Taiwan, la potència dels semiconductors, en el centre de la batalla tecnològica entre els Estats Units i la Xina

En el seu fugaç però turbulent pas per Taiwan, la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va justificar la seva visita al·ludint als valors democràtics compartits. Tanmateix, l’interès de Washington passa per una cosa més tangible: els semiconductors, component vital de telèfons mòbils, ordinadors, electrodomèstics o automòbils. L’illa és una potència mundial en la fabricació d’uns xips cada vegada més escassos i preuats, i es converteix així en un enclavament estratègic que els EUA i la Xina es disputen en la seva batalla per l’hegemonia tecnològica. Pelosi va aprofitar les menys de 24 hores de visita a Taiwan per reunir-se amb les autoritats taiwaneses, però també amb la cúpula directiva de Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), el fabricant de xips més gran del món i un proveïdor vital per a Occident. La parada va servir per reforçar els llaços d’una aliança simbiòtica crucial per a Washington i Taipei. Pelosi ha promès «protegir» el país i aquest s’ha compromès amb el seu aliat internacional més gran a mantenir «la cooperació democràtica a la cadena de subministrament». Els semiconductors no només donen vida a l’electrònica de consum sinó també a la tecnologia militar, aeroespacial o sanitària. Taiwan produeix més del 90% dels xips d’alta tecnologia del món, segons l’Associació de la Indústria de Semiconductors, fet que la converteix en un aliat econòmic indispensable. Tanmateix, és també un aliat incòmode. I és que la Xina reclama des de fa mig segle que l’illa –amb un Govern democràtic propi– no és una nació sobirana i que és part del seu territori. La històrica tensió geopolítica s’entrecreua així perillosament amb una pugna econòmica en plena crisi, alimentant la inestabilitat a la regió. El Silicon Valley taiwanès està a tan sols 150 quilòmetres de la Xina. Declivi dels EUA Al llarg de les últimes tres dècades, el declivi dels EUA també s’ha fet evident a la producció de xips. Mentre altres països invertien en aquest sector estratègic, la indústria tecnològica nord-americana va optar per centrar-se en el disseny, llavors més rendible. Així, la capacitat de fabricació de semiconductors del país ha passat d’una quota del 37% mundial el 1990 al 12% actual. La Xina ha aprofitat aquest declivi per guanyar múscul, i s’ha convertit en la fàbrica on gegants nord-americans com Apple, Amazon, Google o Meta i la sud-coreana Samsung externalitzen la manufactura d’un component vital per al seu negoci, ja que la mà d’obra és més barata. La indústria dels semiconductors s’ha disparat en els últims anys i, a més dels esmentats, altres països com la Unió Europea (UE), Corea del Sud, el Japó o Singapur també han fet un pas endavant. La irrupció de la pandèmia de la covid va posar en evidència la pèrdua d’independència dels EUA en la fabricació de xips. La crisi sanitària va forçar el tancament de fàbriques en el gegant asiàtic, i vac olpejar la cadena de subministrament cap a Occident i va accentua una crisi d’escassetat de la qual no només es ressent la indústria tecnològica. Les turbulències geopolítiques al Mar de la Xina Oriental arriben just quan els problemes de proveïment comencen a relaxar-se. Pugna econòmica És en aquest context que l’administració de Joe Biden està maniobrant per mirar de recuperar el lideratge perdut en aquest camp. És per això que, dijous passat la Cambra de Representants dels EUA va aprovar una nova llei que destinarà 52.000 milions de dòlars a subsidis per incentivar la construcció de fàbriques de xips al país. Part d’aquestes ajudes les rebrà el gegant taiwanès TSMC, que ja ha començat a construir un centre a Arizona. «Els semiconductors són els components bàsics de l’economia moderna: impulsen els nostres ‘smartphones’ i cotxes. I durant anys, la fabricació es va enviar a l’estranger. Pel bé dels llocs de treball nord-americans i de la nostra economia, hem de fabricar-los a casa», va tuitejar el president. Dimarts vinent imprimirà la seva firma en la llei perquè entri en vigor. Semiconductor chips are the building blocks of the modern economy – they power our smartphones and cars. And for years, manufacturing was sent overseas. For the sake of American jobs and our economy, we must make these at home. The CHIPS for America Act will get that done. — President Biden (@POTUS) 26 de julio de 2022 L’adopció d’aquesta llei no ha agradat gens a la Xina. El Govern comunista xinès ha qualificat aquest moviment com de «mentalitat de la Guerra Freda», assegurant que perjudicarà la cooperació econòmica entre les dues potències. Aquest dilluns, Reuters va assenyalar que, a més d’impulsar la seva indústria nacional, la Casa Blanca també estudia limitar els enviaments de material als productors de xips de memòria xinesos, en un intent per frenar els avenços del gegant asiàtic al sector. I és que Washington no només busca assegurar el subministrament propi, sinó també perjudicar el del seu principal rival.

Taiwan, la potència dels semiconductors, en el centre de la batalla tecnològica entre els Estats Units i la Xina

La visita de Pelosi a l’illa, que fabrica més del 90% dels xips d’alta tecnologia del món, reforça la cooperació econòmica per impulsar Washington en una indústria estratègica i revertir els avenços de Pequín

El més llegit