La nefasta guerra energètica de la UE

El taló d’Aquil·les de la Unió Europea (UE) és la seva dependència de l’energia importada. A diferència dels Estats Units, que són pràcticament autosuficients, la UE importava el 60% de l’energia consumida abans de la pandèmia i els mercats reflecteixen aquesta diferència. El barril de petroli Brent (referència europea) cotitzava aquest 29 de juliol a 109,2 dòlars, onze dòlars més car que el cru de referència nord-americà (West Texas Intermediate). En el gas, la diferència és abismal: el preu de referència europeu del TTF holandès és set vegades més car que el gas nord-americà en el seu mercat de referència, Henry Hub. En aquest context, la UE ha mostrat falta de realisme a l’impulsar una guerra econòmica i energètica contra el seu principal proveïdor, Rússia, sense disposar prèviament de fonts alternatives de subministrament i de producció energètica. El 39% del gas, el 25% del petroli i el 45% del carbó importats per la UE procedien de Rússia el 2021. La Comissió Europea ha aplicat l’agenda de Washington, malgrat que la situació de la UE és totalment diferent dels EUA. Alemanya i el tancament nuclear Per agreujar la dependència energètica europea, Alemanya va tancar tres dels seus reactors nuclears el 31 de desembre i manté el seu pla de tancar aquest any els seus tres últims reactors. Ni Berlín ni la Comissió Europea semblen considerar incongruent aquest tancament nuclear amb la petició simultània als altres països de la UE perquè li cedeixin el seu gas per capejar un tall de subministrament rus. En lloc d’enfortir l’economia de la UE davant Rússia, la Comissió Europea i els governs han adoptat sancions energètiques i econòmiques contra Moscou que no aturen la guerra a Ucraïna, perjudiquen la UE, encareixen el petroli, el gas i l’electricitat i disparen la inflació mentre augmenten els ingressos de Rússia a xifres rècord, tot i que exporti menys cru i gas (10.500 milions de dòlars el juny per petroli i 11.100 milions per gas). La UE va creure que en podria bloquejar l’entrada en servei del gasoducte rus Nord Stream 2 (com va fer Alemanya al novembre, abans de la invasió d’Ucraïna) i imposar després sancions econòmiques draconianes a Rússia sense que Moscou repliqués retallant el subministrament de gas a Europa. Hauria sigut més efectiu i menys nociu econòmicament per a la UE haver subministrat a Kíiv prou armament pesant per repel·lir la invasió russa. Disfunció en la fixació de preus Sense el gas de Rússia, l’economia d’Alemanya i altres països no pot funcionar. La guerra energètica ha situat aquesta setmana el preu del gas en el mercat europeu per sobre dels 200 euros el megawatt/hora (MWh), 20 vegades més car que a finals de juliol del 2019. I, de retruc, el preu majorista de l’electricitat ha assolit els 650 euros el MWh a França i Itàlia i els 599 euros a Alemanya a causa del disfuncional sistema de fixació de preus de la UE, on el gas marca el preu de tota la llum, malgrat que només genera el 20% de l’electricitat. Tot i que el disfuncionament del mercat elèctric va quedar patent l’estiu del 2021, la Comissió Europea i Alemanya es resisteixen a reformar-lo i l’excepció ibèrica va ser arrencada amb fòrceps. La UE va importar 155.000 milions de metres cúbics de gas de Rússia el 2021. Els subministraments addicionals aconseguits per la UE d’altres proveïdors en el primer semestre del 2022 equivalen a 70.000 milions de metres cúbics anuals, però només substitueixen el 45% del gas rus. L’acord amb l’Azerbaidjan, per exemple, només aporta 3.900 milions de metres cúbics addicionals aquest any i el pacte de solidaritat intraeuropeu sobre el gas és ple de forats. A mesura que passen els mesos, les previsions econòmiques de la UE empitjoren. Per contra i malgrat les sancions, el Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de limitar la caiguda de l’economia russa aquest any al 6%, 2,5 punts menys del previst, a causa de l’augment dels seus ingressos energètics. Les sancions europees enriqueixen les grans petrolíferes amb beneficis astronòmics (Shell, Repsol). Però el malestar social per l’augment disparat del cost de la vida dona una empenta a la ultradreta. El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen va obtenir 89 escons en el Parlament francès al juny, malgrat la barrera del sistema electoral de doble volta, i la ultradretana Giorgia Meloni podria liderar al setembre el Govern italià gràcies al suport de Silvio Berlusconi i del Partit Popular Europeu. La ministra alemanya d’Afers Exteriors, Annalena Baerbock, reconeix que un tall del gas rus podria desencadenar revoltes al seu país.

La nefasta guerra energètica de la UE

Brussel·les ha mostrat falta de realisme a l’impulsar un conflicte econòmic i energètic contra el seu principal proveïdor, Rússia

El més llegit