El Kremlin i la seva fascinació pel verí

«Els nostres líders sempre han estat interessats en el verí». Aquesta lapidària frase, referida a l’extinta Unió Soviètica i que sembla extreta d’una novel·la d’Agatha Christie, no ha sigut pronunciada per un personatge qualsevol. Va ser la conclusió amb què es tanca un capítol de Special Tasks (Operacions especials), l’esgarrifosa i detallada autobiografia de Pavel Sudoplatov, alt oficial dels serveis secrets soviètics durant l’era de Stalin, publicada el 1994, pocs anys després la dissolució de l’URSS. La contundent asseveració, pronunciada per algú que al seu dia va rebre el sobrenom de Terminator del dictador georgià, ha recuperat la seva vigència aquesta setmana, quan es va informar que Anatoli Txubais, el pare de les privatitzacions durant els 90 i el polític rus de més rang que ha desertat des de l’inici de la guerra a Ucraïna, havia sigut hospitalitzat en un país europeu afligit d’una rara malaltia neurològica. Els metges no descarten que hagi sigut enverinat, mentre que la paràlisi facial que pateix, a més de la seva incapacitat per caminar, agiten totes les especulacions. En cas que es confirmés, la notícia no seria gens estranya. Com a mandatari més rellevant que ha abandonat Putin pel seu desacord amb la contesa, Txubais encaixa com un guant en el perfil de personatge objectiu a eliminar mitjançant aquest mètode anyenc que als ulls del Kremlin sembla més atractiu que una execució per arma de foc o fins i tot un accident, per posar-ne dos exemples. «L’enverinament concedeix al Kremlin un ampli grau de negació plausible», assegura a EL PERIÓDICO John Sipher, exagent de la CIA durant 28 anys destinat a Moscou als anys 90. Les autoritats russes negaran sistemàticament les acusacions, però el missatge (el país no perdona els traïdors) serà entès per les persones a les quals va dirigit», continua Sipher. Christo Grozev, periodista d’investigació a la web Bellingcat i guanyador del Premi de la Premsa Europea el 2019 com a autor de les informacions que van revelar la identitat dels agents russos que van enverinar Serguei Skripal i la seva filla Iúlia, va més enllà de la negació plausible. En un ‘e-mail’ dirigit a aquest diari assegura que, en el cas dels enverinaments d’opositors a l’interior de Rússia, «la investigació forense és encarregada a l’Institut de Criminologia de l’FSB (Servei Federal de Seguretat, un dels hereus del KGB) a Moscou, que és, de fet, la institució que supervisa el programa d’enverinaments». «És el crim perfecte perquè l’investigador s’investiga a si mateix i, per descomptat, no troba cap obstacle», conclou. Fins i tot si l’operació no surt com estava planejada, com sembla que va ser el cas de l’assassinat fallit del bloguer anticorrupció Aleksei Navalni amb un agent tòxic del grup Novitxok, genera terror i té grans efectes dissuasoris entre els activistes polítics i de drets humans. Cap novetat històrica El mètode no constitueix, en cap cas, cap novetat històrica. Segons va revelar l’agent Sudoplatov, va ser Vladímir Ilitx Lenin, el primer líder de l’URSS, qui va crear el primer laboratori el 1921, tot i que no va ser fins anys més tard quan els dirigents soviètics van decidir utilitzar-lo per eliminar els oponents. Els anys en què Stalin va estar al capdavant del país, el programa, que ha sigut batejat al llarg de la història amb noms com Lab X, Kamera, Laboratori 1 i Laboratori 12, va ser capitanejat per Grigori Mairanovski, un bioquímic d’origen jueu que, igual queJoseph Mengele i altres científics nazis, portava a terme experiments amb presos del gulag, als quals subministrava, amb el menjar o com a medicació, substàncies tòxiques com ricí, curare o mostassa sulfurada en el seu afany per trobar un verí sense gust que no deixés empremtes. La llista d’il·lustres enverinats per l’espionatge soviètic i rus és llarga. En l’obra Special Tasks, Sudoplatov arriba a afirmar que el diplomàtic suec Raoul Wallenberg, desaparegut durant l’ocupació soviètica d’Hongria a finals de la Segona Guerra Mundial i el destí del qual constitueix un dels grans misteris per resoldre de l’era contemporània, va ser víctima d’aquests experiments. «La meva estimació és que Wallenberg», a qui els serveis soviètics «van intentar reclutar, sense èxit», va ser assassinat «mitjançant una injecció de verí com a tractament mèdic», escriu l’exagent. El seu cos «va ser cremat», ja que una autòpsia «va revelar la naturalesa exacta de la seva mort», assevera. Actualment, el Lab X no té una ubicació concreta. «Hem identificat diverses localitzacions, com l’Institut Científic Signal, a Moscou, o l’Institut d’Acústica Aplicada, a Dubnà», tot i que el programa també es desenvolupa «en instal·lacions militars», explica Grozev. «Un antic director del GRU», el servei militar d’intel·ligència, «coordina aquest programa virtual», continua l’especialista, en el qual «els científics treballen mà a mà amb els seus col·legues del GRU, del FSB i del SVR», el servei d’intel·ligència exterior. Malgrat la llarga tradició existent a Rússia i l’URSS d’enverinar els oponents, ha sigut, sens dubte, sota el mandat de Vladímir Putin que aquest mètode s’ha utilitzat amb més freqüència en el front domèstic. «En desconec la raó, però els seus biògrafs han descrit la seva estranya fascinació que tenia amb l’ús del verí en la seva etapa com a agent secret a l’Alemanya Oriental», remarca Grozev.

El més llegit