Bongbong o la missió vital d’Imelda Marcos

Una anàlisi ajustada el descarta. Es presenten a les eleccions una llegenda mundial de la boxa, una advocada pels drets humans, un antic director de la policia nacional i el fill d’un dictador. Guanyarà l’últim amb un llegat que arruïnaria la carrera política en qualsevol altre país i tornarà al Palau de Malacañan el clan associat als anys més foscos de la història recent de les Filipines. Ferdinand Marcos Júnior, més conegut com a Bongbong, lidera les enquestes quan es compleixen 50 anys de la llei marcial que va firmar el seu homònim pare. Marcos i la seva dona, Imelda, van dirigir una cleptocràcia brutal que va acabar amb la revolta popular de 1986. Ell va morir tres anys després en el plàcid exili de Hawaii i la resta van tornar el 1991 sense disculpar-se ni tornar el que havien robat. Imelda, epítom de la consort malgastadora, va ser rebuda com una celebritat i des de la província d’Ilocos Nord, el feu familiar, va recompondre la vella xarxa de poder. Els Marcos han integrat el paisatge polític nacional en les últimes tres dècades i Bongbong arribarà avui a la meta presidencial amb 64 anys. En la seva biografia no s’amunteguen les gestes. Va marxar de la britànica Universitat d’Oxford i de la nord-americana Universitat de Pennsilvània sense títols i, ja de tornada, va exercir de governador, congressista i senador sense assoliments ressenyables. És descrit sovint com a despreocupat o escàs d’empenta, sense la clarividència i coratge que exigeixen els problemes d’un país amb una quarta part de la població sota el llindar de la pobresa. L’actual president, Rodrigo Duterte, el va desdenyar com a «mimat» i «feble» abans que la realpolitik acostés els dos clans. Campanya amb debilitats Va perdre quatre anys enrere les eleccions a la vicepresidència davant Leni Robredo, l’activista de drets humans que avui li discuteix a distància la victòria. És significatiu que les ovacions més grans en els escassos mítings que ha permès el coronavirus seguissin les mencions a la seva mare. La seva campanya s’ha dissenyat assumint les seves debilitats. Va fugir dels debats amb altres candidats i d’entrevistes àrides, confiant en la desinformació que a les xarxes socials blanqueja el Govern del seu progenitor. «Hi ha moltes coses positives d’aquells temps», havia respost en aquella campanya fracassada. I s’ha aliat amb Sara Duterte-Carpio, filla de l’encara president, Rodrigo, per aconseguir els vots del sud del país, que la seva família va desatendre. Les apel·lacions a la unitat dels filipins i altres conceptes vaporosos han dominat el seu discurs. No hi ha detalls de la seva política exterior, que haurà de pivotar entre la vella aliança militar amb els Estats Units i la nova dependència de la Xina per a les seves infraestructures, ni de com reduirà les sagnants desigualtats socials. Ha promès millorar la sanitat i l’educació públiques i combatre el canvi climàtic. Als economistes els inquieta la seva apologia de les polítiques populistes paternes, com els crèdits a l’arròs que van ajudar els productors i van enterrar en deutes els bancs rurals. El millor escenari, acorden els experts, és que deixi l’àrida economia als tecnòcrates. Les víctimes de la dictadura temen que el mandat de Bongbong extingeixi les escasses esperances de perseguir les barbàries i el lladronici dels seus pares. Nomenarà el president de la Comissió de Drets Humans i ja ha qüestionat que es violessin. També elegirà els membres de la Comissió Presidencial de Bon Govern, que investiga la fortuna familiar. El país amb prou feines ha recuperat 2.240 milions de dòlars dels 5.000 o 10.000 milions que el matrimoni va robar a les arques públiques. També nomenarà el Defensor del Poble, que atén les denúncies de corrupció governamental, i el cap de l’oficina d’impostos. No és un assumpte poc important, perquè sobre la dinastia pesa l’acusació de fraus fiscals per valor de gairebé quatre mil milions de dòlars. La multa, de la qual són responsables els hereus, va justificar que l’oposició demanés l’anul·lació de la candidatura de Bongbong. La comissió electoral va rebutjar la petició i l’apel·lació es resoldrà al Tribunal Suprem. El nou president tampoc facilitarà les investigacions dels milers de morts causats per la guerra contra la droga del seu predecessor. Els membres del Tribunal Criminal Internacional podran acudir a les Filipines «com a turistes», ha aclarit Marcos. La més que probable victòria de Bongbong certifica la inclinació de les Filipines pels líders heterodoxos i finalitza la missió vital d’Imelda de rehabilitar el seu marit.

El més llegit