Entrevista | Catherine Belton: el Kremlin va evadir «centenars de milers de milions de dòlars» per a operacions d’ingerència

En el món dels especialistes en l’ex URSS, el nom de la periodista britànica Catherine Belton, excorresponsal a Moscou del Financial Times, sona amb molta força. La seva obra, Los Hombres de Putin: cómo el KGB se apoderó de Rusia y se enfrentó a Occidente (Península), ha sigut qualificat com el llibre més complet escrit sobre la Rússia de Putin. Belton parla d’un país amb un president que ha creat un sistema que permet l’evasió de «centenars de milers de milions de dòlars», no només per omplir-se les seves butxaques, sinó també per fomentar la desestabilització dels enemics. ¿Com va aconseguir el KGB preservar el seu poder darrere del col·lapse de l’URSS? Tothom semblava convençut del final del KGB després del col·lapse de l’URSS. L’agència va ser dividida i molts agents van dimitir i van començar negocis. Malgrat això, els vells costums de cooperació i comunicació es van mantenir i molts van seguir en la reserva activa. Una de les agències que van impulsar les reformes als anys 80 va ser precisament la intel·ligència exterior, que comprovava que Rússia anava molt endarrerida en comparació amb Occident. I quan van començar aquestes reformes, els seus membres van intentar assegurar-se que disposaven d’un paracaigudes movent diners a l’estranger per tenir-lo a la seva disposició. Un dels punts més rellevants del llibre es refereix a l’etapa de Putin com a espia a Dresden. Vostè assegura que, entre les seves funcions, coordinava Baader Meinhof, un grup terrorista que atacava Alemanya. Només tenim el relat d’un exmembre. I sabem que [els terroristes] venien d’Alemanya Occidental, travessaven la frontera i anaven a Dresden, perquè era un lloc que Occident no mirava, per poder fer reunions secretes (amb el KGB). Putin no donava ordres, només feia suggeriments, que és més o menys com governa ara al Kremlin. Els militants li entregaven una llista de necessitats, ja fossin armes o diners. I després, de tornada a Alemanya Occidental, trobaven el que necessitaven en cases secretes. Sobre l’estada de Putin a Alemanya hi ha pocs documents perquè la majoria es van destruir. Ni tan sols hi ha fotos d’aquest període, on va guanyar molt pes. Quan Putin va arribar al poder, vostè afirma que es va desviar una gran quantitat de diners a l’estranger per realitzar operacions de desestabilització. ¿Quants diners s’han evadit? Esmenti algunes d’aquestes operacions. No ho sabem. Només per Danske Bank van passar 200.000 milions de dòlars. Això implica evasió de capital o d’impostos, i el més sospitós és que la majoria d’aquestes xarxes estaven gestionades pels propis banquers. La falta de cooperació per part de l’FSB (ex KGB), encarregada de vigilar els moviments de capitals, en investigacions llançades a l’estranger fa pensar que, malgrat l’empobriment de l’economia que implicaven aquests moviments de capitals, tenien el vistiplau del servei secret. Només ara estem començant a endevinar on han anat aquests diners. Una part és al Regne Unit, en societats pantalla. I pot generar influència, perquè pot acabar en fons de cobertura o en fons de capital. I sabem que tots dos van ser suports importants per al Brexit. Diverses estimacions parlen de 800.000 milions de dòlars evadits. Abans que arribés Putin al poder, els oligarques evadien diners, però per a finalitats personals. Això és diferent. Parlant dels oligarques. ¿Es pot ser ric a Rússia i no seguir els dictats del Kremlin? ¿Què passa amb Aleksandr Lébedev, un oligarca al Regne Unit que té bones relacions amb Boris Johnson? Lébedev posseeix un dels diaris britànics més importants. El seu fill és molt pròxim a Johnson i fins i tot s’asseu a la Cambra dels Lords. Johnson va ignorar els consells dels seus serveis de seguretat, que li demanaven que s’abstingués del nomenament. Lébedev sempre farà el que li demani Putin. I cal saber per què Johnson visita sovint la casa de Lébedev. Veient la trajectòria de Putin, un home que ha arribat a gestionar un grup terrorista que actuava a Europa i que ha pactat amb la màfia, ¿no pensa vostè que aquesta guerra havia de succeir sí o sí? Malgrat el que va fer a Dresden o a Sant Petersburg, sempre pensàvem que Putin continuaria actuant sota el pragmatisme fred de sempre, que no buscava agitar les situacions i que preferia mantenir l’estabilitat. Però ha perdut això. Pot ser que iniciés la guerra perquè va veure com els EUA s’enfonsaven a l’Afganistan i va pensar que seria fàcil. Ara s’ha reajustat i aposta a favor que Occident es cansi de la contesa. Els preus de l’energia creixen i hi podria haver una nova crisi de refugiats per la fam. Sabem que és despietat, però fins ara havia actuat amb certa precaució. Potser gent més despietada que ell, com Nikolai Pàtruixev, un home vinculat als seus moments més foscos, s’ha convertit en decisiva. Expliqui’ns els problemes, legals i personals, que li ha portat el seu llibre. Les querelles van ser una gran sorpresa. Van arribar un any després de la publicació. Va començar Abramóvitx i el van seguir tres oligarques més i la petrolera Rosneft. Era un atac coordinat per desacreditar el llibre. És possible que Navalni, que va citar el llibre i el va ensenyar en un vídeo, provoqués aquesta reacció sense adonar-se’n. Jo tenia por que l’editorial el retirés. Lluitar als tribunals del Regne Unit amb alguns dels homes més rics de Rússia surt molt car, però l’editorial es va mantenir ferma i la demanda de Rosneft va ser desestimada. Vam arribar a un acord amb Abramóvitx i vam canviar només una mica la redacció del llibre.

El més llegit