Ramificacions de la guerra d’Ucraïna

Suècia i Finlàndia acceleren el pas per entrar a l’OTAN trencant dècades de no alineament

Els dos països se senten amenaçats pel Kremlin i temen una onada d’atacs híbrids mentre es consumeixi la seva adhesió

YVES HERMAN/REUTERS

La guerra a Ucraïna està reconfigurant l’ordre geopolític europeu d’una manera completament inimaginable setmanes abans que les tropes de Vladímir Putin envaïssin el seu veí ucraïnès. El rearmament d’Alemanya, amb una inversió de 100.000 milions d’euros en Defensa i el compromís de superar en només dos anys el 2% del seu PIB en despesa militar, no només marca el gir més important en la política de seguretat alemanya des de la Segona Guerra Mundial, sinó que podria convertir ben aviat el país més ric d’Europa en el tercer que més gasta en defensa del món darrere dels Estats Units i la Xina. És només el principi, perquè tant Finlàndia com Suècia ultimen la seva decisió per sol·licitar la seva entrada a l’OTAN, un pas que enterraria una llarga història de neutralitat militar, reformulada com a no alineament en les últimes dècades.