El Marroc blinda la tanca de Melilla contra nous assalts de migrants

Del bosc a les coves. La recerca de migrants subsaharians per part de la gendarmeria marroquina es desenvolupa aquest cap de setmana sense pausa fora de la ciutat de Nador, desplegats els agents en les altures de les muntanyes Gurugú i Uixan. A la primera, ja són batudes sense èxit, perquè amb prou feines queden homes entre les arbredes. La segona és on aquest dissabte s’intensifica més la purga, amb l’objectiu d’atrapar els últims dels prop de 2.000 africans que esperaven una oportunitat per passar a Espanya. Les forces policials marroquines han desplegat un fort dispositiu blindant la tanca fronterera amb Melilla, especialment en l’abans poc vigilat i perillós pas del Barrio Chino, confirmen fonts de la Guàrdia Civil a la ciutat autònoma. Hi ha a més un gran nombre de gendarmes a les muntanyes, i una poca dissimulada activitat de policies de paisà i unitats d’informació, a la recerca de col·laboradors d’una màfia local que regia sobre els migrants i els cobrava drets d’estada i moviment. A l’Uixan la ràtzia marroquina es porta a terme per les mines abandonades entre grans rocams. Els migrants que fugen del Gurugú s’han desplaçat fins aquest altre lloc, que en temps del protectorat espanyol va ser una zona d’extracció de ferro. La Companyia Espanyola de Mines del Rif va obrir els orificis a la muntanya on ara s’amaguen desesperats els migrants encara no atrapats. Els subsaharians busquen els forats de mines abandonades, mirant d’apartar-se d’una altra zona de la muntanya on avui el Marroc continua arrencant mineral. Amb bus al Sàhara Amb bus al SàharaL’objectiu és atrapar migrants, ajuntar-los en desenes i dotzenes, fitxar-los i conduir-los muntanya avall, on els esperen uns autobusos que els apartaran de Nador. I no poc: segons les fonts consultades són més de 600 quilòmetres de ruta cap al sud, al Sàhara. No hi ha un punt de destí únic, ni tampoc s’han fet públics. Les forces de seguretat espanyoles sí que saben, però, que el Marroc no està expulsant els migrants a altres països. Consten viatges al triangle format per les localitats de Tinerhir, Risani i Ouarzazate, per sota l’Atles, ja en ple desert... i a prop d’Algèria. Tan gran és el desplegament marroquí que a Melilla regna un convenciment general que «no hi haurà més assalts almenys en dos mesos», aposta una de les fonts de la Guàrdia Civil consultades. A les forces espanyoles han arribat les fotos de l’arsenal d’estaques i ganxos intervinguts pels gendarmes i afegides a l’atestat policial en la tràgica i també catastròfica jornada del 24 de juny, quan almenys 23 migrants i un nombre no reconegut de mehanis van perdre la vida als peus de la tanca. Es busca l’Ahmed La policia marroquina sembla haver trencat qualsevol política de contemporització amb la màfia local que governava els campaments del Gurugú. Ara aquests assentaments són només grans cercles de cendra negra, després que els gendarmes hagin calat foc a les tendes i estris dels seus avui expobladors. Hi va haver un temps que a la policia marroquina de la zona li convenia que aquesta màfia mantingués quiets els migrants. Ara ha acabat amb les contemplacions. Amb la desaparició dels assentaments desapareix per un temps el benefici d’una banda regida per un personatge, l’Ahmed, de 35 anys, que regnava sobre el negoci del transport de migrants i el del cobrament d’un dret d’estada, per estabular-los entre els arbres, alimentar-los i organitzar-los en grups d’assalt a la tanca fronterera. De moment només ha transcendit, i de documents de la fiscalia marroquina, el contingut dels quals ha conegut Efe, el nom de pila del líder mafiós i la seva suposada nacionalitat: sudanès, la mateixa que la de la majoria de les seves víctimes. No consta aquest dissabte que l’Ahmed, ara el principal objectiu de les unitats d’informació de la policia marroquina a Nador, hagi aparegut. Se li atribueix un paper director sobre 12 alfils més de l’organització en l’últim assalt a la tanca. Aquests subalterns –la policia espanyola els anomena «pastors»– connectats entre ells per mòbil, conduïen la multitud en grups d’un centenar aproximat de persones, a qui havien dotat d’estaques i, per 50 dírhams (gairebé 5 euros), d’un ganxo a qui el pogués pagar, per escalar una tanca cada vegada més difícil de coronar en gairebé tot el perímetre de Melilla: a dalt, unes pintes invertides ho fan molt difícil, gairebé impossible; i els homes que miren desesperadament de guanyar el territori d’Europa encara no han trobat la manera de salvar la corba de metall brillant d’aquest obstacle final.

El Marroc blinda la tanca de Melilla contra nous assalts de migrants

Davant la pressió policial, els migrants fugen de la muntanya Gurugú cap a mines espanyoles abandonades a la muntanya d’Uixan

El més llegit