La UE, captiva de les grans companyies

La filtració aquesta setmana de 124.000 documents confidencials de la companyia Uber per part de The Guardian i del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) han posat de manifest altre cop l’enorme influència política que exerceixen les grans companyies sobre la Comissió Europea i els governs dels estats membres de la Unió Europea (UE). Uber, amb la seva agressiva política de precaritzar l’ocupació i de promoure canvis normatius per destruir els seus competidors i aconseguir una posició monopolística, n’és un cas significatiu. Però només n’és la punta de l’iceberg, més visible ara per la filtració. Altres múltiples exemples en són les reiterades queixes formulades des de fa una dècada per la Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly, a causa de la desmesurada influència de les principals empreses dels diferents sectors en l’elaboració de la legislació i normatives europees en detriment dels ciutadans. O’Reilly també ha presentat nombroses queixes formals pels greus conflictes d’interès a la Comissió Europea i les seves agències, l’endèmica falta de transparència i les persistents portes giratòries que utilitzen els comissaris i els alts càrrecs de la Comissió i les agències europees per incorporar-se a empreses sobre els sectors de les quals han estat prenent decisions. Missatges amb Pfizer Aquesta mateixa setmana, la Defensora del Poble de la UE ha criticat durament per «mala administració» la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a causa de la supressió dels textos dels missatges intercanviats amb el president de Pfizer, relacionats amb la compra de vacunes per a la covid i les activitats de ‘lobby’ de la multinacional nord-americana, que vulneren les normes de transparència de la UE. Quan el Parlament alemany va emprendre el 2019 una investigació oficial sobre la gestió de Von der Leyen com a ministra de Defensa (2013-2019), acusada de mala administració i concessió a dit de lucratius contractes a consultores externes, les dades comprometedores del seu telèfon mòbil oficial com a ministra van ser eliminades «il·legalment». O’Reilly va advertir el maig passat del greu dany a la reputació i credibilitat de la Comissió Europea i les agències de la UE que causa la freqüent pràctica que els comissaris i alts funcionaris s’incorporin a empreses privades dels sectors que han regulat o viceversa. Aquesta pràctica no es limita a la UE, sinó que afecta també els governs nacionals. L’actual presidenta de la Comissió Nacional de Mercats i Competència d’Espanya, Cani Fernández, va ser l’advocada que va defensar els interessos d’Uber davant el Tribunal de Justícia de la UE i des del seu nou càrrec clau continua promovent decisions favorables a Uber. Fins i tot la comunitat científica denuncia les decisions esbiaixades a favor de les empreses que prenen les agències de la UE en contra de la salut dels ciutadans, com en el cas de l’Autoritat Europea sobre Seguretat Alimentària (EFSA) amb l’herbicida glifosat (disruptor endocrí i cancerigen), comercialitzat sota la marca Roundup. L’EFSA basa els seus informes favorables en les dades de Monsanto, desdenyant els informes sobre la seva toxicitat, malgrat la manipulació de les dades pel fabricant revelades en els ‘papers de Monsanto’, que la justícia nord-americana va obligar a fer públics. Monsanto i Bayer, el seu actual propietari, estan acumulant sentències amb indemnitzacions multimilionàries pel càncer causat pel seu herbicida als EUA. El 2009, l’estudi Una Comissió captiva va revelar que la legislació financera europea havia sigut elaborada partint de les propostes de grups d’experts en què el 96% dels membres pertanyien als principals operadors del sector. El procediment accelerat de l’aprovació de la legislació va privar el Consell de Ministres de la UE i el Parlament Europeu de l’escrutini i control sobre els detalls tècnics clau, que van ser definits i adoptats per comitès tecnòcrates. Un altre informe, La captura corporativa d’Europa, va mostrar el 2019 com les principals empreses de cada sector continuen definint la legislació europea i nacional en els seus àmbits en detriment del ciutadà, des de l’energia a la defensa, passant per la banca i els medicaments. En el cas d’Uber, resulta revelador el paper exercit per l’excomissària Neelie Kroes, el llavors ministre i ara president francès, Emmanuel Macron, i el Govern holandès, subministrant l’esquema d’elusió tributària i d’obstaculització de l’accés a les dades de l’empresa.

El més llegit