La crisi diplomàtica entre Espanya i Algèria amenaça amb un cop econòmic de gairebé 3.000 milions

L’històric canvi de posició d’Espanya sobre el Sàhara Occidental ha obert una crisi diplomàtica amb Algèria que amenaça de colpejar l’economia nacional. Aquest dimecres, Alger va donar per suspès amb caràcter «immediat» el Tractat d’Amistat, Bon Veïnat i Cooperació amb Madrid, congelant al seu torn totes les operacions de comerç exterior amb qui fins ara havia sigut el seu aliat. El 18 de març, el Govern de Pedro Sánchez va anunciar que deixava enrere la seva neutralitat per recolzar el pla autonomista del Marroc sobre l’antiga colònia, un gir que va irritar Algèria, aliada del poble sahrauí. El ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar llavors que el canvi no tensaria la seva relació amb Alger, una promesa que s’ha desfet menys de tres mesos després. I és que el paralitzat Tractat d’Amistat, segellat el 2002, garanteix la cooperació econòmica entre les dues nacions. La congelació de les transferències bancàries per bloquejar el comerç exterior amb Espanya pot tenir un impacte majúscul sobre l’economia espanyola. I és que, entre el gener i el juliol de 2021, Espanya va importar 2.237 milions d’euros d’Algèria, mentre que el volum de transaccions en l’altra direcció va ser de 1.111 milions. El 2019, l’últim any de no afectació per la pandèmia, Espanya va exportar a Algèria béns per valor de 2.735 milions, segons la Direcció del Comerç Exterior argelí. Impacte sobre el gas Les represàlies d’Alger també podrien afectar la relació energètica entre les dues nacions, considerada una prioritat estratègica de la política comercial espanyola a l’Àfrica. Ja a l’abril, el govern algerià va amenaçar de rescindir els contractes de gas que l’empresa estatal Sonatrach té amb empreses espanyoles, a punt de vèncer. Com ja va fer al març, Madrid ha assegurat que no tem pel subministrament de gas procedent d’Algèria. «No hi ha dificultat per al flux de gas», ha puntualitzat Albares. A diferència d’altres països europeus, que depenen de Rússia, al voltant del 40% del gas natural que necessita Espanya prové d’Algèria. Aquesta dependència ha sigut del 33%, del 29,2% i del 45,9% els anys 2019, 2020 i 2021, respectivament. Aquest gas arriba principalment a Espanya a través del gasoducte Medgaz, que connecta directament els jaciments algerians de Hassi R’mel amb Almeria, ja que el Magrib-Europa (GME), que passa per Tarifa i el Marroc, va ser tancat a finals d’octubre de l’any passat a causa de les males relacions entre les dues nacions magribines. Junt amb l’escalada dels preus energètics, aquesta tensió diplomàtica ha portat Espanya a maniobrar per rebaixar la seva dependència d’Algèria augmentant les compres a altres països, com Egipte i Nigèria. Així, al gener els Estats Units van desplaçar a Algèria en la seva posició històrica i va passar a ser el proveïdor de gas natural liquat més important (que es transporta amb barco), amb un 34,6% de les importacions, davant el 25,4% provinent del país africà, segons dades d’Enagás i de la Corporació de Reserves Estratègiques (Cores). Aquest ‘sorpasso’ fa que, en cas d’impactar sobre el gas, les represàlies d’Alger siguin menys dures del que haurien sigut fa uns mesos. La crisi energètica accentuada amb la invasió russa d’Ucraïna també ha fet que Espanya ja exporti més gas a França del que importa d’Algèria.

La crisi diplomàtica entre Espanya i Algèria amenaça amb un cop econòmic de gairebé 3.000 milions

Alger suspèn el seu tractat d’amistat amb Madrid i congela totes les operacions de comerç exterior, una cosa que podria afectar l’estratègica importació del gas del país africà

El més llegit