El club de tir va aparèixer en la desviació d’una carretera boscosa de Connecticut, un dels estats del nord-est dels Estats Units on va néixer la indústria de les armes al segle XIX. Era un dimarts en horari feiner. A les cubetes per disparar només hi havia dos homes. Un netejava meticulosament l’arma, sense pressa, encerant el canó com qui fa massatges a l’esquena, inclinant el cap per veure la brillantor dels tendons d’acer negre. Era un AR-15, la versió civil del rifle d’assalt M-16, utilitzat en totes les guerres nord-americanes des del Vietnam. L’home va parlar de com manipular les armes amb seguretat, de com les guardava a casa per protegir la seva família, de per què era important militar en la NRA o per què la postura respecte a les armes dels candidats determinaria el seu vot en període electoral. Per a aquell home de l’Amèrica suburbana, les armes no eren només una distracció de dimarts i dijous, sinó part essencial de qui era, part essencial de la seva identitat.