Dir no és una condemna a mort per a les dones àrabs: «Si em rebutges, et mataré»

Iman Arshid sortia d’un examen en una universitat jordana aquest dijous quan va rebre cinc trets que la van matar. Tres dies abans, desenes de punyalades a plena llum del dia en un altre centre universitari, aquesta vegada a Egipte, van acabar amb la vida de l’estudiant Naira Ashraf. Aquests dos assassinats, perpetrats a 400 quilòmetres de distància, es van produir pel mateix motiu. La violència va néixer d’un no. «Demà vindré a parlar amb tu i, si em rebutges, et mataré, com l’egipci va matar aquella noia», va escriure suposadament l’assassí d’Arshid a Facebook. També als Emirats, la jordana Lubna Mansour ha sigut assassinada pel seu marit, de qui s’estava divorciant. Li ha assestat 15 punyalades al sortir de casa. El rostre de la presentadora de televisió egípcia Shaimaa el-Gamal estava desfigurat per àcid nítric quan la policia va trobar el seu cos dimecres enterrat al jardí de casa seva, als afores del Caire. Ara, el seu marit, un jutge d’alt rang, està en recerca i captura. A Egipte, una de cada tres dones és víctima de violència de gènere. Cada dia se sumen noms a aquesta llista en tota la regió. Els rostres d’Iman, Naira, Luna i Shaimaa s’han unit als d’aquestes dones condemnades a mort per una negativa en el sistema patriarcal. «Moltes autoritats ignoren aquests problemes de violència, infravaloren el seu mal i la seva brutalitat fins que, després de provar el sabor del dolor i del terror, les ànimes són arrabassades», ha tuitejat, compungida, l’activista feminista saudita Loujain al-Hathloul. «Alguns s’esforcen a justificar les accions del criminal i busquen purificar la seva imatge, com si aplanessin un camí segur per al pròxim crim», ha afegit. A plena llum del dia La xacra de la violència contra les dones embruta cada racó del planeta, però aquestes morts perpetrades a plena llum del dia mostren la preocupant desprotecció a la qual es veuen sotmeses aquestes joves. «Mentre no ens prenguem seriosament les queixes de les dones joves i mentre diguem que els qui lluiten pels drets de les dones estan ‘envalentint’ les nenes i causant problemes, aquest serà el resultat», ha declarat Nehad Aboul Komsan, advocada i defensora dels drets de les dones, al seu compte d’Instagram. Les societats conservadores dels països àrabs acostumen a amagar aquestes morts sota l’alfombra. بعد أيام على حادثة ذبح الطالبة المصرية #نيرة_أشرف، الغدر الذكوري والعنف الأبوي القاتل ينهيان حياة الطالبة #إيمان_إرشيد في #الأردن. 1/3#شريكة_ولكن #الاردن #مصر pic.twitter.com/KB60tJWlYu — Sharika wa laken (@Sharika_walaken) 23 de junio de 2022 Per això, diverses organitzacions feministes de tota la regió han convocat una vaga general de dones per al 6 de juliol. «El nivell de violència és extraordinari, per això la nostra acció ha de ser extraordinària, i la nostra pèrdua, qualsevol que sigui, no serà més gran que la pèrdua de la vida de les dones», es llegeix en la descripció de l’esdeveniment de Facebook. Aproximadament 20.000 persones s’han afegit a la iniciativa, anomenada ‘Vaga general de dones de l’oceà al golf: prou als homicidis de dones’. «Davant el context repressiu a la zona que fa gairebé impossible la protesta de carrer», defensa el col·lectiu Consciència Feminista, proposen protestar pel «genocidi» «no anant a treballar o no fent les feines de casa». Institucions contra les dones Sense una consciència de gènere que filtri les institucions, les dones al Pròxim Orient i al nord de l’Àfrica pateixen la falta de xifres oficials, de mecanismes protectors i d’un sistema judicial que les empari. «Si bé el crim és horrible, no manca de sentit: és un resultat perfectament lògic quan la societat veu les dones com mers accessoris que serveixen al plaer del gènere dominant masculí», escriu el periodista Karim Shaheen a la revista New Lines. A Egipte, per exemple, gairebé vuit milions de dones van ser víctimes de violència per part de les seves parelles o familiars, o per estranys en espais públics, segons una enquesta de les Nacions Unides realitzada el 2015. El 2021 es van registrar 813 casos d’agressió, entre els quals hi ha 296 assassinats, unes dades obtingudes de mitjans locals i comunicats del Ministeri Públic a causa de la falta d’estadístiques al país africà, segons l’Observatori de Crims de Violència contra les Dones a Egipte. Precisament allà han condemnat a pena de mort Mohamed Adel, l’assassí confés de Naira Ashraf. La va matar perquè ella havia rebutjat la seva proposició de matrimoni després de mesos en què tant ella com la seva família havien denunciat a les autoritats l’assetjament al qual estava sent sotmesa. Denúncies en va. Per la seva banda, l’assassí d’Iman Arshid es va treure la vida quan la policia el va envoltar. «Cada dia, la vida de les dones se’n va només perquè rebutgen alguna cosa: una idea, un principi, una relació o fins i tot una persona», ha tuitejat l’actriu egípcia Sara Abdelrahman. «¿Quan sabrem dir no mentre tinguem por de les conseqüències de la paraula?», s’ha preguntat. Però les violències no només comencen després d’aquestes negatives. Els propis sistemes discriminen i castiguen les dones pel simple fet de ser-ho. Amb lleis de nacionalitat que no els permeten transmetre la ciutadania als seus fills. Amb la seva obsessió per tapar els seus cossos. Amb la seva obcecació per controlar les seves vides i mirar cap a una altra banda quan els seus familiars les maten en un altre crim d’honor. Amb la seva permissivitat davant el molt estès assetjament en espais públics. Està tan propagat que va ser a les universitats o a les portes de casa seva on els assassins de la Iman, la Naira i la Lubna les van matar. Simplement perquè poden. Perquè els deixen.

Dir no és una condemna a mort per a les dones àrabs: «Si em rebutges, et mataré»

L’assassinat de diverses joves a plena llum del dia a Egipte, Jordània i els Emirats posa de manifest la falta de protecció contra la violència de gènere i els feminicidis

El més llegit