Alarma al Brasil: ¿i si Bolsonaro guanya Lula?

«No he de ser un president més a l’esquerra, a la dreta o al centre, haig de ser president, conèixer la realitat i el que s’ha de fer», li va dir Luiz Inacio Lula da Silva a la comunitat de ‘youtubers’ i periodistes independents aquest dimarts. Però, ¿i si no ho fos l’1 de gener del 2023? La reelecció de Jair Bolsonaro en els comicis de l’octubre ha deixat de ser una molt remota hipòtesi al Brasil. Aquesta possibilitat provoca algunes esgarrifances a cinc mesos i escassos dies de la primera volta. Lula anunciarà formalment la seva postulació com a candidat a president el pròxim 7 de maig, una setmana després dels carnavals. L’última enquesta de FSB Pesquisa coneguda al Brasil l’afavoreix amb una intenció de vot del 41%, contra 32% del capità retirat. Però Bolsonaro va reduir a nou punts la seva distància de l’exmandatari. Un sondeig anterior li donava al líder del Partit dels Treballadors (PT) un avantatge de 14 punts percentuals. Segons FSB, per ara Lula derrotaria Bolsonaro en la segona volta del 30 d’octubre per 15 punts de diferència (52% a 37%). Aquests números no generen, no obstant, la tranquil·litat necessària en el PT. Els analistes polítics no descarten que la candidatura del capità retirat creixi més, entre altres raons perquè no hi ha cap altre aspirant que impedeixi la polarització amb Lula. L’exjutge Sergio Moro va deixar la contesa i l’exgovernador de l’estat de San Pablo, Joao Doria, amb prou feines aconsegueix el 2% de les adhesions. Ciro Gomes tampoc desperta entusiasme. El sondeig de FSB, encarregat pel banc d’inversió BTG Pactual, mostra també que la decisió de Lula de portar com a vicepresident el conservador Geraldo Alckmin no impacta de moment en la intenció de vot. Amb Alckmin en la seva papereta, exgovernador paulista i exrival de Lula en les eleccions del 2006, l’excap d’Estat ha intentat emetre un senyal al centre polític. El candidat del PT és el primer que es pren seriosament aquestes novetats a les enquestes. El primer que va fer dies enrere és acomiadar el seu cap de màrqueting, Augusto Fonseca. Mitjans de premsa brasilers van assegurar que la seva sortida va obeir a l’escàs efecte dels primers anuncis televisius de Lula. A aquestes hores estaria també al caire del precipici el cap de Comunicació, Franklin Martins. Tenho 76 anos de idade, faço política há 50, e nunca vi uma situação como a que vivemos agora. Não temos um presidente da República. Ele vive de desrespeitar o povo, as instituições, não respeitou a ciência na pandemia. Vive no mundo da mentira que ele construiu. — Lula (@LulaOficial) 26 de abril de 2022 Ofensiva de la ultradreta Bolsonaro, mentrestant, sembla immune als seus propis desencerts o els escàndols que l’esquitxen. La seva responsabilitat en la pandèmia, que va provocar més de 620.000 morts, no ha tingut conseqüències polítiques ni judicials. El president acaba no només de reivindicar el cop d’Estat del 1964. Ha assegurat, a més, que el llavors cap militar Eduardo Villas Boas va participar de la destitució de Dilma Rousseff el 2016. Cap investigació s’ha obert. El Tribunal Suprem (STF) acaba de donar-li 10 dies de termini a Bolsonaro perquè expliqui l’indult que li va concedir l’expolicia i diputat de la ultradreta, Daniel Silveira, després que fos condemnat a gairebé nou anys de presó per incitar accions antidemocràtiques i amenaçar jutges. Alhora, pren més dimensió el cas de corrupció que va obligar el ministre d’Educació, el pastor evangèlic Milton Ribeiro, a abandonar la cartera per haver afavorit amb diners públics a esglésies pentecostals aliades del bolsonarisme. Ribeiro va tornar a estar dilluns en els telenotícies: abans d’agafar un vol de Brasília a San Pablo va disparar de manera accidental l’arma que portava al seu maletí i va ferir lleument una dona. Encara no ha explicat què fa un pastor amb una pistola en un aeroport. Les fake news com a arma electoral fake newsElbolsonarisme més radical ha trobat en aquest context dos raons per entusiasmar-se. D’un costat, el Govern d’ultradreta busca augmentar els beneficis socials del seu pla «Auxili Brasil» que actualment és de 75 euros i beneficia els sectors socials més desfavorits. Un altre episodi encén la confiança a poder revertir la tendència electoral: la compra de Twitter per part del magnat Elon Musk. El diputat federal Eduardo Bolsonaro, va augurar una era de llibertat a la xarxa social que havia suspès el compte del seu pare i d’altres agitadors. El mandatari és investigat pel Tribunal Suprem a causa de la divulgació de notícies falses relacionades amb la covid-19 i el sistema electoral. Youtube i Facebook han eliminat, al seu torn, missatges i vídeos del capità retirat. Quan va començar a utilitzar Telegram, la justícia també va intervenir en l’assumpte. Després que es conegués l’operació relacionada amb Twitter, la quantitat de seguidors dels integrants del clan Bolsonaro ha crescut un 300%. Quan falta poc perquè es llanci la cursa electoral, el Congrés discuteix un projecte que augmenta les penes per la propagació de notícies falses. Bolsonaro ja va mostrar la seva determinació d’impugnar-lo.

Alarma al Brasil: ¿i si Bolsonaro guanya Lula?

El líder del Partit dels Treballadors (PT) continua avantatjant el president d’ultradreta per nou punts, però a l’enquesta anterior la distància era de 14 punts

L’exmandatari ha decidit canviar la seva estratègia electoral quan falten cinc mesos per a la contesa

El més llegit