L’històric moviment pacifista alemany deixa de d’existir

Una mica més d’un miler de persones van sortir el 2 de juliol als carrers de Berlín per protestar contra el rearmament de l’Exèrcit alemany i contra el que consideren una remilitarització de la societat europea. «No paguem per les vostres guerres» va ser el lema de la manifestació convocada pel col·lectiu Zivile Zeitenwede (‘Transició Civil’, en alemany), una aliança d’un centenar d’organitzacions d’esquerra extraparlamentària, sindicalistes, comunistes i cristianes. La crítica central de la marxa va ser l’aprovació per part del Parlament d’Alemanya d’una injecció extraordinària de 100.000 milions d’euros per a despeses de defensa. La decisió, impulsada pel Govern tripartit del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, va rebre un suport majoritari de les dues cambres parlamentàries i inclou una reforma constitucional. Al Bundesrat (cambra territorial), quatre estats van decidir abstenir-s’hi: Berlín, Bremen, Mecklenburg-Pomerània i Turíngia. En els governs d’aquests quatre estats és present el partit Die Linke, la formació situada més a l’esquerra en l’arc parlamentari alemany. En la marxa pacifista del 2 de juliol van brillar, no obstant, per la seva absència líders de Die Linke. Això, sumat a la pobra participació ciutadana en la marxa, projecta una imatge de crisi en el pacifisme alemany, referencial per a molts moviments civils de la resta del món durant la guerra freda, quan el Berlín dividit era el principal front de batalla en cas d’esclat d’una tercera guerra mundial entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia. Moviment de masses A principis de la dècada dels 80 del segle passat, el pacifisme a l’Alemanya dividida per la guerra freda era un moviment de masses. Interpartidista, intergeneracional i conformat per persones de diferents classes socials, va aconseguir treure 250.000 persones l’1 d’octubre de 1981 i més de 300.000 el 10 de juny de 1982 als carrers de Bonn, llavors capital de la República Federal. Després de l’estacionament de míssils nuclears dels Estats Units en terra alemany, el moviment pacifista va convocar l’octubre del 1983 una setmana d’accions civils que va mobilitzar més de tres milions de persones a tot l’Alemanya occidental. El pacifisme també va guanyar força entre moviments opositors i cristians de l’Alemanya socialista oriental malgrat la repressió que va patir per part del règim autoritari. Totes aquestes xifres donen compte de la capacitat mobilitzadora que tenia el moviment pacifista alemany en un moment en què la societat civil era molt conscient de les conseqüències que podia tenir una guerra nuclear a Europa i el món. Malgrat que el moviment pacifista i antinuclear va fracassar en el seu intent d’evitar l’estacionament de caps nuclears a Alemanya, sí que va aconseguir que les seves posicions acabin sent assumides per partits amb representació parlamentària, com els socialdemòcrates de l’SPD, els liberals de l’FDP i Els Verds. Gir militarista La invasió russa d’Ucraïna i l’actual versió 2.0 de la guerra freda han canviat el panorama polític a Alemanya. Els Verds, partit d’arrels pacifistes, acompanya sense complexos el gir militarista fet pel canceller socialdemòcrata Scholz. La ministra d’Exteriors alemanya, la verda Annalena Baerbock, ofereix fins i tot en ocasions un discurs més agressiu davant la Rússia de Putin que els socialdemòcrates i els liberals, els seus socis en el Govern tripartit de Berlín. El pressupost extraordinari de 100.000 milions d’euros per a la Bundeswehr –la inversió més gran en armament a Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial– ha obligat fins i tot a reformar la Constitució per incloure-hi una excepció al fre al deute públic ancorat en la carta magna de la República Federal. Amb aquest paquet milionari, el Govern alemany vol comprar avions, helicòpters, barcos, tancs, armes i munició per fer front a una eventual guerra amb un altre país, amb Rússia com la principal amenaça, com va quedar clar en l’última cimera de l’OTAN a Madrid. Els una mica més de mil manifestants que van recórrer el centre de Berlín el 2 de juliol ho veuen d’una altra manera. «La inversió militar més gran en la història alemanya després de la Segona Guerra Mundial provocarà una cursa armamentística», adverteix Christina Hoffman, secretària general del moviment pacifista catòlic Pax Christi. Donada l’actual capacitat mobilitzadora del moviment antimilitarista i la relació de forces existent al Bundestag, és, de moment, una posició minoritària a Alemanya.

L’històric moviment pacifista alemany deixa de d’existir

El rearmament aprovat per Berlín, per al qual preveu una inversió de 100.00 milions d’euros, a penes troba rebuig en un país amb una important tradició antimilitarista

El més llegit