L’estiu més tòrrid de Londres acull la tornada del turisme internacional

Els turistes han tornat aquest estiu a Londres, mentre els londinencs intentaven marxar a alguna platja mediterrània. Si els primers venien fugint de la calor es deuen haver quedat perplexos al veure que la llegenda de la ciutat de la boira i la pluja era pur conte. Destrucció insòlita L’estiu del 2022 passarà a la història de la capital britànica per haver superat per primera vegada els 40 graus de temperatures. No han nedat mai tants banyistes als Hampstead Heath Ponds o al Serpentine Lido a Hyde Park, no s’han hagut de tancar mai escoles perquè els nens s’asfixiaven dins, ni les pistes d’aterratge s’havien fos. En pocs dies la gespa dels parcs s’ha tornat àrida i pallosa com si allò fossin terres de secà i així continua després de setmanes i setmanes sense que caigui una gota d’aigua. Al juliol quan l’herba seca va començar a cremar el foc es va propagar i va destruir en 24 hores 41 vivendes londinenques. Eren imatges insòlites i alarmants a tall d’avís que el perill ha arribat i truca a la porta. Els bombers no havien rebut tantes trucades un dia des de la Segona Guerra Mundial, quan les bombes alemanyes queien sobre la població i aniquilaven vides i llars. La barrera del Brexit La meteorologia ha fet parlar molt, gairebé tant com les dificultats per viatjar. En el primer gran èxode estival postpandèmia, entrar i sortir de la Gran Bretanya ha sigut un forcejament frustrant. La inoperància dels dos principals aeroports, Heathrow i Gatwick, així com la mala planificació de les línies aèries, ha deixat milers de passatgers sense vols, amb les maletes en parador desconegut i amb interminables cues en els controls. L’antic plaer d’agafar l’Eurostar a l’estació de St. Pancras i plantar-se en poc més de dues hores al centre de París ha perdut el poder de seducció per les llargues esperes frontereres, que de vegades superen la durada del trajecte. Aquest sense sentit desbarata la lògica d’un servei que com a una de les principals virtuts tenia la rapidesa. La realitat actual és conseqüència de fer marxa enrere i retrocedir en el temps. El Brexit ha acabat amb la lliure circulació i s’ha de segellar cada passaport dels turistes britànics. Els càlculs indiquen que al port de Dover, on els embussos són gegants, es requereix ara 90 segons per segellar cada passaport comparat amb 58 abans del Brexit. Un increment de més del 50%. Tornen els turistes Malgrat els obstacles, l’afluència de visitants al centre de Londres és evident aquests dies. Hi han tornat en massa els grups escolars amb adolescents europeus vagant excitats pels museus de South Kensington. Retorna el carnaval de Notting Hill i ressusciten els mercats ambulants de carrer de Portobello i Camden. La National Gallery recupera forces amb l’exposició ’Picasso Ingres: Face to Face’ i les terrasses a Soho tornen a estar plenes. Clients i clientes del golf Pèrsic passen les hores entre Harrods i les hamaques de lona de ratlles de Hyde Park, previ pagament de 13 euros al dia. Els adinerats turistes russos han desaparegut del mapa. «Abans de la pandèmia Londres era la tercera ciutat més visitada del planeta», assenyalen des de l’equip de l’alcalde Sadiq Khan, que va llançar al maig ‘Lets do London’, una campanya internacional per fomentar la recuperació després de les penúries del virus. «Al turisme», expliquen «es deu 1 de cada 5 llocs de treball a Londres i suposa una contribució del 12% del producte interior brut domèstic». Barris irreconeixibles Els que retornin després d’uns quants anys a Londres notaran que alguns barris són irreconeixibles. Les torres de vidre, els gratacels d’hermètiques oficines, els apartaments per a solters i parelles acabalades han reemplaçat vells edificis en districtes com Victoria, Paddington i Farringdon. La transformació ha sigut encara més espectacular a Kings Cross. Després d’un projecte de recuperació que va començar fa 20 anys, la que era una antiga zona industrial empobrida amb dipòsits abandonats, canals d’aigua pútrida, vivendes insalubres i un alt índex de delinqüència és avui un lloc amb nous carrers, parcs, botigues, i galeries, seu de la Universitat de les Arts i de companyies internacionals com Universal Music. A l’est els canvis són també molt notables. Stratford acaba d’estrenar estació de l’Elizabeth line, nova línia ferroviària ràpida que uneix el centre de Londres amb l’extraradi. Quan es compleixen 10 anys de la celebració dels Jocs Olímpicsla regeneració d’una de les zones més pobres de la ciutat continua, tot i que no està beneficiant els residents com s’havia promès. De les 9000 vivendes planejades en el que va ser parc olímpic només s’hi han construït fins ara 1.200 i la immensa majoria són massa cares per a les rendes del veïnat. Només 200 resulten assequibles. Els que han arribat a l’East Village són advocats, creatius, i financers de la City, que van i venen. Veïns que van arrelar al lloc se senten traïts i temen no poder quedar-se durant gaire més temps al barri. La desigualtat social és l’altra cara de la moneda de la prosperitat de Londres.

L’estiu més tòrrid de Londres acull la tornada del turisme internacional

La que va ser seu olímpica i altres barris regenerats de la capital resulten irreconeixibles

El més llegit