El món conté l’alè a causa dels combats a la central nuclear de Zaporíjia

Fa mesos que la instal·lació està al caire del precipici, però només ha sigut en els últims dies quan els atacs s’han intensificat. I amb aquests, el risc d’una nova catàstrofe atòmica a Europa similar a la que va patir el Vell Continent el 1986 després de l’explosió d’un reactor a la central nuclear de Txernòbil. Fa setmanes que Ucraïna i Rússia intercanvien greus acusacions i es culpen mútuament dels combats i els bombardejos que estan tenint lloc tant a l’interior com als voltants de la fàbrica atòmica de Zaporíjia, la més gran d’Europa. Mentre el Govern de Kíiv exigeix l’establiment d’una zona desmilitaritzada entorn de les instal·lacions, Rússia es declara disposada a permetre la visita d’una delegació de l’Agència Internacional per a l’Energia Atòmica (AIEA). L’ambaixador d’Ucraïna davant l’AIEA, Ievhenii Tsimbaliuk, ha acusat Rússia aquest dilluns a Viena de bombardejar deliberadament la central per provocar talls de llum a tota la regió del sud d’Ucraïna sota el control del Govern de Kíiv: «Els ocupants russos busquen destruir la infraestructura de la planta, causar mal a les línies de transmissió utilitzades per transportar energia a la xarxa ucraïnesa, i causar interrupcions en el subministrament al sud». Segons les autoritats ucraïneses, Vasili Vasiliev, un general rus, ha arribat a advertir que la central «serà terra russa o un territori abrasat». Per la seva banda, Petro Kotin, director d’Energoatom, l’agència atòmica ucraïnesa, ha comminat la comunitat internacional a desplegar entorn de les instal·lacions una missió de pacificació per garantir que les hostilitats no acabin afectant les tasques a la central, en la qual treballa personal ucraïnès malgrat que es troba en territori sota control de Rússia des de pràcticament l’inici de la contesa. «És necessari crear una zona desmilitaritzada a l’interior de la central; si un contenidor de combustible nuclear utilitzat es trenca, es generarà un problema a la planta i a l’àrea circumdant, si són dos o tres els contenidors afectats, la catàstrofe serà molt més gran i serà impossible valorar-ne l’abast», ha advertit. Segons fonts ucraïneses, al voltant de 500 soldats i una cinquantena de peces d’artilleria han sigut desplegades pels mandataris del Kremlin a la central, que, segons la seva versió dels fets, demostra que Rússia ha transformat el lloc en un arsenal des del qual llança atacs contra les forces ucraïneses a consciència sabent que aquestes preferiran no respondre. Kíiv, a més, afirma que tots els bombardejos que s’estan registrant a l’interior i voltants de les instal·lacions són atacs deliberats russos. Rússia, per la seva banda, ofereix un quadro radicalment diferent de la situació. Segons la versió difosa pel Ministeri de Defensa a Moscou, ha sigut la part ucraïnesa la responsable de l’últim atac que ha provocat el tall de línies d’alta tensió. Citat per l’agència oficial Ria Nóvosti, el representant permanent rus davant l’AIEA ha assegurat que el seu país està disposat a permetre la visita d’una missió de l’organisme de l’ONU sobre l’energia elèctrica, tot i que no ha ofert informació addicional sobre detalls o possibles condicions. Tots aquests últims esdeveniments han desencadenat l’alarma a l’ONU. El secretari general de l’organisme internacional, Antonio Guterres, ha reaccionat de manera irada als últims esdeveniments, exigint el cessament de les hostilitats entorn de la central. «Qualsevol atac contra una planta nuclear és suïcida i ningú estarà sa i estalvi», ha recordat des del Japó, on havia acudit per commemorar a la ciutat japonesa d’Hiroshima el 77è aniversari del llançament de la primera bomba atòmica. El responsable ha recolzat públicament «els esforços de l’AIEA per estabilitzar la situació». Als països limítrofs com Romania, el Govern ha sol·licitat a la població menor de 40 anys que s’aprovisioni de pastilles de iode «el més ràpid possible» per prevenir l’absorció de iode radioactiu i reduir les possibilitats d’emmalaltir de càncer de tiroide. La central nuclear de Zaporíjia compta amb sis reactors i genera la meitat de l’energia elèctrica que es consumeix a Ucraïna. Només dos d’ells es troben en funcionament, després que fa uns dies, un fos desconnectat de la xarxa a causa dels bombardejos del dia anterior. Es troba a uns 50 quilòmetres de la capital regional, en mans del Govern de Kíiv, i a la vora d’un embassament gegant format per la presa de Kajovka, situada a 130 quilòmetres riu avall.

El món conté l’alè a causa dels combats a la central nuclear de Zaporíjia

Rússia i Ucraïna s’acusen mútuament de ser els responsables dels bombardejos que està registrant la planta atòmica, la més gran d’Europa

Romania, país limítrof amb Ucraïna, commina la població a fer provisió de pastilles de iode en previsió d’un desastre nuclear

El més llegit