Suècia ultima la seva petició d’entrada a l’OTAN: tres claus

Suècia sol·licitarà formalment l’entrada a l’OTAN. Diumenge va ser la formació governant –el Partit Socialdemòcrata suec– que va aprovar la sol·licitud per unir-se a l’Aliança Atlàntica, i aquest dilluns el país nòrdic ha comunicat que farà el pas de manera oficial. El moviment ha arribat un dia després que Finlàndia confirmés oficialment la seva intenció de sol·licitar l’ingrés a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. D’aquesta manera, es preveu que els dos països nòrdics presentin pròximament una candidatura conjunta per adherir-se a l’OTAN, davant l’amenaça que suposa per a ells la invasió russa d’Ucraïna. Aquestes són algunes claus que expliquen la idiosincràsia sueca: Relació entre Suècia i Rússia La història entre Suècia i Rússia està plena de conflictes bèl·lics, en molts casos amb Finlàndia pel mig. La majoria de guerres entre tots dos es va produir entre el segle XVIII i el segle XIX, i van acabar amb la política de la neutralitat al país nòrdic. En concret, Suècia, en la seva política expansionista enmig de la Gran Guerra del Nord i després del seu èxit militar a Noruega, Polònia i Dinamarca, va iniciar la invasió de Rússia el 1708. No obstant, les tropes del rei Carles XII de Suècia van ser derrotades el 1709 en la batalla de Poltava per l’Exèrcit rus, comandat pel tsar Pere I –conegut com a Pere el Gran–. Posteriorment, el 1713, l’Imperi rus va començar la invasió de Finlàndia, que en aquell moment era part de Suècia, i la intervenció militar va tenir èxit, cosa que va portar que Finlàndia passés a ser part de Rússia, que també va aconseguir altres territoris que abans eren suecs, com Estònia, Livònia, Íngria i Carèlia. D’aquesta manera, Rússia va reemplaçar Suècia com a potència hegemònica al nord d’Europa. La Gran Guerra del Nord va acabar el 1721, després de la firma del Tractat de Nystad. Així mateix, Rússia i Suècia van lliurar dues guerres més al segle XVIII amb Finlàndia com a protagonista. La primera, el 1741, va ser iniciada pel Partit dels Barrets –que governava en aquell moment a Suècia– i va acabar dos anys després amb la victòria de Rússia, que va obtenir diversos territoris suecs. Per la seva banda, en la contesa bèl·lica de 1788, el rei Gustau III de Suècia volia conquerir ràpidament Sant Petersburg, una cosa que no va aconseguir. La pau va ser firmada el 1790. Finalment, la coneguda com a Guerra de Finlàndia, el 1808, va acabar de nou amb victòria de l’imperi rus, després d’una contesa en què Finlàndia va passar a mans russes i va començar a dir-se Gran Ducat de Finlàndia. Neutralitat sueca La política de la neutralitat de Suècia es remunta al segle XIX, quan el 1834 va ser proclamada oficialment. A partir d’aquell moment, el país suec no ha escollit bàndol en cap conflicte armat, ni tan sols en la Primera ni en la Segona Guerra Mundial. No obstant, en la Segona Guerra Mundial, després de la invasió soviètica de Finlàndia, a punt va estar d’involucrar-se en el conflicte, tot i que finalment no hi va haver tropes sueques involucrades. Així mateix, durant la Guerra Freda, Suècia va mantenir la neutralitat, tot i que les seves posicions eren més pròximes al costat occidental i va cooperar amb els Estats Units i va entaular llaços amb l’OTAN, tot i que no es va unir a l’Aliança. Des de 1995, Suècia es va integrar a la Unió Europea, tot i que va decidir no unir-se a l’EMU, la unió econòmica i monetària europea, que implica que els estats membre tenen l’euro com a moneda única. A l’OTAN, Suècia manté un estatus d’aliat, però no n’és membre. Aquesta postura va ser revalidada pel Partit Socialdemòcrata suec –que actualment governa el país– el novembre del 2021, quan de nou van rebutjar entrar a l’Aliança. No obstant, la invasió russa d’Ucraïna ha canviat per complet aquesta postura i la primera ministra, Magdalena Andersson, considera que Suècia estaria en una posició «molt exposada» si fos l’únic país bàltic no integrat a l’Aliança Atlàntica. Amb aquest moviment, Suècia posarà fi a prop de dos segles de neutralitat. Qui governa a Suècia Suècia és una monarquia constitucional, basada en la democràcia parlamentària. El cap d’Estat és el rei Carles XVI Gustau, al tron des de 1973, que té una funció protocol·lària i moderadora. Per la seva banda, la cap de Govern és la primera ministra Margarita Andersson, nomenada el novembre del 2021 després de la renúncia del seu predecessor, Stefan Löfven, al no superar una moció de censura. Andersson és la líder del Partit Socialdemòcrata suec, el majoritari al Riksdag –Parlament unicameral– amb 101 representants, tot i que va aconseguir el càrrec de primera ministra de manera inversemblant, al ser investida dues vegades en una setmana. En concret, va ser nomenada primera ministra el 24 de novembre de 2021 amb 117 vots a favor –amb el suport del seu partit, el Partit Verd i un independent– i 57 abstencions –del Partit de Centre i el Partit de l’Esquerra–. No obstant, a continuació es va votar el projecte de llei dels Pressupostos, en què la proposta governamental va ser desestimada i van tirar endavant els comptes de l’oposició conservadora. Aquesta situació va provocar que el Partit Verd sortís del Govern i Andersson va presentar la seva renúncia només set hores després de ser investida. No obstant, va manifestar la seva intenció de tornar a construir l’Administració sueca, tot i que només del seu partit i en minoria. El 29 de novembre, Andersson va tornar a ser investida primera ministra, amb els 101 vots favorables del Partit Socialdemòcrata i 75 abstencions, davant 173 vots en contra. El 30 de novembre es va fer efectiu el canvi de Govern. D’aquesta manera, el Gabinet està format únicament per representants del Partit Socialdemòcrata, que governa en minoria i compta amb el suport abstencionista del Partit de Centre, el partit de l’Esquerra i el Partit Verd, aquest últim, disposat a donar un suport més actiu.

Suècia ultima la seva petició d’entrada a l’OTAN: tres claus

Després de Finlàndia, el país escandinau fa oficial la sol·licitud d’incorporació a l’Aliança Atlàntica

La invasió russa, en directe

Finlàndia posa un peu a l’OTAN

El més llegit