És un dimecres de juliol a Hèlsinki, la capital del país més feliç del món per cinquè any consecutiu. La ciutat ha fugit cap a les cases de camp de l’arxipèlag i l’interior en una desbandada massiva que comença amb el solstici d’estiu, l’agost espanyol en versió escandinava. Els que s’han quedat s’escampen pels parcs i les terrasses entregats a un sol que ni adorm a la nit ni durarà gaire. Per això parlar de la guerra resulta gairebé de mal gust. El temor que va desencadenar la invasió d’Ucraïna ha perdut empenta, així com el respecte a les amenaces inicials de Vladímir Putin sobre l’entrada de Finlàndia en l’OTAN. Passi el que passi, el país se sent preparat. No en va, porta més de mig segle esperant aquest moment.