L’economia real dels EUA, a un abisme de la recuperació

Fa gairebé 13 anys que Jenique Jones, vicepresidenta d’operacions i política de City Harvest, treballa en l’organització, la més important de rescat d’aliments a la ciutat de Nova York, que anualment recupera de botigues i restaurants 35 milions de quilos de menjar i els distribueix gratuïtament entre centenars de rebostos i menjadors socials i altres grups d’ajuda comunitària. La seva és una veu autoritzada per fer saltar la veu d’alarma sobre la situació que es viu no només a Nova York, sinó a tots Estats Units: una crisi que va esclatar amb la pandèmia i que ara s’ha accentuat amb la inflació, estenent greus conflictes per a milions de ciutadans. «Molta gent parla del fet que l’economia està millorant. Diuen que la borsa puja, que l’atur baixa, però això no afecta la gent en els marges. Per a molta gent l’economia no està millorant», explica Jones en una entrevista per videoconferència. Hi denuncia la «desconnexió» d’aquest missatge dels polítics amb una realitat que s’endureix especialment per a les persones d’ingressos més baixos i minories, però també per als que es denominen «treballadors pobres» i, com han comprovat a City Harvest, per a gent de classe mitjana. Gairebé 1,5 milions d’habitants de Nova York enfronten en aquest moment segons les dades de l’organització el que es denomina «inseguretat alimentària», la falta de garanties de poder accedir a menjar. Això inclou més de 462.000 nens, un 46% més que abans de la pandèmia. Hi ha també qui ha hagut de fer ajustos en els pressupostos domèstics i accedir a «menjar d’emergència». I el nombre de menors que consumeixen aliments que provenen dels rebostos socials és ara un 55% més alt que abans de la irrupció de la covid-19. Sense ajudes, davant la inflació El problema als EUA, un país de desigualtat endèmica i creixent, no és només la gana. Junt amb els problemes per accedir a alimentació el nivell de pobresa per a famílies amb nens és al nivell més alt registrat des del desembre del 2020, segons dades del Centre per a la Política Social i la Pobresa de la Universitat de Colúmbia. I alhora que s’han anat reduint o esgotant els programes d’assistència federal que es van reforçar amb el paquet de rescat i ajudes d’1,9 bilions de dòlars aprovat el març del 2021, s’ha anat disparant la inflació, que al juliol va marcar el 8,5% interanual. S’apugen els preus de tot. En el cas del menjar, aquest augment ha sigut en un any del 10,3%, l’increment més gran des del 1981. Les factures a la gasolinera i per serveis són cada vegada més elevades. En un sondeig del cens el mes passat dos de cada cinc entrevistats van confessar que la setmana anterior a l’enquesta havien tingut dificultats per pagar una despesa habitual, més que durant la pandèmia. Aquestes dificultats tenen altres xifres. Una de cada sis llars nord-americanes, per exemple, va endarrerida en els pagaments de factures elèctriques a casa seva, un endeutament que arriba ja als 22.000 milions de dòlars, el doble que abans de la pandèmia i el pitjor registrat mai. La mitjana del que es deu també s’ha doblat. I Jean Su, advocada del programa de justícia energètica en el Centre per a la Diversitat Biològica vaticinava recentment en declaracions a Bloomberg «un tsunami de talls de serveis». Mentrestant, els salaris, ajustats a la inflació, han caigut durant la presidència de Joe Biden. I tot i que la Reserva Federal està fent passos per mirar de contenir les tendències inflacionistes, les seves mesures han començat ja a tenir un impacte negatiu en els més vulnerables al mercat laboral. S’està disparant, a més, l’endeutament. Un 30% dels nord-americans, segons el cens, estan utilitzant per fer front a les despeses préstecs o targetes de crèdit, en què els balanços del deute han augmentat en el segon trimestre de l’any en 46.000 milions de dòlars, l’increment més gran en 20 anys. Vivenda inaccessible Junt amb aquests problemes el punt que possiblement millor il·lustra la tempesta perfecta de crisis que viuen els EUA és l’assequibilitat de la vivenda, que és en el punt més baix des del 1989. En el cas dels lloguers, els preus s’estan apujant al ritme més ràpid en tres dècades, una càrrega per al 36% dels nord-americans que no són propietaris i lloguen, que majoritàriament són joves i de minories i en el 54% dels casos ingressen de mitjana 42.500 dòlars a l’any, gairebé el 40% menys que la mitjana nacional. Al maig per primera vegada també la mitjana nacional del preu dels lloguers va sobrepassar els 2.000 dòlars, un 15% més que el 2021. A Manhattan el preu mitjà en nous contractes de lloguer es va apujar el mes passat a 4.150 dòlars, un 29% més que el 2021. I no és només l’últim malson en un barri i una ciutat de preus desorbitats, sinó que es repeteix a moltes altres àrees metropolitanes, especialment les que van rebre fluxos de nous residents durant la pandèmia, quan la inflació dels lloguers supera de molt la inflació general: un 21% a Phoenix i un 14% a Miami, per exemple. Segons un estudi que va fer el Govern el 2020, cada 100 dòlars de pujada mitjana de lloguer s’associa a un augment del 9% en el nombre de persones sense llar. I aquests dies refugis de tot el país reporten que ha augmentat el nombre de gent que cerca els seus serveis. En els de 15 estats consultats per The Washington Post, per exemple, han vist pujades dramàtiques, sobretot de mares solteres. Les llistes d’espera s’han duplicat i fins i tot triplicat en els últims mesos. Experts com Meredith Greif, professora i investigadora de Sociologia a la Universitat Johns Hopkins i especialitzada en sensellarisme i desigualtat, adverteixen del moment «precari» que viu els EUA, on segons dades del cens el juny 13,7 milions de persones anaven endarrerides en els pagaments de lloguers o hipoteques, i un 40% veia probable ser desnonats o tenir una execució hipotecària en els dos mesos següents. I en una entrevista telefònica Greif assegura que «milions, potser desenes de milions», s’enfronten a la possibilitat de quedar-se sense sostre.«Algunes persones potser poden gastar més diners en el lloguer, però a costa de retallar altres coses, ja sigui menjar, atenció mèdica o material escolar,» explica Greif. «D’altres es mudaran amb familiars o amics, una de les situacions prèvies al sensellarisme que és molt inestable i sovint provoca tensió en les relacions i crema ponts, que a llarg termini pot ser pitjor.» «Moltes de les persones d’ingressos més baixos, per a persones de color, van necessitar 10 anys per recuperar-se de la recessió després de la crisi del 2008», recorda Jones, de City Harvest. «Aquesta és fins i tot més greu».

L’economia real dels EUA, a un abisme de la recuperació

El cop de la inflació després del de la pandèmia accentua els greus conflictes per a les persones de classe mitjana i baixos ingressos

S’estan disparant la pobresa, la inseguretat alimentària, l’endeutament i la inaccessibilitat a vivenda i lloguers

El més llegit