«És l’infern. Intento mantenir-me forta, però és difícil, és realment difícil», lamenta la Isatou. La veu d’aquesta gambiana, esgotada al telèfon parlant per sobre dels plors del seu fill, recull el dolor de milers de treballadores domèstiques migrants que, com ella, malviuen en un Líban en debacle econòmica. Moltes miren d’abandonar el país sense els salaris que els seus ocupadors es neguen a donar-los. Mentre algunes dormen al ras davant les ambaixades esperant la tornada, arriba una bona notícia des dels tribunals. Per primera vegada en la història del Líban –i de la regió–, s’està jutjant una exocupadora i l’agència de reclutament per esclavitud i tràfic d’esclaus.