L’OTAN a les portes de Rússia: «La nostra presència està dimensionada per guanyar temps»

El setembre del 2021, dos mesos abans que Rússia comencés a acumular soldats i vehicles cuirassats a les fronteres d’Ucraïna, el seu exèrcit va portar a terme les maniobres militars més grans de la seva història recent. Prop de 200.000 soldats, avalats per centenars de tancs, avions de combat, sistemes de míssils i 65 vaixells de guerra, van assajar durant una setmana diversos escenaris bèl·lics a Bielorússia i l’occident de Rússia, un exercici que va servir per exhibir múscul a tocar de les fronteres de l’OTAN. Als països bàltics, acostumats durant molt temps a tenir esgarrifances cada vegada que Moscou esternuda, pocs van ignorar l’aritmètica que va aflorar d’aquelles maniobres: les forces desplegades per Rússia multiplicaven per 50 el nombre de militars que l’OTAN té estacionats a Estònia, Letònia i Lituània. Aquests desequilibris són de sobres coneguts entre els militars de l’Aliança desplegats a la base letona d’Adazi, una zona boscosa al nord de Riga travessada per un riu i enganxada al Bàltic, on hi ha les tropes espanyoles. «Això està dimensionat per guanyar temps. Si entra Rússia, aquí som 1.000. És una realitat que no se li escapa a ningú», reconeix el tinent coronel Fernando Fuentesal, cap del contingent rotatiu espanyol. «Nosaltres estem aquí perquè quedi clar que l’OTAN no s’ha oblidat del bàltic. La nostra funció és dissuadir i, en cas d’atac, defensar. Seríem capaços d’aguantar el primer embat per guanyar una mica de temps i desplegar-nos després. Però pensar que 1.000 soldats aquí i 3.000 a la resta del Bàltic poden contra un milió, ni jo ni ningú», admet Fuentesal en un despatx de la base. És dissabte i els caps de setmana no hi ha maniobres a la base, on es respira un ambient relaxat. El seu urbanisme és una mena de museu la guerra. Hi ha blindats i carros de combat aparcats davant els barracons d’oficines, envoltats per perímetres de filats i càmeres que ho veuen tot. Alguns soldats fumen al sol vestits de civil i d’altres marxen cap al menjador en formació. Són dies de treball logístic. El contingent multinacional de la base –uns 1.700 militars d’11 països, entre els quals, 506 espanyols– ultima el relleu de les tropes, que roten cada sis mesos des que l’OTAN va crear aquesta missió temporal al Bàltic el 2016, dos anys després que Rússia s’annexionés la Crimea ucraïnesa i comencessin les hostilitats al Donbass. Amenaça tangible Aquella primer toc d’alerta ha deixat pas a una amenaça tangible a tota la regió arran de la invasió d’Ucraïna. Una guerra que no només ha despullat la vulnerabilitat dels diminuts països bàltics,la peça més fràgil en l’escut de l’OTAN, sinó que ha donat pes als arguments dels seus líders. Uns dirigents que feia anys que sostenien que, amb els plans fins aleshores desplegats per l’Aliança, la seva seguretat estava lluny d’estar garantida. I és que, segons va explicar la primera ministra estoniana dies abans de la cimera de Madrid, els plans consistien a deixar que Rússia prengués els tres països abans de llançar-se al seu alliberament al cap de 180 dies. «Si compares la nostra mida amb la d’Ucraïna, això significaria la completa destrucció dels nostres països i la nostra cultura», va dir al ‘Financial Times’ la primera ministra Kaja Kallas al juny. Aquesta ansietat també es reflecteix en les enquestes. Un sondeig del maig va concloure que el 85% de la població letona tem una invasió de Moscou, que ja va absorbir aquestes «províncies» durant l’Imperi tsarista i les va reocupar durant mig segle en temps de la Unió Soviètica. Un cúmul de circumstàncies que han obligat l’OTAN a reaccionar novament incrementant les forces a tot el flanc oriental. En la cimera de Madrid, on els seus líders van designar Rússia com l’«amenaça més significativa i directa a què s’enfronten els aliats», una Rússia que van acusar de voler crear «esferes d’influència» a base de coerció i canonades, van anunciar l’increment més gran de capacitats de la seva història. dels 40.000 militars amb què comptava l’Aliança per reaccionar amb rapidesa en cas d’atac es passarà a 300.000. I paral·lelament crearà nous «grups de combat» a les fronteres sud-orientals. Als que ja existeixen a Estònia, Lituània, Letònia i Polònia, tots amb dimensions de batalló (fins a uns 1.500 soldats), se n’afegiran d’altres a Bulgària, Romania, Eslovàquia i Hongria. «El que ha canviat amb la guerra d’Ucraïna és la rellevància de la missió», afirma el tinent coronel Fuentesal. «Reforçant el flanc est, l’OTAN ha demostrat que vol defensar fins a l’últim centímetre del seu territori». Menys tropes russes a prop del Bàltic De moment, però, les aspiracions dels països bàltics només s’han complert a mitges. A Madrid no hi va haver anuncis sobre les seves intencions perquè els batallons actualment desplegats es converteixin en divisions triplicant el nombre d’efectius desplegats o perquè les bases de l’Aliança al seu territori passin a ser permanents. El vesper en què s’han ficat les tropes de Vladímir Putin a Ucraïna els dona una mica de temps. «L’amenaça directa a curt termini és menor des que va començar la guerra», explica Fuentesal. «Les forces abans desplegades a les fronteres del bàltic estan ara a Bielorússia o a Ucraïna. S’han desplaçat al sud». Entre els dirigents de la regió, però, impera la idea que Rússia tornarà una vegada sigui capaç de desempallegar-se d’Ucraïna i recompondre el seu exèrcit. L’OTAN és l’única assegurança de vida que tenen, una OTAN que Putin ha unit, però podria separar la fatiga bèl·lica i les oneroses conseqüències econòmiques que està portant. «Si Letònia no fos part de l’Aliança, el nostre destí estaria escrit», afirma a aquest diari el diputat letó, Edvins Snores. «Seria el mateix que Ucraïna o pitjor, perquè som molt més petits i tenim probablement el percentatge de població russa més gran fora de Rússia del món sencer».

L’OTAN a les portes de Rússia: «La nostra presència està dimensionada per guanyar temps»

L’Aliança Atlàntica redobla la presència al flanc oriental multiplicant les forces de reacció ràpida i estenent el seu escut a tocar de les fronteres d’Ucraïna

El més llegit