La guerra a Ucraïna arruïna la credibilitat dels mitjans del Kremlin i els obliga a repensar la seva estratègia de propaganda

«A aquells que venen titulars tremendistes jugant amb una cosa tan seriosa com la guerra els hauria de caure la cara de vergonya, i si cap d’ells tingués una mica de dignitat, potser abandonaria la feina o sortiria a demanar perdó». Javier Rodríguez Carrasco, presentador d’informatius del canal RT en espanyol, culminava amb aquestes contundents paraules, el 16 de febrer passat, una emissió titulada ‘Història d’una gran histèria, ¿invasió imminent de Rússia a Ucraïna?’. Vuit dies després, Vladímir Putin va anunciar l’inici de l’«operació especial» per «desnazificar Ucraïna», els tancs russos van irrompre al veí país, mentre les primeres bombes queien sobre Kíiv i Khàrkiv. I tal com afirma al PERIÖDICO Carlos Hernández-Echevarría, especialista en desinformació de Maldita.es, «tot el discurs de RT, de ridiculització dels mitjans occidentals, d’acusacions d’histèria i tremendisme, va saltar pels aires», i va danyar irremissiblement la credibilitat del canal entre les seves audiències a Europa i els EUA. La guerra, a més, ha sigut la gota que ha esgotat la paciència de les autoritats occidentals respecte a aquesta televisió, finançada pel pressupost rus que ha acumulat una infinitat d’advertències dels ens reguladors nacionals a causa del seu escàs respecte a la deontologia professional. Una setmana després de l’inici de les hostilitats, el Consell Europeu va acordar «suspendre les activitats» de Spútnik i RT fins que la Federació Russa no cessi les «activitats de desinformació contra la UE». Efectes col·laterals Finalment, l’ona expansiva del conflicte ha provocat la dimissió en cascada de personal forà. Nombrosos periodistes, documentalistes i presentadors-estrella van presentar la seva renúncia en els dies posteriors a la invasió, en especial al canal anglès, –on només queden dos presentadors britànics– incapaços de continuar treballant en un mitjà que es nega a qualificar de «guerra» els successos en el país veí. «Jo estava bé; em dedicava a informar d’esports i a mostrar la part bona de Rússia, però quan tot es va fer molt cínic, vaig renunciar», explica des del Regne UnitDaniel Armstrong, excorresponsal d’Esports i Actualitat al canal rus. Sembla que les coses no aniran gaire bé per a RT i altres mitjans controlats pel Kremlin, i en aquest entorn desfavorable, els responsables han començat a repensar les estratègies propagandístiques, tenint en compte la gran importància que concedeix Moscou a la informació, considerada com una arma més contra l’enemic, tal com va especificar Valeri Gerásimov, cap d’Estat Major de l’Exèrcit, en un article en una revista militar el 2013: «El valor dels mitjans no militars per aconseguir finalitats polítiques i estratègiques no només s’ha incrementat, sinó que en alguns casos supera l’efectivitat de les armes». Vetat als EUA i la UE, el polèmic canal, l’eina de la propaganda russa més preuada, es concentra ara a Amèrica Llatina i l’Àfrica, on espera explotar el discurs anticolonialista i l’històric ressentiment cap als EUA. «Amèrica Llatina és un públic més important per a RT en espanyol que Espanya; en els primers 15 dies de guerra, RT va ser el mitjà més citat a Twitter en llengua espanyola», constata Hernández-Echevarría. «A la regió, hi ha una gran desconfiança cap als mitjans anglosaxons, i existeix una relació més complicada amb els EUA que la que té Europa Occidental», continua. A l’Àfrica, tot apunta que hi haurà, en els pròxims mesos, una enverinada batalla informativa arran de la crisi alimentària provocada pel bloqueig naval rus a les exportacions de gra des d’Ucraïna. Segons Nicolás de Pedro, expert en desinformació del think tank britànic Institute for Statecraft, en els mitjans russos és freqüent veure «diplomàtics dirigint-se amb gran interès a audiències africanes i llatinoamericanes per traslladar-los el missatge que la possible fam és responsabilitat d’Occident», no conseqüència del desplegament militar rus al mar Negre. Per contra, a Occident, la prohibida RT ha rebut un cop dur, que intenta superar mitjançant dues fórmules, explica De Pedro. D’una banda «replica la pàgina web amb altres dominis», i es fa accessible a l’audiència occidental; per l’altra, «difon continguts a través de nombrosos canals de Telegram», continua. Explotar el cansament Però sobretot, per impulsar les seves narratives i explotar el possible cansament futur respecte a la guerra als EUA i la UE, el Kremlin confia en l’acció dels denominats ‘agents d’influència’, «una figura definida com a algú que, de manera conscient o inconscient, difon narratives favorables al Kremlin», afirma aquest expert. En un article recent, El Confidencial es pregunta si Inna Afinogenova, exdirectiva de RT en espanyol, durant molt temps una de les principals propagandistes del Kremlin, fervent defensora del president Putin i les seves polítiques, i recentment fitxada per Pablo Iglesias per a La Base després d’afirmar que havia dimitit de la cadena russa pel seu suposat «desacord» amb «totes les guerres», encaixa en aquest perfil. Kevin Rothrock, redactor en cap de la publicació independent Meduza, assegura a The Washington Post que la seva renúncia no és creïble: «Ha treballat durant 12 anys a RT; en aquell període, Rússia s’ha involucrat en moltes guerres similars». La carestia de personal estranger està causant estralls, fet que ha empès la direcció de la cadena a incrementar els salaris (que ja eren substanciosos) «en un 30%», afirmen persones ben informades sobre els avatars de la cadena. En alguns casos, fins i tot han sigut acceptades peticions de triplicar el salari. Aquestes mateixes fonts citen com a exemple que el canal d’informació permanent ha hagut de «limitar les emissions», mentre que periodistes de documentals han hagut d’anar a Bielorússia «a fer cobertures». Algunes de les pràctiques (des)informatives de RT, al descobert

La guerra a Ucraïna arruïna la credibilitat dels mitjans del Kremlin i els obliga a repensar la seva estratègia de propaganda

El canal del Kremlin es concentra a l’Àfrica i Llatinoamèrica, on veu una font potencial de suport, mentre que a Occident, Moscou recorre als denominats ‘agents d’influència’ per promocionar les seves narratives

Després de ridiculitzar la premsa occidental per anunciar el conflicte armat, RT pateix una onada de dimissions entre el seu personal estranger, que intenta pal·liar oferint pujades de salaris substancioses

El més llegit