No ha passat ni tan sols un any des que els Estats Units es van retirar derrotats de l’Afganistan per tancar la guerra més llarga de la seva història. Les formes d’aquella caòtica desbandada van ser pròpies d’una potència en declivi. Els talibans havien tornat al poder, milers de col·laboradors afganesos van ser abandonats a la seva sort als accessos a l’aeroport de Kabul i la mala sang es va imposar als despatxos de l’OTAN, després que Washington amb prou feines consultés la seva sortida amb els aliats. Molts es van preguntar si aquell fiasco no era potser el principi del final del segle americà, com ho havia sigut per a la Unió Soviètica la seva derrota a l’Afganistan. Hi havia motius per pensar-ho. Els EUA ja no eren un soci de confiança per a molts dels seus aliats; la seva població estava farta d’aventures bèl·liques i la polarització política interna era tan extrema que el país s’havia tornat pràcticament ingovernable.