Les dues cares de Polònia: el país que no va voler cap sirià i es va obrir a milions d’ucraïnesos

No ha passat tant temps des que Europa s’ha hagut de tornar a mirar al mirall trencat dels valors que pregona. Va ser l’any passat a la frontera entre Polònia i Bielorússia, on Varsòvia va desplegar l’exèrcit per prevenir a cops l’entrada de milers de refugiats del Pròxim Orient i l’Àfrica després d’acusar el règim de Lukaixenko d’orquestrar el flux a fi de desestabilitzar la Unió Europea. «La política de portes obertes ha portat els atemptat terroristes a Europa Occidental», va dir llavors el seu ministre de Defensa, Mariusz Blaszczak. En aquesta gèlida frontera s’aixeca avui un mur de metall de 186 quilòmetres i més de cinc metres d’alçària, erigit pel Govern ultranacionalista polonès del partit Llei i Justícia, el mateix que s’ha negat a acceptar des del 2015 cap dels refugiats sirians que s’ofegaven al Mediterrani. Aquell Govern que va arribar al poder en plena crisi siriana al crit de «Polònia per als polonesos» s’ha convertit ara en el més generós de tot Europa amb els refugiats ucraïnesos. La seva frontera comuna ha registrat 4,4 milions d’encreuaments des d’Ucraïna des que va començar la invasió russa a finals de febrer i, almenys, 1,2 milions d’ucraïnesos s’han registrat com a residents al país al sol·licitar l’equivalent al NIE espanyol. «No tinc paraules per descriure la increïble generositat dels polonesos. Cap país ha fet tant per nosaltres», afirma Eugenia Glusxenko, una ucraïnesa de 27 anys que es va establir a Varsòvia un mes després de l’inici de la guerra. L’allau de solidaritat va començar al carrer, entre els centenars de milers de polonesos que van obrir casa seva als nouvinguts i es van mobilitzar per facilitar el seu aterratge forçós. I va seguir als municipis, tradicionalment molt més proclius a ajudar migrants i refugiats que el Govern d’extrema dreta a Varsòvia. «Per a molts polonesos aquesta també és la nostra guerra. Hi ha una enorme empatia cap als ucraïnesos perquè ens enfrontem al mateix enemic i la mateixa amenaça i són ells els que estan en primera línia del front», afirma el director del Centre per a les Migracions de la Universitat de Varsòvia, Pawel Kaczmarczyk. Dues categories d’estrangers Davant aquesta resposta, el Parlament no va trigar a moure fitxa. Al març va aprovar una llei que concedeix als ucraïnesos accés a l’educació i la sanitat, transport gratuït, dret a treballar al país sense permís de treball o prestacions socials com les que reben els polonesos. Per no parlar dels incentius fiscals oferts per a la seva contractació o els vuit euros diaris que ha pagat a cada llar oberta als ucraïnesos, prop de 800.000, segons algunes estimacions. «Bàsicament s’han creat dues categories d’estrangers: els ucraïnesos, que reben tota mena de facilitats, i la resta», afirma Anna Chmielewska, directora executiva d’Ocalenie, l’oenagé polonesa més gran d’ajuda al refugiat. Aquest doble tracte no se li escapa a ningú, tot i que la seva presència en el debat públic ha sigut marginal, segons les fonts consultades. «Les polítiques d’aquest Govern són més complexes del que semblen. D’una banda, fa anys que utilitza una retòrica duríssima contra els immigrants, però, de l'altra, va acceptar l’influx d’immigrants econòmics més gran en la història del país abans que comencés la guerra a Ucraïna», afirma Kaczmarczyk. I tot va passar molt ràpid. De tenir només 110.000 estrangers censats el 2011 sobre una població de 38 milions d’habitants, Polònia va passar a tenir-ne prop de 2,2 milions el 2019. Més de la meitat, ucraïnesos que van arribar a la meitat de la dècada passada responent a les necessitats del mercat laboral. Més d’un milió es van quedar i van establir unes xarxes familiars i culturals extraordinàriament útils quan va començar la guerra. Polònia blanca, cristiana i europea De manera que més que un Govern xenòfob de manual, en constant fricció amb Brussel·les més pel seu assalt als drets fonamentals que per les seves draconianes polítiques migratòries, l’Executiu polonès és probablement una altra cosa. «Només volen europeus blancs i cristians», afirma la directora d’Ocalenie. Una opinió expressada sense gaire complexos pel seu primer ministre Mateusz Marawieck el 2017. «Volem remodelar Europa i tornar a cristianitzar-la», va dir llavors en una televisió catòlica. De cara el futur, el principal desafiament a què s’enfronta el país és la integració a mitjà termini dels ucraïnesos que optin per quedar-se. «Hi comença a haver una mica de fatiga de la compassió. Quan la gent va obrir casa seva pensava que seria per uns dies, no durant mesos. I tot i que la gent continua ajudant, comença a cansar-se», assegura Kaczmarczyk des de la Universitat de Varsòvia. El repte és monumental. Des de l’inici de la guerra la població de Varsòvia ha augmentat un 15%, la de Cracòvia,un 23%, i la de Gdansk, un 34%, segons un estudi presentat al maig per una federació de municipis. «Els recursos són els que són i ben aviat començaran a escassejar. És inevitable que aflorin les tensions. L’única manera d’evitar-ho és amb un pla coherent del Govern per integrar els ucraïnesos, però de moment no existeix», conclou Kaczmarczyk.

Les dues cares de Polònia: el país que no va voler cap sirià i es va obrir a milions d’ucraïnesos

L’acollida massiva de refugiats procedents d’Ucraïna despulla el doble tracte del Govern ultranacionalista polonès. La falta d’estratègia per integrar-los augura potencials tensions amb la població local.

El més llegit