La guerra d’Ucraïna aboca a una crisi alimentària global

La guerra de Rússia a Ucraïna condueix el món a una crisi alimentària global. L’ofensiva que aquest divendres compleix 100 dies ha disparat uns preus que ja estaven alça per l’especulació intrínseca del mercat, l’escassetat de combustible i les disrupcions provocades pel canvi climàtic. El blat, els olis de cuina i els fertilitzants agrícoles estan disparats i la tendència no deixa d’accentuar-se. L’ONU va alertar de seqüeles «catastròfiques» per a la desnutrició infantil als països més pobres i des del març passat hi ha hagut protestes relacionades amb la pujada de preus al Perú, l’Argentina, Xile, Indonèsia, l’Iran, el Líban, Sri Lanka, el Sudan, Tunísia, Kenya, Xipre i Grècia. Els analistes no descarten que el següent siguin nous moviments massius de població, quan les poblacions més afectades comencin a emigrar per sobreviure. Un rècord mai vist L’egípcia Abeer Etepa, del Programa Mundial d’Aliments (PMA), no utilitza termes diplomàtics per descriure la situació. «Estem davant un rècord dramàtic mai abans vist des que la fam al món es registra amb dades», afirma, en una entrevista amb aquest diari. Segons l’organització de la qual forma part, 276 milions de persones de 81 països es trobaven en condició d’inseguretat alimentària greu (persones que han passat un dia o més sense menjar) a principis del 2022, un nombre que es va duplicar en dos anys de pandèmia i a causa de la crisi climàtica. Ara cal afegir-hi 47 milions més (l’equivalent a la població d’Espanya) de ciutadans que estan en risc de trobar-se en la mateixa condició si el conflicte d’Ucraïna no s’apaga. Es tracta d’una crisi alimentària «sense precedents», com remarca Etepa, que ja té les seves primeres víctimes: als països que són alts consumidors d’aliments com el blat, que produeixen menys del que consumeixen i no tenen prou recursos per fer front a les alces dels preus per diferents raons, entre les quals patir de conflictes armats, greus turbulències polítiques i desigualtat estructural. Bona part se situen al continent africà (en particular, Niger, Somàlia, Burkina Faso, la República Democràtica del Congo, Eritrea, Egipte, entre d’altres; altres on tenen guerres enquistades o crisis socioeconòmiques prologades (com el Iemen, Síria, el Líban, Mali i el Pakistan). A l’Amèrica Llatina, l’oficina regional del PMA recentment va fer especial èmfasi també en el mal provocat per l’escassetat de tres dels fertilitzants més utilitzats (nitrogen, fòsfor i potassi) en l’agricultura local. La raó d’aquesta carència: Rússia és un dels principals productors d’aquests fertilitzants al planeta i ara hi ha dificultats per pagar-los també a causa de les sancions occidentals contra Moscou, segons expliquen els experts. «Aquestes dificultats per aconseguir els fertilitzants que ven Rússia a poc a poc afectaran tota l’agricultura mundial, els països pobres, els rics, els productors grans i els petits», explica Mario Zappacosta, analista sènior de l’Organització per a l’Agricultura i Alimentació de l’ONU (FAO), que té seu a Roma. Menys producció i sitges plenes Els enfrontaments bèl·lics a Ucraïna han reduït amb escreix la capacitat de producció agrícola. «Els camps amb cultius minats o ocupats [per les tropes russes], no han pogut ser collits, i el rendiment ha sigut inferior», explica Zappacosta, i afegeix que aquesta circumstància «també ha provocat una pujada dels preus per les previsions [dels mercats] de la futura escassetat». De l’altra, «les sitges a Ucraïna són plenes de les collites anteriors, però no estan sent buidades pel bloqueig [de Rússia] dels ports del sud ucraïnès, per la qual cosa s’està optant per un transport per terra amb camions que és molt més lent i està provocant embussos a les fronteres», argumenta l’analista. Algunes fonts estimen que hi ha unes 22 milions de tones de cereals i gra que estan bloquejades al país. El Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), una altra agència de l’ONU que segueix de prop aquests fenòmens, també coincideix amb l’anàlisi. «Rússia i Ucraïna representen al voltant de la tercera part de les exportacions mundials de blat, i proveeixen els països de l’Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord amb més de la meitat dels seus subministraments de cereals. Un 85% de les importacions de blat d’Egipte provenen de la regió del Mar Negre», ha explicat l’organització. Per complicar més les coses, l’Índia, un altre dels productors de blat més grans del món, va suspendre al maig les exportacions d’aquest aliment per una excessiva onada de calor. L’espectre és, per això, de nou el de l’‘efecte papallona’, això és, en aquest cas, el de revoltes socials (com, en el seu moment, va passar amb les anomenades Primaveres Àrabs a Egipte i Tunísia), originades en un descontentament ciutadà alimentat també per l’escassetat alimentària que pateixen els ciutadans als països més afectats pel fenomen. Però tampoc es descarta que la crisi pugui generar tensions semblants en àrees més deprimides dels països més desenvolupats.

La guerra d’Ucraïna aboca a una crisi alimentària global

L’ONU estima que 47 milions de persones més s’han afegit als 276 milions que ja pateixen inseguretat alimentària greu

El més llegit