la producció i estan en perill de tancament si el Govern no intervé amb fortes mesures sobre l’energia. En segon lloc, volem eliminar la renda de ciutadania (un subsidi estatal), i destinar les subvencions públiques només a les persones amb dificultats i que no poden treballar. En canvi, per a tots els altres, volem ajudar fiscalment les empreses perquè els contractin. Finalment, volem aturar una immigració descontrolada que, amb l’esquerra en el Govern, ha arribat a xifres increïbles d’arribades il·legals a les nostres costes. Aquesta també hauria de ser una prioritat de la UE, perquè la protecció de les fronteres exteriors davant la immigració irregular està escrita en el Tractat de Schengen tot i que sovint es pretengui oblidar. Unions homosexuals, avortament... ¿Proposarà algun canvi a Itàlia? Les unions civils a Itàlia es van introduir fa uns anys i el nombre dels que se n’han beneficiat és bastant baix, però no tenim intenció de desencadenar tensions ideològiques al modificar (la llei). Per mi el límit infranquejable és (que es permeti) adoptar a les parelles homosexuals. Per això continuo estant-hi en contra. Quant a l’avortament, la nostra intenció és donar ple compliment a la primera part de l’actual llei italiana, és a dir, la que preveu polítiques de prevenció per mirar d’evitar que les dones avortin perquè no troben alternatives, potser per raons econòmiques. Aquestes dones han de trobar un Estat amic al seu costat. A això afegirem un pla per a les famílies i la natalitat que són les veritables emergències del nostre temps. El seu aliat, Matteo Salvini, ha criticat l’enviament d’armes a Kíiv i els seus vincles amb la Rússia de Putin són públics. A vostè se la identifica com una figura pro OTAN. ¿Això com es resol? ¿Estaria a favor de canviar la postura d’Itàlia davant la guerra d’Ucraïna? Ja he dit diverses vegades que Germans d’Itàlia serà el garant del posicionament europeu i occidental d’Itàlia. Si (el sortint primer ministre, Mario) Draghi va poder anar a a l’últim Consell Europeu amb una postura ferma sobre Ucraïna ens ho deu a nosaltres, l’únic partit de l’oposició. Dit això, m’atinc als fets i els fets diuen que tots els partits de la nostra coalició sempre han votat a favor de les sancions i l’enviament d’armes a Ucraïna i, en última instància, també perquè Suècia i Finlàndia s’afegeixin a l’OTAN. ¿Creu que Rússia s’està ficant pel mig en aquestes eleccions, com diu el seu rival polític Enrico Letta? Letta s’hauria de preocupar per les postures dels seus aliats de l’esquerra radical, que continuen tenint pena per la Rússia d’abans de la caiguda del mur de Berlín. Quant a les possibles ingerències, el primer a denunciar-les va ser el president de la Comissió Parlamentària de Control dels Serveis Secrets, que és un senador dels Germans d’Itàlia. No hi ha lliçons que hàgim de rebre de l’esquerra i considero que aquest ús constant de la premsa internacional per denigrar Itàlia (és) veritablement irresponsable. Per atacar Giorgia Meloni ataquen la reputació internacional d’Itàlia, un país que, en canvi, és una sòlida democràcia occidental amb tots els anticossos necessaris per contrarestar qualsevol amenaça externa.

Giorgia Meloni: «Amb Vox tenim una col·laboració sòlida»

La líder de Germans d’Itàlia desdenya que eventuals ingerències russes afectin el país transalpí i garanteix el posicionament prooccidental del país

El més llegit