Susel Paredes vol ser presidenta peruana. Però la congressista del Partido Morado ha de deslliurar abans una lluita urgent, i no només en el seu nom. El Tribunal Constitucional acaba de negar-li la possibilitat d’inscriure l’enllaç que va contraure amb Gracia Aljovín a Miami el 2016 en el Registre Nacional d’Identificació i Estat Civil (Reniec). Paredes va decidir portar el seu cas a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). «La lluita per la nostra dignitat continua. Ho faré per amor, amb la raó i armada de valor», va dir, lamentant que el Perú no sigui un dels països llatinoamericans com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l’Equador, Xile i l’Uruguai, on les parelles del mateix gènere tenen un accés igualitari al matrimoni. Diversos estats mexicans, entre els quals hi ha el Districte Federal, sí que disposen d’aquesta obertura. A Cuba, Bolívia, Belize, el Salvador, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Nicaragua i la República Dominicana no hi ha encara una figura legal d’aquesta naturalesa. L’horitzó s’estreny a Veneçuela. «La Constitució que vaig firmar i que vam aprovar estableix el matrimoni entre un home i una dona. És el que jo defenso», repeteix el fiscal general d’aquest país, Tarek William Saab. Aquest dèficit en el cas paraguaià és encara més flagrant: el Codi Civil el prohibeix en forma explícita.