La matança de Buffalo torna a confrontar els EUA amb l’auge del terrorisme supremacista blanc

L’explosiu còctel de racisme, radicalització extremista i violència d’arma de foc, amanit amb l’impacte de les xarxes socials, ha tornat a esclatar als Estats Units amb la matança dissabte en un supermercat d’un barri pobre i negre de Buffalo, al nord de l’estat de Nova York. Aquí, un jove blanc de 18 anys, identificat per les autoritats com Payton Gendron, va deixar 10 víctimes mortals i 3 ferits, 11 de les víctimes negres, en un acte que oficialment s’investiga com un «delicte d’odi» i «extremisme intern racialment motivat». Dissabte mateix, Gendron es va entregar en el lloc dels fets i després va ser imputat per homicidi en primer grau, cosa que el fa enfrontar la possibilitat de cadena perpètua. També podria ser imputat seguint una norma estatal que cobreix «actes de terrorisme intern motivats per la raça». No hi ha un estatut similar a escala federal als EUA. Teories conspiradores Com ja va passar amb matances que han tingut lloc als EUA en una església negra de Carolina del Sud el 2015, una sinagoga de Pittsburgh el 2018 i en un altre centre comercial a Texas el 2019, així com en altres com la de les dues mesquites de Christchurch a Nova Zelanda, on van ser assassinats 51 musulmans, l’autor del tiroteig de Buffalo s’adhereix a la teoria de la conspiració del gran reemplaçament. Aquesta teoria, que identifica en la diversitat racial i la immigració presumptes enemics per al domini de la raça blanca, fins i tot fa no gaire es movia només en els marges més radicals i extrems i en fòrums ultres d’internet. No obstant, ha anat guanyant espai en el ‘mainstream’ nord-americà conservador, en bona part impulsada per influents veus com la del presentador estrella de FoxNews, Tucker Carlson. En un succés que el sherif del comtat d’Erie, John Garcia, ha descrit com un «acte de pura maldat», tot va estar esgarrifosament calculat per Gendron, que va retransmetre les seves accions per Twitch, la plataforma d’Amazon, i ha sigut vinculat a un manifest de 180 pàgines en què s’identifica com a «neonazi, supremacista blanc i terrorista». Objectiu racial El jove havia triat amb intenció el seu objectiu. Originari i resident de Conklin, una petita localitat de 5.000 habitants en una zona rural i predominantment blanca a la frontera amb Pennsilvània, va posar a la diana Buffalo, a gairebé tres hores i mitja amb cotxe. No va ser casual: la ciutat d’una mica menys de 300.000 habitants a la frontera amb el Canadà té el 35% de població negra. L’adolescent havia estudiat amb detall el dia i les hores en què hi havia més activitat al supermercat, que fa 19 anys va arribar com una benedicció a un barri negre castigat i popular que fins a l’obertura del comerç era un «desert» alimentari. Buffalo, segons un estudi de la Universitat de Michigan, pateix els efectes històrics de la discriminació racial institucionalitzada i és la sisena ciutat més segregada dels EUA. Les accions de Gendron també han tornat a remarcar el problema de les armes de foc. El jove va comprar fa uns mesos, aparentment de forma legal, el demolidor rifle d’assalt Bushmaster XM-15 amb què va obrir foc, primer a l’aparcament del supermercat i després, quan va assassinar un guàrdia de seguretat que va intentar frenar-lo en va, clients de l’establiment, incloent una àvia de 88 anys. L’arma d’assalt, tanmateix, havia sigut modificada i el jove, que anava parapetat amb equipament tàctic, incloent una armilla antibales i un casc, tenia també un carregador d’alta capacitat il·legal. Terrorisme intern La matança és el tiroteig massiu més letal dels 198 ocorreguts des de començament d’any als EUA. Torna a posar la nació davant molts dels seus problemes, que lluny de guarir estan enquistats o agreujant-se. I ha tornat a donar peu a paraules de denúncia o peticions de canvi que, fins ara, no s’han traduït en accions. «Hem de treballar tots junts per lidiar amb l’odi que continua sent una taca en l’ànima d’Amèrica», deia aquest diumenge el president, Joe Biden. Dissabte, el mandatari ja havia reaccionat assegurant que «qualsevol acte de terrorisme intern, incloent-ne un de perpetrat en nom d’una repugnant ideologia nacionalista blanca, és antitètic amb tot el que defensem». Un dels problemes és que els EUA no tenen definit un estatut federal per perseguir el terrorisme intern, malgrat les creixents crides a elaborar-ne un, i que aquest diumenge reclamava, per exemple, la governadora de Nova York, Kathy Hochul. Segons una presentació que va fer el setembre passat davant el Congrés el director de l’FBI, Christopher Wray, des de primavera del 2020 l’agència federal ha multiplicat gairebé per tres les investigacions sobre casos d’aquest terrorisme nacional, que han passat de prop de 1.000 a unes 2.700.

La matança de Buffalo torna a confrontar els EUA amb l’auge del terrorisme supremacista blanc

L’autor de la matança ha mostrat adhesió a la teoria conspiradora del ‘gran reemplaçament’

Els EUA no tenen un estatut federal per perseguir el creixent problema del terrorisme intern

El més llegit