El bomber Oleh Alenik es troba al terrat d’un edifici de nou pisos juntament amb la seva unitat de set subordinats. S’hi han enfilat per una finestra una mica més gran que el cos d’una persona i ara estan removent la runa que ha deixat un recent atac. Els murs de la terrassa tenen l’aspecte d’un formatge gruyère, regal de l’artilleria, però el més perillós són alguns trossos de cornisa que se’n desprenen i corren el risc de desplomar-se en qualsevol moment. Els homes treballen ràpidament sota el sol, a la vora del buit. Però, de sobte, el terrabastall d’una gran explosió interromp l’escena. Estan bombardejant a pocs quilòmetres, el fum gris tenyeix el cel i ja no és segur continuar treballant. Continuaran demà.