No només són les dones de l’Afganistan

Vint anys de presència armada dels EUA i els seus aliats a l’Afganistan no han modificat res, almenys en aparença. Washington va expulsar el 2001 els talibans, que va crear una falsa imatge de llibertat, fins que l’agost del 2021 uns talibans reforçats i igual de sectaris van expulsar els occidentals i el govern titella d’Ashraf Ghani. La desesperació i el caos viscut a l’aeroport de Kabul, l’ànsia per escapar-se de desenes de milers d’afganesos, eren la imatge d’un desastre anunciat: som incapaços de modificar la vida de persones atrapades en règims despòtics. Ens falta paciència i saviesa. Ens sobren interessos i propaganda. Enrere van quedar aquells que es van creure el conte que els portaríem democràcia i progrés. Van quedar enrere milions de dones afganeses invisibilitzades de nou, sense dret a treballar, a l’escola i a la universitat, a tenir un rostre fora del burca. Si Occident hagués escoltat el desembre del 2003 Malalai Joya, en la seva intervenció de tres minuts a la Loya Jirga (Gran Assemblea de notables, tots homes), ens hauríem estalviat molt sofriment. Joya va denunciar que l’Aliança del Nord estava formada per assassins i narcotraficants. Eren els nostres aliats contra els talibans 20 anys d’ocupació És aviat per saber quin efecte tindran a llarg termini els 20 anys d’ocupació, quines seran les conseqüències d’haver plantat, més malament que bé, la llavor d’una certa llibertat. ¿Quina serà la resposta de les dones apoderades i de les seves filles que ara han de guardar silenci? Shamsia Hassani és una cèlebre artista afganesa nascuda a Teheran el 1988, ciutat d’exili dels seus pares. Els seus grafitis denuncien la situació de la dona aixafada pel masclisme. Va tornar a Kabul el 2001, però va haver d’escapar-ne el 2021. No és l’única artista que va omplir els murs de la ciutat amb imatges de lluita, també és notable Negina Azimi. Els treballs de totes dues han sigut destruïts pels talibans. Salma al-Shebab és una dona saudita que estudiava a la Universitat de Leeds, al Regne Unit. Va tornar al seu país de vacances. Va ser detinguda, empresonada i condemnada per un tribunal especial de terrorisme a 34 anys de presó pel delicte de retuitejar activistes saudites. La sentència va arribar aquesta setmana, després de la visita a Riad del president dels EUA, Joe Biden, que va embeinar les crítiques al príncep Mohamed bin Salman , que la CIA considera el cervell de l’assassinat i esquarterament del dissident Jamal Khashoggi. Va pesar més el petroli que els drets humans, igual que amb Emmanuel Macron, que va rebre el príncep a l’Elisi amb honors i desmemoria, o amb el president turc Recep Tayyip Erdogan, que va fer les paus amb Riad malgrat que van matar Khashoggi al consolat saudita a Istanbul. L’Afganistan no té petroli ni gas, que se sàpiga, ni pinta res en el concert internacional. És un cas perfecte per mostrar fermesa en la defensa dels drets humans. Dones sense vel Tot i que no són situacions comparables, la dona nord-americana acaba de rebre un cop legal que facilita la prohibició de l’avortament. És el primer de diversos drets en risc. Als EUA creix un clima extremista cristià amb un Partit Republicà fet guerriller en què alguns comparen a l’FBI amb la Gestapo. Vaig conèixer a Kabul el 2009 Ramazan Bashasdost, candidat presidencial independent. Va quedar tercer malgrat ser de la minoria hazara. Li vaig compartir la meva sorpresa que molts nens que vivien en la pobresa volien ser metges. Em va explicar que era la conseqüència d’una sèrie de televisió índia molt popular en aquells dies. «Vostès ens han enviat el que ja teníem en abundància: armes, bombes i soldats. Si ens haguessin enviat sèries de televisió, això seria diferent». Mentre que ens escandalitzem amb l’Afganistan, per les nostres ciutats caminen dones sense rostre, vetllades pel nicab, manilles de milionaris del golf pèrsic. I permetem que nenes amb hijab acudeixin a l’escola a aprendre el contrari del que els ensenyen a casa amb l’esperança que l’educació els doti d’instruments per decidir sobre la seva manera de vestir quan siguin majors d’edat. Poques podran escapar al jou de la família i de la tradició. Les escoles haurien de ser llocs seculars d’aprenentatge sense hijab, crucifixos o qualsevol altre símbol religiós. La raó i la ciència han de ser per sobre de qualsevol fanatisme. Les lleis de l’Estat manen sobre la desobediència fanàtica. ¿Per què no serveix aquest argument per a les sectes catòliques, els antivacunes i negacionistes del canvi climàtic? La resposta és senzilla i és racista.

El més llegit