Unes 550 dones nord-americanes van presentar aquest dimecres una demanda contra l’empresa de transport compartit Uber per haver sigut agredides pels conductors quan es trobaven a l’interior de vehicles contractats a través de la plataforma.
Segons va informar en un comunicat el gabinet d’advocats Slater Slater Schulman, LLP, la querella es va presentar als jutjats de San Francisco (Califòrnia, EUA), on Uber té la seu.
«Les passatgeres van ser segrestades, agredides sexualment, colpejades, violades, perseguides, assetjades i atacades per conductors d’Uber a qui havien sigut assignades a través de l’aplicació», van explicar els advocats.
La demanda assegura que la firma de San Francisco ha tingut constància que alguns dels seus conductors estaven cometent agressions sexuals i violacions a passatgeres des del 2014, però malgrat això «depredadors sexuals» que condueixen per a Uber han continuat atacant passatgeres fins al dia d’avui.
Fa anys que l’empresa de transport compartit ha de donar la cara als jutjats pels comportaments il·lícits dels seus conductors, especialment per agressions a dones.
En l’última edició del seu informe de seguretat, publicat a principis de juny, Uber va dir haver rebut 3.824 denúncies d’agressions sexuals greus els anys 2019 i 2020, que anaven des de petons no consentits fins a violacions. Aquesta xifra és un 38% inferior a la registrada entre 2017 i 2018.
Aquest dilluns es va conèixer que l’exlobbista d’Uber Mark MacGann està darrere de la filtració de documents de la plataforma de vehicles compartits que mostren les polèmiques pràctiques de l’empresa arreu del món.
El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en anglès) va explicar en un comunicat que el que va ser el principal lobbista d’Uber a Europa va filtrar 18,69 gigabytes de correus electrònics, missatges de text i documents interns de la plataforma al diari britànic ‘The Guardian’.
Aquests documents van ser compartits pel rotatiu amb l’ICIJ i la seva xarxa de col·laboradors, a la qual pertanyen mitjans de comunicació internacionals.
Els documents filtrats ensenyen com els directius de la companyia van mirar d’influir polítics per aconseguir favors; van negociar contractes d’inversió amb oligarques russos, ara sancionats; i es van aprofitar de la violència contra els conductors d’Uber per aconseguir que es regulés a favor de la firma.