Gibraltar: una història de conflictes diplomàtics amb traïdoria estival

Ni les operacions sortida de trànsit, ni les altes temperatures o l’arribada dels primers para-sols a les platges de Benidorm. Si hi ha una notícia estival per excel·lència són les disputes d’Espanya amb el Regne Unit al voltant de Gibraltar. En les dues últimes dècades, s’han succeït les tensions entre Londres i Madrid a compte de la colònia britànica estiu rere estiu sense gairebé faltar a la cita anual, i es fan habituals estampes com les llargues cues a la frontera o els incidents entre la Royal Navy i la Guàrdia Civil a les aigües que envolten el Penyal. El juliol del 2009, Gibraltar es preparava per a un esdeveniment històric: la primera visita d’un ministre espanyol al Penyal en 300 anys, els transcorreguts des que Espanya va cedir la seva sobirania al Regne Unit mitjançant el Tractat d’Utrecht. Era la tercera de les reunions del Fòrum Tripartit impulsat pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que donava veu a Gibraltar en les negociacions entre el Regne Unit i Espanya amb el lema «dues banderes, tres veus». Però uns dies abans, el llavors ministre principal del Penyal, Peter Caruana, va regirar unes aigües ja per si mateix en calma tensa i va demanar als pescadors gibraltarenys de la zona que desobeïssin els requeriments de la Guàrdia Civil. En cas de trobar-se amb la Benemèrita, els va indicar que llancessin bengales per demanar auxili. La sobirania de les aigües que envolten el Penyal és un dels principals motius de conflicte entre els dos governs i que més titulars estivals provoca. En el centre hi ha els pescadors, peons d’una partida d’escacs que des de fa ja massa anys fa taules. Aquell any es van succeir les topades: al desembre quatre agents de la Guàrdia Civil van quedar retinguts a Gibraltar durant dues hores després d’entrar al port del Penyal perseguint una embarcació sospitosa. La tensió va arribar a cotes gairebé surrealistes quan una patrullera de la Guàrdia Civil va assegurar que la Royal Navy estava fent pràctiques de tir contra una boia amb la bandera d’Espanya. Exteriors va haver de convocar l’ambaixador britànic a Madrid, que va assegurar que la boia de colors grocs i vermells no representava la bandera espanyola. Tres anys després, els governs d’Espanya i del Penyal havien canviat de color polític. I les tensions només van fer que augmentar. El 20 d’agost del 2012, el nou ministre principal, Fabian Picardo, va declarar el Penyal i les seves aigües «zona especial de conservació» mediambiental. A la pràctica, això li servia d’excusa per no deixar pescar amb xarxes als voltants de la roca, cosa que ja venia fent des del març. Però si hi va haver un estiu en què el conflicte diplomàtic va arribar a totes les portades va ser el 2013. Gibraltar pretenia construir un escull artificial i va llançar 70 blocs de formigó al mar en una de les zones més habituals de feina dels pescadors de la comarca. El Govern de Mariano Rajoy va acusar Gibraltar de «violar el dret internacional en aigües espanyoles», que el Penyal reconeix com a seves. La tensió va ser tanta que va provocar que agents de la policia de Gibraltar s’encaressin amb els pescadors espanyols a la badia. I un any més tard, uns bussejadors de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola van extreure un dels blocs de formigó en una acció reivindicativa. Hi va haver fins i tot un líder d’ultradreta, avui al capdavant de la tercera força del Congrés, que es va fotografiar sobre la mola i que va pujar la imatge a xarxes socials el 2016. Les fustigacions han continuat durant mesos, i Espanya va utilitzar el que ha sigut un dels seus moviments preferits a la partida: va eternitzar els controls al Reixat, com es coneix la frontera entre el Penyal amb La Línea de la Concepción, i va provocar llargues cues de vehicles que intentaven creuar a Espanya. En aquells anys, ser ambaixador a Londres era un treball exigent. Cada estiu, el Ministeri d’Exteriors del Regne Unit convocava diverses vegades el diplomàtic espanyol perquè retés comptes sobre l’últim conflicte a Gibraltar. I Espanya hi responia convocant l’ambaixador britànic a Madrid. El 2006 van ser les organitzacions ecologistes les que van posar el focus informatiu a Gibraltar. Un submarí nuclear de l’Exèrcit dels Estats Units, l’USS Memphis, va atracar a la base naval de Gibraltar per a una escala rutinària abans d’arribar al Líban. Els ciutadans de la badia d’Algesires es van afegir a les protestes dels ecologistes per l’arribada d’aquestes «bombes flotants». En el seu record hi era el ‘Tireless’, un altre submarí nuclear que va atracar a Gibraltar l’any 2000 per ser reparat d’una avaria al reactor. Durant més d’un any va formar part de l’estampa de la badia, i va provocar fortes tensions diplomàtiques entre el Regne Unit i Espanya. En una reunió del fòrum tripartit, el Ministeri de Defensa britànic es va comprometre a no reparar cap avaria en un submarí a propulsió nuclear. Un matí d’agost del 2007, els gibraltarenys esmorzaven amb la notícia d’un xoc frontal d’un vaixell de càrrega i un petroler en aigües de Gibraltar. El primer va quedar semienfonsat i la investigació posterior va concloure que havia salpat del port de Gibraltar cap al Mediterrani sense el permís corresponent. Tot i que no es van haver de lamentar danys humans ni mediambientals, el succés va evidenciar la falta de coordinació i intercanvi d’informació entre les autoritats portuàries de Gibraltar i Algesires. En temps de pandèmia i de Brexit, els titulars que arriben des del Penyal són d’altres, tot i que amb el teló de fons de sempre: les relacions entre Espanya i el Regne Unit. Les negociacions sobre l’estatus que rebrà Gibraltar després del Brexit compleixen 10 mesos. L’objectiu és també el de sempre: com es pot posar d’acord dos veïns que ni tan sols estan d’acord que ho siguin.

Gibraltar: una història de conflictes diplomàtics amb traïdoria estival

La sobirania de les aigües que envolten el Penyal ha provocat tensions contínues entre Espanya i el Regne Unit en les últimes dècades

El més llegit