Les zones ocupades d’Ucraïna amaguen un lucratiu botí per a Putin

El mar Negre no és només la gran porta de sortida per a les exportacions ucraïneses o un dels principals reclams turístics del país, és també un enorme dipòsit d’hidrocarburs. D’acord amb algunes estimacions, només la zona econòmica exclusiva d’Ucraïna podria contenir dos trilions de metres cúbics de reserves de gas. Gairebé totes estan per desenvolupar, un projecte que havia començat a agafar volada quan Rússia es va annexionar il·legalment la península de Crimea el 2014, privant el seu veí del «80% dels seus dipòsits de gas i petroli al mar Mort», segons el Ministeri d’Energia ucraïnès. Moscou no va tardar a tenir el control del botí. Les seves forces a la península van expropiar les subsidiàries del conglomerat estatal ucraïnès Naftogaz, actius per valor de milers de milions d’euros que van ser eventualment transferits a Gazprom, el gegant gasístic rus controlat pel Kremlin. S’ha parlat molt dels motius que van portar Vladímir Putin a ordenar la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer. Des de l’acostament de l’OTAN a les seves fronteres fins la fantasiosa «desnazificació» del lideratge ucraïnès, de les vel·leïtats imperials que amaga el seu discurs revisionista a la seva obsessió per impedir que Ucraïna surti de l’esfera d’influència russa. Però molt poc s’ha analitzat el possible component econòmic de l’ofensiva russa, malgrat els vastos recursos ucraïnesos, que fan del país una superpotència agrícola i mineral, alhora que un lucratiu filó per a l’exploració energètica. Liti i altres minerals Ucraïna produeix el 12% del blat consumit al món, el 16% del seu blat de moro, el 18% de l’ordi global o gairebé la meitat de l’oli de gira-sol. Però alhora té algunes de les principals reserves mundials d’urani, ferro, titani, mercuri o magnesi. Una cosa semblant al que passa amb els minerals rars que hi ha al seu subsol i que la fan entrar en competència directa amb la Xina, Austràlia i la República Democràtica del Congo, els seus principals productors. El més conegut és el liti, un element fonamental per a la producció de bateries que fan servir els cotxes elèctrics. L’any passat, només uns mesos abans que comencés la guerra, Kíiv va començar a subhastar llicències per explotar les seves reserves de liti, cobalt i níquel. Companyies australianes i xineses van aconseguir els primers contractes, concentrats a Donetsk (a l’est) i Kirovograd (al centre) i ara encallats per la guerra. El gruix de tanta riquesa es troba a l’est i el sud del país, precisament les zones ocupades per les tropes russes. «No crec que els recursos econòmics fossin part del càlcul de Putin per envair Ucraïna. Van pesar més els motius geopolítics, però està clar que el benefici econòmic és un al·licient important per als russos», opina en una entrevista Olha Pindiuk, economista ucraïnesa del Vienna Institute for International Economic Studies. «Jutjant pel curs de la guerra fins ara, no sembla que Rússia busqui apoderar-se de la indústria ucraïnesa, sinó destruir la seva economia. No s’explica de cap altra forma que estiguin bombardejant magatzems de cereals i plantes metal·lúrgiques o bloquejant els ports per frenar les exportacions». D’acord amb les projeccions del Banc Mundial, l’economia ucraïnesa es contraurà aquest any un 45%, o el que és el mateix, perdrà gairebé la meitat de la seva mida. Aquesta idea està reforçada pel que Rússia i els seus aliats ucraïnesos han fet a les zones ocupades del Donbass des del 2014, un terç del seu territori fins a l’inici d’aquesta última invasió. Destrucció de l’economia ucraïnesa A diferència del cas de Crimea, on Moscou va posar en marxa una estratègia desenvolupista amb inversions en noves carreteres, centrals elèctriques, línies de transmissió o un pont de 3.500 milions d’euros per connectar la península amb el territori rus, a Lugansk i Donetsk l’abandonament ha sigut la norma. «Cap de les fàbriques i empreses de la regió opera a la seva capacitat màxima. La majoria estan aturades o han sigut destrossades o saquejades», assegura el polític liberal i bloguer ucraïnès, Anton Xvets. «Cal remarcar que aquestes fàbriques no han sigut destruïdes per la guerra, sinó per la mala gestió i la falta d’inversió. Bàsicament han deixat que es morin les fàbriques». No obstant, no és el mateix la indústria d’un país que el potencial econòmic que amaguen els seus recursos. I en el cas d’Ucraïna només l’agricultura ha sigut desenvolupada plenament, una cosa que no ha passat amb la mineria i el sector energètic. De fet, Ucraïna continua sent un importador net d’energia, malgrat comptar amb les segones reserves de gas més importants d’Europa i les vuitenes de carbó del món. Una circumstància que els experts expliquen per la prioritat que la Unió Soviètica va concedir a l’extracció de gas en els jaciments de Sibèria Occidental en l’últim terç del segle passat, en què també es van bolcar els especialistes ucraïnesos del ram. «Com a conseqüència d’aquesta transferència de cervells, els recursos de gas ucraïnès van quedar insuficientment desenvolupats, majorment inutilitzats i parcialment sense explorar», escriu a ‘Foreign Policy’ el politòleg Robert Muggah. Tot això fa que la guerra a Ucraïna amagui un sucós botí per a Putin, per més que el seu país sigui una superpotència de les matèries primeres. Com a mínim, aconseguirà neutralitzar un fort competidor, que havia iniciat la privatització del seu sector energètic i obert la porta a l’explotació estrangera dels seus minerals, projectes ara frenats per les bombes.

Les zones ocupades d’Ucraïna amaguen un lucratiu botí per a Putin

La riquesa mineral, agrícola i energètica ucraïnesa es concentra a l’est i el sud del país, les regions ambicionades per l’ofensiva russa

Guerra Rússia-Ucraïna: últimes notícies en DIRECTE

Les forces russes intenten fer una petita tenalla al Donbass

El més llegit