La guerra d’Ucraïna amenaça de provocar un tsunami migratori des de l’Àfrica

La guerra d’Ucraïna té cada vegada més implicacions a nivell geopolític. L’escassetat de combustibles i gas per les sancions imposades a Rússia, així com la inflació i l’alça de preus derivada de l’escassetat del blat estan portant molts països a una situació límit. És el cas la majoria de països africans, on la seguretat alimentària ja va perillar a causa de la covid, i les fams dels quals empenyen novament els ciutadans desesperats cap a Europa. En els últims 15 dies, l’arribada de migrants cap al vell continent ha augmentat un 26%, segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM). Almenys 25 països del continent africà depenen directament del subministrament de cereal de Rússia i Ucraïna, amb un terç del total de les importacions de blat, mentre que 15 països arriben a importar la meitat del seu blat d’aquests dos proveïdors. Aquestes dades es desprenen d’un estudi de la Unió Europea publicat el mes de març passat en què s’avaluava l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre el desenvolupament i el comerç. Entre el 2018 i el 2020, l’Àfrica va importar 3.700 milions de dòlars en blat de Rússia i 1.400 milions de dòlars d’Ucraïna, un fet que es torna preocupant amb el tall de subministraments. Malgrat ser una regió de terres riques i verges i de recursos hídrics sense explotar, el continent africà depèn en gran manera de la importació alimentària i «qualsevol crisi en la distribució l’afectarà directament», assegura Youssef Cherif a EL PERIÓDICO, analista polític especialista en el Nord de l’Àfrica i col·laborador de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IeMed). Aquest flux, sumat a les sequeres i epidèmies al continent de les quals organitzacions com Metges sense Fronteres han informat, provoca una situació especialment preocupant. «Fins i tot els països que depenen d’altres fonts de producció estan patint, perquè els preus s’han disparat a nivell mundial i la majoria d’aquests països tenen els seus propis problemes econòmics estructurals», raona Cherif. Fam a l’Àfrica Un total de 828 milions de persones s’han vist afectades per la gana el 2021, 46 milions més que l’any anterior i fins a 150 milions més que el 2019, segons un nou informe de l’ONU. Del total, més d’un terç correspon a l’Àfrica (278 milions). Allà, una de cada cinc persones (el 20,2% de la població) s’enfrontava a la gana el 2021, segons l’estudi, i tot apunta que el pròxim període llançarà xifres encara més elevades. D’aquesta manera, si la guerra d’Ucraïna es continua prolongant en el temps i no es troba una solució al flux mercantil, «les fams prendran especial rellevància al continent, cosa que pot provocar conflictes i pandèmies, així com una forta onada migratòria cap a Europa», assegura Cherif. No és estrany, ja que la història avala l’esmentada tendència. «Fent una anàlisi històrica, es veu clar que aquestes situacions acaben generant una tensió social molt important i això desestabilitza les regions, es poden arribar a produir cops d'estat, aixecaments o canvis de règims.... No s’han d’oblidar les revoltes àrabs del 2011, que es van gestar en un context similar quant al problema alimentari», assegura a aquest diari Juan Corona, director de la Càtedra d’Estudis Mundials de la Universitat Abat Oliba CEU. Aquesta situació amenaça especialment el Magrib i el sud d’Europa. La tendència apunta que hi haurà una onada migratòria. «Bona part dels països afectats són països de l’entorn del Sahel, la zona al sud del Sàhara o l’Àfrica subsahariana, i és evident que una de les solucions per a aquestes persones és mirar d’arribar a Europa», assegura Corona. La distància a través de Gibraltar és la més reduïda per aconseguir l’objectiu i això fa preveure «fortes pressions migratòries en els pròxims mesos», conclou l’expert. Segons l’OIM, només a Espanya, des del 28 de juny l’arribada de migrants ha augmentat en un 13%, dels quals un 36% procedeix de l’Àfrica subsahariana, el 31% d’Algeria i el 28% del Marroc. Diplomàcia tensa La diplomàcia entre els països de Magrib i el Govern espanyol no passa precisament pel seu millor moment. «S’ha produït un canvi de cromos en les relacions entre Espanya, el Marroc i Algèria», assegura Corona. La prova clara i més recent ha sigut l’actuació de la gendarmeria marroquina en l’últim salt a la tanca de Melilla del 24 de juny. «Els algerians i marroquins són molt conscients de la preocupació europea per les migracions», assegura Cherif. L’analista vaticina que Alger pressionarà Espanya respecte a les seves relacions amb el Marroc i la qüestió del Sàhara Occidental, i Rabat intentarà pressionar Madrid perquè mantingui la seva posició sobre el Sàhara Occidental, i també per tenir Espanya com a aliada per augmentar el finançament europeu i mitigar les crítiques europees sobre la democratització i els drets humans. Recentment l’OTAN va incloure en el seu concepte estratègic adoptat el mes de juny a Madrid els reptes que es plantegen al veïnat meridional. «Els conflictes, la fragilitat i la inestabilitat a l’Àfrica i el Pròxim Orient afecten directament la nostra seguretat i la dels nostres socis i proporcionen un terreny fèrtil per a la proliferació de grups armats no estatals, incloses les organitzacions terroristes. També permet la interferència desestabilitzadora i coercitiva per part de competidors estratègics», alerta el document. D’aquesta manera, es referma una actitud de vigilància que l’OTAN amb prou feines havia materialitzat en el seu flanc sud. El 2016, es va adoptar un enfocament global del problema, i es va crear un hub amb seu a Itàlia per controlar aquestes relacions entre l’Àfrica i els països de l’aliança. El Centre estratègic per al Flanc Sud de l’organització (NSD-S, per les sigles en anglès) ha estat actiu des d’aleshores, però prendrà més rellevància en els pròxims períodes. «Alinear els interessos de l’OTAN i la UE serà una de les claus per al futur d’Europa», assegura Corona. I més en una àrea en la qual l’aliança no és del tot clara. El Marroc, Tunísia i Egipte són, en teoria, socis de l’OTAN, però també estan bastint ponts amb Rússia i la Xina (especialment Marroc i Egipte) i tenen les seves preocupacions sobre els avenços de l’OTAN a la regió. «Com més es distregui l’OTAN amb Ucraïna, més es desviarà el sud del Mediterrani pel seu compte. A més, l’extremisme violent s’està expandint al Sahel, i la possibilitat que hi sorgeixi un nou ISIS és creixent en intensitat», assegura Cherif.

La guerra d’Ucraïna amenaça de provocar un tsunami migratori des de l’Àfrica

Almenys 25 països africans depenen directament del subministrament de cereal de Rússia i Ucraïna amb un terç del total de les importacions de blat

En els últims 15 dies, l’arribada de migrants a Europa ha augmentat un 26%, segons l’Organització Internacional de les Migracions

El més llegit