L’OTAN torna a mostrar els seus ullals nuclears després de la cimera de Madrid

Vuitanta-dos milions de morts en la primera jornada és el saldo que preveia al gener l’emissora russa de televisió RT per a una guerra nuclear entre Rússia i l’OTAN. En un insòlit reportatge de política ficció, trajectòries parabòliques parteixen de més enllà dels Urals i s’encenen amb punts vermells París, Londres, Rota... Tota la pluja de continguts desestabilitzadors per una multitud de canals que va precedir i va succeir a l’hivern a la invasió russa d’Ucraïna tenia entre el seu cabal aquest reportatge de la RT, recreació sobre un mapa de l’hemisferi nord d’aquesta negra perspectiva, pràcticament una infografia animada que ha desaparegut de YouTube després de milers de clicks. A Rússia es parla de míssils i devastació en els mitjans polítics i informatius, especialment a la televisió pública, amb molta més desimboltura, quan no jactància, que a l’OTAN i als seus documents. L’Aliança calla perquè «té clar que no ha de secundar la irresponsable retòrica nuclear de Putin i incórrer en escalada verbal entorn d’aquest assumpte», explica una alta font directiva de l’Organització. Però acabada la cimera, confirma que l’OTAN ha tancat l’etapa de soft power descrita a Lisboa el 2010, quan va considerar Rússia un «partner» . Va arribar l’hora d’ensenyar els dos ullals atòmics: l’arsenal d’ogives i l’escut antimíssils. «Tota la gamma» «Tota la gamma»En una recomanació feta pública abans de la cimera, l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN va instar els caps d’Estat i de Govern a «reafirmar la importància de la dissuasió nuclear com a garantia última de la seguretat dels aliats». I a Madrid han subscrit aquests líders la necessitat de mantenir creïble aquesta dissuasió, ja que una amenaça creix extramurs: «La Federació Russa està modernitzant les seves capacitats nuclears», resumeix el Concepte Estratègic, i avalua l’«ús potencial de materials i armes químiques, biològiques o nuclears» per «estats hostils i actors no estatals»; i remarca que «la Xina està ampliant ràpidament el seu arsenal nuclear (...) sense participar de bona fe en el control d’armes». Davant d’aquesta realitat, l’OTAN posa negre sobre blanc la determinació de desplegar «la gamma completa de forces, capacitats, plans, recursos, actius i infraestructura necessaris (...) fins i tot per a atacs multidomini d’alta intensitat contra competidors amb armes nuclears». A l’OTAN perceben que des de la invasió d’Ucraïna el perfil atòmic de l’aliança aixeca menys dissensió en les opinions públiques de Bèlgica, Holanda i Alemanya, on hi va haver més contestació tradicional. No obstant, ensenyar l’ullal no passa per desplegar més míssils a Europa. Una altra cosa és el reforç de capacitats de l’escut antimíssils i l’increment de bateries antimíssils, Patriots, per exemple... no només al flanc est, també on els Estats Units reforcin la seva presència, inclosa la base de Rota. Probabilitat remota Probabilitat remotaDiu el Concepte Estratègic de Madrid que «les circumstàncies en què l’OTAN podria haver d’utilitzar armes nuclears són extremadament remotes», però «l’Aliança té la capacitat i la determinació d’imposar a l’adversari costos inacceptables que superarien amb escreix els beneficis que podria esperar aconseguir». I en això consisteix la dissuasió; la nova i la vella. L’última gran ocasió en què l’OTAN va parlar inquietantment d’ús del nuclear va ser el 1981, quan Espanya debatia entrar a l’Aliança i havia de començar a Glasgow (Escòcia) la reunió d’un organisme clau, el Grup de Planificació Nuclear. Va ser després que el president Ronald Reagan hagués confessat estimar la possibilitat d’una confrontació nuclear limitada a Europa contra l’URSS. Per als EUA era fonamental desplegar en aquesta vora de l’Atlàntic mig miler de coets Pershing «Mentre existeixin armes nuclears l’OTAN continuarà sent una aliança nuclear», diu el Concepte Estratègic reblant un vell pronunciament de l’organització. De la cimera ha sortit una determinació nord-americana de mantenir i modernitzar el seu arsenal nuclear –3.708 caps, dels quals 1.744 estan desplegats, segons el recompte del Butlletí de Científics Atòmics aquest mes– fins i tot encara que, segons la font consultada, anàlisis de la intel·ligència nord-americana «transmeten molta tranquil·litat als aliats sobre la possibilitat que Rússia recorri a l’arma nuclear. Malgrat la retòrica de Putin, no ha augmentat el risc objectiu perquè no es detecten alteracions en el seu desplegament atòmic».

L’OTAN torna a mostrar els seus ullals nuclears després de la cimera de Madrid

Considera «remota» la possibilitat d’un atac rus, però planeja desplegar més bateries antimíssils

El més llegit