L’OTAN discutirà com defensar els processos electorals d’atacs russos de desinformació

Totes les alarmes es van activar a l’OTAN el 6 de gener de 2021, i no perquè detectessin un míssil desconegut, sinó perquè una multitud fanàtica va assaltar el Capitoli del país que lidera l’aliança. Per segona vegada, l’organització assistia als efectes de la difusió per múltiples canals d’un eixam de falsedats, però en aquesta ocasió l’assumpte era encara més greu que l’allau de fakes que va caure sobre el referèndum del Brexit. La congressista demòcrata nord-americana per Califòrnia Linda Sánchez era a la Cambra de Representants quan hi van irrompre els assaltants. I va mirar de defensar-se col·locant mobles contra la porta del despatx on s’havia refugiat. Avui és una de les integrants de l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN que més impulsa el projecte de crear un sistema de defensa contra «atacs híbrids». En aquest fòrum de diputats dels països aliats és convicció que l’assalt al Capitoli va ser resultat d’un d’aquests atacs. El projecte proposa un Centre de Resiliència Democràtica de l’OTAN per «enfortir les bases democràtiques de l’Aliança», diu un informe de l’Assemblea Parlamentària. Però va més enllà del teòric: preveu la creació d’un òrgan per a la «detecció i lluita contra la desinformació», la que tracta d’alterar processos electorals en estats membre, o destruir la confiança de la població en els líders polítics. I per explicar això últim es posa un exemple espanyol amb la ministra Irene Montero, com a protagonista. Campanyes malicioses Campanyes maliciosesEl pla ha superat les reticències internes i compta amb una absoluta majoria en l’assemblea, després que diputats d’alguns països –entre els quals Espanya– dubtessin de si aquesta eina no col·lidiria amb la llibertat d’expressió. El projecte es discutirà, previsiblement, en la cimera de l’Aliança Atlàntica a Madrid els pròxims 29 i 30 de juny, asseguren fonts parlamentàries espanyoles. El fonament teòric s’integrarà al Concepte Estratègic de Madrid, que s’elaborarà en la cita. El 30 de novembre, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ja va avançar la seva voluntat d’incloure l’assumpte a l’agenda de la cimera. A Riga (Letònia), va parlar situant com a primer de cinc «elements crítics» per al Concepte Estratègic el de «protegir els nostres valors», que «estan sota pressió, tant des de fora de la nostra Aliança com des de dins de les nostres pròpies nacions». I ho va especificar assenyalant: «Els règims autoritaris –en al·lusió a Rússia i la Xina– utilitzen la propaganda i la desinformació per soscavar les nostres societats, i eines cibernètiques malicioses per interferir en les nostres eleccions». El cas 8-M El cas 8-MA partir de la cimera de Madrid, la desinformació passarà a ser part formal dels escenaris d’agressió que preveu l’OTAN, per a la qual una campanya electoral ja és un flanc feble, i una jornada de votacions un camp de batalla. L’Assemblea Parlamentària de l’Aliança perfila el projecte del Centre de Resiliència Democràtica des que ho va proposar el seu president, el demòcrata Gerald Connoly, el 2019. No és casual que fos en plena era Trump. La seva companya de partit Linda Sánchez és autora d’un informe de base que ha sigut elevat als líders de l’Aliança Atlàntica. El dossier proposa que el Centre de Resiliència Democràtica sigui una estructura més de l’OTAN, que ajudi els membres a «reconèixer i remeiar vulnerabilitats democràtiques que podrien ser utilitzades per actors malèvols per propagar desinformació i propaganda». La congressista Sánchez exposa a la reflexió de l’OTAN episodis com la campanya per estendre recel cap a les vacunes anticovid entre la minoria hispana dels Estats Units, o el cas espanyol d’Irene Montero, que posa com a exemple del que anomena «desinformació de gènere». Es tracta d’erosionar l’autoritat de dones d’alt perfil públic mitjançant el mètode, en plena pandèmia, de «presentar les dones encarregades de prendre decisions com a incapaços de respondre efectivament a la crisi». L’informe relata com, després que el 8-M del 2020 se celebrés a Espanya abans de ser declarat l’estat d’emergència, «va ser àmpliament difós un vídeo manipulat mostrant Irene Montero, ministra d’Igualtat, tossint en l’esdeveniment». A Youtube encara circula sota el títol «Irene Montero tossint el coronavirus a una àvia a la cara el 8-M». L’informe explica a l’OTAN: «Una campanya de desinformació posterior la va acusar indegudament de no aïllar-se malgrat tenir símptomes de covid». Consens espanyol Consens espanyolLa cimera de l’OTAN del juny del 2021 es va saldar amb un comunicat que va acusar Rússia d’haver «intensificat les seves accions híbrides contra els aliats i socis de l’OTAN [...] Això inclou l’intent d’interferència en les eleccions aliades i els processos democràtics». Avui l’Aliança detecta «intenses campanyes desestabilitzadores russes» a Finlàndia, confirmen fonts militars espanyoles, només dies abans que aquest país formalitzi el seu ingrés al Tractat de l’Atlàntic Nord. Espanya, com altres països de l’OTAN, pren mesures. El passat dia 10 el BOE va publicar un «Acord pel qual es crea el fòrum contra les campanyes de desinformació en l’àmbit de la Seguretat Nacional», sobre el qual s’han formulat no poques objeccions. Però les dues principals forces polítiques del país recolzen el projecte del Centre de Resiliència, i Espanya és un dels 20 països que han expressat la seva disposició a adherir-se a l’organisme si finalment es crea. La diputada Zaida Cantera, exmilitar i portaveu socialista per a temes de Defensa, i el seu homòleg del PP, el general retirat Fernando Gutiérrez Díaz de Otazu, s’han entrevistat amb experts d’Exteriors, que s’han manifestat finalment d’acord. Abans van demanar anar amb compte amb les reticències de països com els bàltics: algunes de les seves lleis contra les minories russes són difícilment homologables amb un estàndard democràtic. L’informe de Linda Sánchez no només assenyala a Rússia, també actors antisistema no estatals, i creu que els atacs de desinformació malmeten «els fonaments liberals de les societats aliades [...], limiten la capacitat dels ciutadans per accedir a informació verificada [...], amplifiquen la polarització [...] i taquen la confiança pública en les eleccions». El projecte contempla la creació d’un sistema OTAN contra atacs híbrids, amb equips de suport que ajudin a autoritats locals a «identificar vulnerabilitats de desinformació abans o durant esdeveniments sensibles». La proposta posa d’exemple les webs rumorcontrol, del Departament de Seguretat Nacional dels EUA, i propastop, de l’organització paramilitar estoniana Lliga de Defensa. Dos centres d’excel·lència, l’OTAN i un altre de la UE, podrien participar en el projecte: el Centre de Ciberdefensa Cooperativa de Tallinn (Estònia), i el Centre Europeu contra les Amenaces Híbrides de Hèlsinki (Finlàndia).

L’OTAN discutirà com defensar els processos electorals d’atacs russos de desinformació

Un vídeo ‘fake’ contra la ministra Irene Montero, cas per a la reflexió dels aliats

El més llegit