¿La victòria russa a Mariúpol pot canviar el curs de la guerra a Ucraïna?

La batalla de Mariúpol ocuparà un lloc destacat en els annals de la guerra d’Ucraïna. És aquí on l’heroica ucraïnesa ha arribat a les seves cotes més altes, gairebé sobrenaturals, després que uns centenars de combatents amagats a la ratera subterrània de la planta d’Azovstal tinguessin ocupades durant setmanes les tropes russes, restringint la seva capacitat per concentrar-se en altres latituds. Però també és innegable que Mariúpol és la victòria més important de Vladímir Putin fins ara, per més que hagi reduït a runa una ciutat de 450.000 habitants, com va fer abans a Alep i Grozni. I tot i que el valor estratègic del principal port ucraïnès al mar d’Azov és inqüestionable, el seu pes en el curs de la guerra podria dependre més del suc simbòlic que cada bàndol sigui capaç de treure-li que de la utilitat real d’una ciutat en ruïnes. Per Putin i els seus aliats ucraïnesos, Mariúpol s’havia convertit en una qüestió personal, després que les forces separatistes de Donetsk i Lugansk miressin de conquistar-la sense èxit a principis del 2015, mesos després de l’inici de la revolta prorussa al Donbass. Com a premi a la seva resistència, el Govern ucraïnès la va convertir en capital de la província de Donetsk i va treure el portatalonaris per invertir a la ciutat. Es van modernitzar els vells edificis públics i es van construir nous parcs i instituts tecnològics. Allunyant-se de la guerra uns quilòmetres més al nord, l’home més ric del país, Rinat Akhmétov, va optar també per fer de Mariúpol la seu del seu imperi empresarial. Putin no ha buscat, tanmateix, apoderar-se dels recursos de la ciutat. Amb una poderosa indústria metal·lúrgica i de maquinària, a més d’un port essencial per a les exportacions de gra i acer, Mariúpol aportava prop del 3% del PIB ucraïnès abans de la guerra. Ara és un desert en ruïnes, sense més valor que la seva ubicació geogràfica, que permetrà a l’Exèrcit del Kremlin establir un corredor terrestre entre Crimea i el Donbass, monopolitzar el control del mar d’Azov i escurçar la distància entre Rostov del Don, una de les ciutats russes que va servir de punta de llança militar per a la invasió, i la península de Crimea. «No crec que hagi de tenir cap efecte en el curs d’aquesta guerra», assegura a aquest diari l’analista rus del Crisis Group, Oleg Ignatov. «La captura de Mariúpol s’esperava des de fa temps. L’Exèrcit rus ja havia traslladat el gruix de les seves tropes a la ciutat a altres zones del Donbass, de manera que l’ocupació d’Azovstal no alliberarà massa efectius. En aquests moments, el valor de Mariúpol és més que res simbòlic», afegeix Ignatov. De les grans ciutats ucraïneses, fins ara el Kremlin només havia conquistat el port meridional de Kherson, que va caure la primera setmana de la guerra. Els seus objectius més ampul·losos s’han anat desinflant de forma calamitosa. Al nord, va haver de retirar-se de Kíiv, Txerníhiv i Sumi després de setmanes d’un setge incessant. I més recentment ha sigut pràcticament expulsat de la regió de Khàrkiv, la segona ciutat del país, situada al nord-est. El futur de la guerra es decideix al Donbass Això deixa el Donbass com la clau d’aquesta guerra, on es podria decidir si l’Exèrcit rus mira eventualment de conquistar també Odessa per aconseguir tots els accessos ucraïnesos al mar Negre i utilitzar-la potencialment per unir-la amb la Transnístria moldava, o es queda estancat on és. Els analistes coincideixen que el temps corre en contra seu, tenint en compte l’armament pesat que li està arribant a l’Exèrcit ucraïnès des d’Occident. «Els russos s’estan quedant sense equipament, particularment míssils avançats i, en paral·lel, els ucraïnesos s’estan fent cada dia més forts», ha dit a France Presse l’analista del Royal United Services Institute britànic, Neil Melvin. Però Mariúpol també guarda una carta per al Kremlin que, com a mínim, li podria servir per reforçar de cara al seu públic la legitimitat de la seva ofensiva a Ucraïna. No és cap altra que els militars del batalló Azov, que defensaven amb altres forces ucraïneses la planta d’Azovstal i havien fet de Mariúpol un dels seus quarters generals. Conegut per les simpaties neonazis de molts dels seus quadros, el Kremlin els havia convertit en el símbol de la ideologia feixista que suposadament s’ha apoderat d’Ucraïna, una fal·làcia que Putin va utilitzar per justificar la seva guerra, la «desnazificació» del país. El batalló Azov com arma de propaganda I ara molts d’aquests militars estan en poder de les seves tropes, en virtut de l’acord entre Kíiv i Moscou per a la rendició d’Azovstal. Les autoritats ucraïneses han dit que seran alliberats en un intercanvi de presoners, però des de la Duma russa es demana que siguin jutjats com «criminals de guerra» i el seu Tribunal Suprem sospesa la seva designació com a «organització terrorista». Per això és probable que el Kremlin els acabi utilitzant per reforçar la seva narrativa. «Rússia estarà molt temptada de sotmetre els militars d’Azov a un judici-espectacle», opina Ignatov, l’analista del Crisis Group. «Així podrà demostrar als russos que recolzen la guerra que ha complert l’objectiu de desnazificar Ucraïna».

¿La victòria russa a Mariúpol pot canviar el curs de la guerra a Ucraïna?

La conquesta més destacada de Putin des de l’inici de la invasió és també el símbol de l’heroïcitat ucraïnesa i un port amb notable valor estratègic

Guerra Rússia-Ucraïna: últimes notícies en DIRECTE

Ucraïna es rendeix a Mariúpol després d’un setge de 82 dies

El més llegit